Situació
Part de l’absis amb lesenes i arcuacions llombardes, sobre les quals és visible el sobre alçament fet al segle XIII amb marbre blavenc d’una pedrera local.
ECSA - A. Roura
L’església és situada al bell mig del poble de Baixàs.
Mapa: IGN-2548. Situació: Lat. 42° 45’ 7,8” N - Long. 2° 48’ 33,6” E.
L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior.
Història
El topònim de Baixàs apareix esmentat en la documentació a partir del segle IX. Com ja s’ha esmentat, la vila fou senyorejada als segles IX-X, per Lindoí i la seva esposa Arsenda.
De fet, però, una de les escasses referències històriques de la seva església durant els primers segles medievals data de l’any 925, quan Arsenda i els seus fills, Ramon i Benció (aquest nascut d’un segon matrimoni), vengueren Baixàs, amb la seva església de Sant Esteve, a Guadall, bisbe d’Elna, i a l’església de Santa Eulàlia.
Església
L’església parroquial pre-romànica, d’antuvi dedicada a sant Esteve, fou reconstruïda dins la segona meitat del segle XII i, des d’aleshores probablement, consagrada a santa Maria. D’aquest segon edifici no subsisteix avui sinó una porció de l’absis, decorat amb un fris d’arcuacions de tradició llombarda.
L’alta i vasta nau actual i el potent campanar són el resultat d’una reconstrucció del segle XIV, i l’edificació de les capelles laterals s’esglaona entre els segles XVI i XIX.
L’absis presenta un aparell de mida mitjana molt acurat (únic exemple d’utilització, al segle XII, de les pedres de la pedrera veïna de les Fonts, la utilització de la qual es generalitzà a la plana rossellonesa al segle XV).
Per sobre les arcades de tradició llombarda, un aparell de marbre blavenc de la pedrera dita de Baixàs testimonieja un alçament de l’absis, probablement al segle XIII, amb motiu de la fortificació de l’església.
Bibliografia
- Monsalvatje, 1915, vol. 24, pàgs. 109-111
- Cazes, 1990, pàg. 22.