Resultats de la cerca
Es mostren 3453 resultats
decantació

Decantació a fi d’obtenir or
© iStockphoto.com/snokid
Química
Operació que consisteix a separar per gravetat dues o més substàncies immiscibles entre elles, sempre que tinguin distintes densitats i que almenys una sigui líquida.
A l’efecte d’eliminar les matèries sòlides que un líquid té en suspensió, hom deixa que caiguin i que s’acumulin en el fons Una vegada produïda aquesta separació, hom pot inclinar el decantador i deixar sobreeixir el líquid clar, lliure de sòlids, bé que modernament hom procedeix a aspirar-lo des d’una altura una mica superior a la interfície líquid-sòlid del sediment, o bé a retirar els sòlids per la part inferior Per decantació també poden ésser separats líquids immiscibles de diferent densitat, una vegada n'han estat separades ambdues fases
giponer | giponera
Història
Menestral dedicat a la confecció de gipons.
Els giponers constituïen una professió minoritària, una mica subordinada al gremi de sastres, com els calceters i els peiers A Barcelona la formació del gremi tingué lloc el 1456, bé que hi havia una reglamentació tècnica municipal del 1330 Posteriorment els giponers de Barcelona, com els de València, es fusionaren amb el gremi de sastres, més nombrós i més ben organitzat A València la unió es produí el 1604 i els giponers hi conservaren l’autonomia com a braç separat i una participació proporcional en l’administració del gremi conjunt
Sant Martí d’Estopanyà
Art romànic
Segons sembla aquesta església, avui desapareguda, fou la primitiva parròquia d’Estopanyà Era situada una mica més avall del nucli de població i vora dels alous que allí tenia Sant Vicenç de Roda L’any 1302 Joan Merni, rector d’Estopanyà, i el prior de Roda definiren llurs respectius drets Al segle XIV els rectors de Sant Martí exercien tot sovint de notaris de la vila Jaume Merí, 1340 Arnau Tarés, 1385 Actualment només en resten fragments dels antics murs, aprofitats en les espones dels camps de conreu
birefringència
birefrigència obtinguda amb un cristall d’espat d’Islàndia
© Fototeca.cat
Física
Fenomen de doble refracció de la llum que travessa una substància anisòtropa.
És deguda al desdoblament de cada un dels raigs incidents segons una direcció no parallela a l’eix òptic del cristall en el raig ordinari, que es refracta amb un índex de refracció constant, i el raig extraordinari, per al qual l’índex de refracció varia segons l’angle incident És una propietat característica d’alguns cristalls com el quars, l’espat d’Islàndia, la mica, el topazi, etc Pot ésser provocada artificialment, en substàncies òpticament inactives, per mètodes mecànics, fotoelèctrics efecte Kerr electroòptic i magnètics efecte Cotton-Mouton, i efecte Faraday
Raf Vallone
Cinematografia
Nom amb què és conegut l’actor cinematogràfic italià Raffaele Vallone.
Futbolista i periodista, debutà en el cinema amb Riso amaro 1949 i prosseguí amb una sèrie de films neorealistes que el consagraren definitivament, bé que la seva interpretació artística fou una mica irregular Cal recordar la seva actuació a les pellícules Il camino della speranza 1950, Roma ore 11 1952, Thérèse Raquin 1953, La ciociara 1960, Phaedra 1961, Vu du pont 1962, The Cardinal 1963, Nevada Smith 1966, The Kremlin Letter 1970, The Greek Tycoon 1977 i The Godfather Part III 1990 Treballà també per a la televisió
Curiositat catalana o Recreo i jardí del Parnàs
Manuscrit anònim del sXVIII que recull poesies d’autors catalans, principalment de Vicenç Garcia, Rector de Vallfogona, com també de Maçaners, de Fontanella (sXVII) i una d’Agustí Eura (sXVIII).
Sembla ésser una selecció de les composicions que integren dos altres manuscrits Recreo i jardí del Parnàs i Muses catalanes , recopilat per Baptista Mirambell cap al primer terç del s XVII, i Curiositat catalana , una mica posterior, recopilat per un tal Carselio Una altra versió, molt més tardana Recreo i jardí del Parnàs , inclou, a més, poetes de la segona meitat del s XVIII, de temàtica religiosa o satírica, i obres en prosa de Quevedo De desigual qualitat literària, permeten de fixar l’obra autèntica de Vicent Garcia
Sanremo
Ciutat
Ciutat de la província d’Imperia, a la Ligúria, Itàlia, situada a la Riviera di Ponente.
Una mica separada de la mar hi ha la ciutat vella, La Pigna, amb típics carrerons porticats La població moderna, emplaçada al centre d’una badia, viu del comerç de les flors i del turisme, per a la qual cosa disposa d’excellents installacions És conegut el casino municipal, on anualment és celebrat el festival italià de la cançó Per l’abril del 1920 hi tingué lloc la conferència de Sanremo , sota la presidència del cap del govern italià, Nitti, amb assistència de delegats dels països vencedors, en la qual fou dictat l’esquema del tractat de Sèvres
esmirla

Esmirla
© U.S. Fish & Wildlife Service
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, d’uns 27 cm de llargada.
El mascle és gris blavós a les parts superiors, rogenc molt llistat al pit i a les parts inferiors, i presenta una franja terminal negra a la cua la femella, una mica més grossa que el mascle, és marró fosc per sobre i presenta franges falbes a la cua Té les potes grogues És el més petit dels falcons europeus, migrador, i generalment nia a terra Habita al nord d’Europa i Àsia i emigra fins al nord d’Àfrica i al sud d’Àsia És comú als Països Catalans durant la tardor i l’hivern
khoikhoi
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble indígena africà que, juntament amb els sans, constitueix la raça dels khoisànids.
Els khoikhois tenen la pell d’un to grogós fosc són una mica més alts que els sans 1,60 m i entre les dones és molt freqüent l’esteatopígia Fins que els pobles bantús s’estengueren per l’Àfrica del Sud i els bòers ocuparen les regions més fèrtils, els khoikhois, que practicaven la ramaderia nòmada, s’estengueren per tota la regió occidental de l’Àfrica del Sud, però avui, en nombre d’uns 20 000 individus, viuen només a les zones estèpiques al nord del riu Orange Foren durament perseguits 1904 pels alemanys del Transvaal
el Poblenou de la Salut
Barri
Barri de Sabadell, situat al NE de la ciutat, a 5 km del centre.
S'estén a banda i banda de la carretera de Polinyà, una mica més enllà del santuari de la Salut de Sabadell Una gran part dels habitatges foren construïts pels propis residents al començament dels anys cinquanta Els terrenys eren d’un sol propietari, que els anà venent les parcelles a terminis Segons el pla general d’urbanisme vigent no s’hi podia edificar, prohibició que encara es manté, cosa que impedeix el creixement del barri Quasi tot el terreny té un fort pendent, els carrers no són asfaltats i hi manca, a més, la majoria dels serveis urbanístics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina