Resultats de la cerca

El 1420 era a Rímini al servei dels Malatesta Prosseguí la carrera a la cort pontifícia i a les corts de Ferrara, Savoia i Borgonya El 1436 el papa li atorgà una canongia de la catedral de Cambrai Fou un ordenador i aclaridor de la música profana definí els diversos gèneres musicals, llurs relacions i estil propi En música religiosa establí un pla musical per a l’ordinari de la missamissa cíclica i li donà unitat a base d’un sol i únic cantus firmus Usà per primer cop el fals bordó La seva balada Se la face ay pale fou el primer cantus firmus d’origen profà Les…

Hom solia donar-ne als caps de dol per a oferir a la missa de funerals

Primera commemoració de l’Onze de Setembre amb una missa funeral a Santa Maria del Mar de Barcelona

Relacionat amb el precepte jueu del sàbat, obliga a celebrar el culte, oir missa i abstenir-se de treballar

Malgrat que aquest concepte pot indicar la missa, hom sol restringir-ne l’ús al moment de l'ofertori

Així, despús o despuis viu com a fòssil en el mot compost despús-ahir , i oir , en la locució oir missa

Fou mestre de capella de la catedral de Barcelona Escriví música religiosa se'n destaca una missa sobre el Tantum ergo

Vida Fou deixeble de Pablo Nassarre, i obtingué la plaça d’organista de la basílica del Pilar el 1695 Mestre de capella del mateix centre des del 1708, el 1714 aconseguí la plaça d’organista a la seu de Palència, on a partir del 1718 fou també mestre de capella D’ençà del 1723 visqué a Toledo, ciutat en què fou organista de la seu El llegat musical de Martínez de la Roca comprèn una òpera Los desagravios de Troya , 1712, representada a Saragossa el 1712, vint-i-nou obres litúrgiques en llatí, quinze composicions de romanç i una tocata per a orgue Intervingué en la polèmica de la Missa…