Resultats de la cerca
Es mostren 7433 resultats
goniomètric | goniomètrica
comparador intermitent
Astronomia
Dispositiu òptic emprat per a comparar dues fotografies d’una mateixa regió del cel obtingudes a distints moments, per mitjà de la seva presentació alternada i repetida davant el camp visual d’un observador.
Quan hom observa dues fotografies d’una mateixa regió del firmament en un d’aquests aparells té la impressió d’observar una sola imatge Si un dels astres fotografiats ha canviat de lloc durant el peróde que separa les dues imatges en el temps, hom veu com aquest astre presenta una oscillació intermitent respecte als altres estels que surten a la imatge, seguint el ritme del canvi de plaques igualment si un estel ha canviat la seva lluminositat aparent entre les dues fotografies comparades, hom observa com la imatge s’enfosqueix i s’illumina alternativament mentre la resta dels astres roman…
Novelda
Vista aèria de la ciutat de Novelda
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, situat al corredor d’enllaç que travessa les serres subbètiques valencianes aprofitat pel tram mitjà del Vinalopó i pels camins i el ferrocarril, que el flanquegen.
El terme és en una bona part planer l’accidenten la serra de la Forna al SW, el tossal de Beties 693 m alt i de la Mola 541 m al NE, el Montagut, la lloma de la Xirixola i la serreta Llarga al NE, que avancen enmig d’un relleu àrid glacificat, i l’extrem meridional de la serra del Sit El Vinalopó, una mica encaixat, té una certa tendència a ramificar-se dins el seu llit major, i recull diverses rambles de funció molt esporàdica Al llit de la rambla del Vinalopó brollen fonts salabroses, com les mines —autèntiques foggaras — del molí de la Mola 2,7 km i de la rambleta del Pla 1,5 km El sòl no…
vara
Física
Antiga mesura de longitud dividida en quatre pams, estesa pel País Valencià, algunes comarques occidentals del Principat (regió de l’Ebre, Ribagorça, Pallars), Aragó, País Basc, Castella, Galícia, Amèrica del Sud, etc., i equivalent, aproximadament, a la mitja cana (també de quatre pams) del Principat de Catalunya, Illes Balears, Occitània, nord d’Itàlia, etc.
Les vares de València i de Castelló de la Plana fan 0,906 m les de Xàtiva i d’Alacant, 0,912 m la de Pallars, mitja cana de Lleida 0,778 m la d’Aragó, 0,772 m la de Terol, 0,768 m, i la de Castella, 0,8359 m
ascetisme
Religió
Esforç constant i sistemàtic per a atènyer la perfecció ètica o religiosa per mitjà de la repressió dels vicis, renúncies voluntàries de plaers lícits i, a vegades, fins i tot imposició voluntària de mortificacions corporals, i per mitjà de l’exercici de les virtuts, la pregària i el recolliment interior.
El mot grec, αασκησιέ, que originàriament significava exercici i entrenament a fi d’aconseguir força i domini en els jocs atlètics, passà als filòsofs estoics en el sentit de pràctica de disciplina moral o esforç d’alliberament de tot lligam terrenal per tal d’aconseguir l' apátheia απάφεια o impertorbabilitat pròpia dels savis D’una forma o altra, l’ascetisme ha estat practicat en la majoria de les religions i, fins i tot, ha donat lloc a estils de vida específics monjos del budisme, devots hindús, essenis jueus, terapeutes egipcis, eremites o monjos cristians, etc La paraula engloba,…