Resultats de la cerca
Es mostren 645 resultats
paraformaldehid
Química
Polímer del formaldehid, de fórmula HO(CH2O)nH, en la qual n és més gran que 6.
És un sòlid blanc que es fon a 120-70°C, soluble en medi bàsic fort, i insoluble en alcohol i èter Els polímers de pes molecular elevat són també insolubles en l’aigua Hom l’obté per evaporació d’una solució aquosa de formaldehid És emprat com a substitut del formaldehid en les seves aplicacions fungicides i fumigadores i en la fabricació de resines
polimixina
Farmàcia
Química
Nom de diferents antibiòtics polipeptídics naturals, aïllats del Bacillus polymyxa a partir de l’any 1947.
Tenen un pes molecular al voltant de 1 200 i contenen un macrocicle format per set molècules d’aminoàcid Tenen caràcter bàsic, són solubles en l’aigua i formen hidroclorurs solubles en aigua i metanol La més emprada i la menys tòxica és la polimixina-B, activa contra els bacteris gramnegatius, especialment els dels gèneres Shigella i Pseudomonas La polimixina E és anomenada colistina
poliformaldehid
Química
Compost polimèric amb estructura de polièter obtingut a partir de formaldehid d’elevada puresa mitjançant polimerització iniciada per àcids o bases de Lewis en un dissolvent inert.
El compost així obtingut té un pes molecular mitjà de 30 000-100 000 i és altament cristallí, dur, rígid i resistent a la tensió Té una densitat de 1,42 i és emprat en l’emmotllament per injecció de components mecànics Presenta, però, l’inconvenient d’ésser afectat per àcids, bases i oxidants forts, i s’oxida també en l’aire en presència de radiació ultraviolada
poliacrilonitril
Química
Polímer de l’acrilonitril preparat principalment per polimerització del monòmer en solució aquosa saturada de sals inorgàniques (perclorat sòdic, clorur de zinc) o de líquids orgànics polars (dimetilacetamida, dimetilsulfòxid).
Presenta un pes molecular mitjà de 80 000-170 000 i és d’elevada cristallinitat És soluble en medis polars, especialment en els mateixos emprats en la seva obtenció És inestable a temperatures superiors a 200°C i s’hidrolitza en medi alcalí en calent per donar poliacrilat sòdic Hom l’empra en la fabricació e fibres tèxtils, i és conegut comercialment com a orló
uniconts
Biologia
Grup taxonòmic d’organismes eucariotes que es ramifica al primer node de llur filogènia, com a grup germà dels biconts.
Morfològicament es caracteritzen per tenir, en llur forma ancestral, un únic flagel, que després molts dels descendents perderen de manera secundària A nivell molecular, presenten la fusió de tres gens concrets implicats en la síntesi de pirimidines, els quals es troben separats en tots els altres organismes eucariotes i en els procariotes Dins els uniconts hom troba els animals, els fongs i les amebes
Ugo Fano
Física
Físic italià, especialitzat en l’estudi de les radiacions.
Llicenciat en matemàtiques, el seu cosí Giulio Racah conegut pels seus treballs sobre el moment angular l’introduí en la recerca en física Treballà amb EFermi a Roma 1934-36, amb WHeisenberg a Leipzig 1936-37 i amb la parella Joliot-Curie a París, abans d’emigrar el 1939 als Estats Units d’Amèrica, on treballà a la Institució Carnegie en l’efecte de la radiació dels raigs X i neutrons sobre materials biològics, en particular sobre mutacions genètiques de la Drosophila melanogaster , un camp de recerca en què havia estat introduït per Fermi Després de la Segona Guerra Mundial s’incorporà al…
nitrogen

Diagrama de flux del procediment d’obtenció del nitrogen a partir de l’aire líquid en tres etapes: depuració de l’aire gasós (consideració de l’aigua i adsorció d’impureses amb matisos moleculars de zeolites), condensació parcial de l’aire (refrigeració a baixa temperatura en un bescanviador de calor) i destil·lació fraccionada a una pressió de 0,6-1 MPa (columna de rectificació); l’expansió del gas residual (turbina) és la font de condensació
© Fototeca.cat
Química
Element químic no metàl·lic pertanyent al grup VA de la taula periòdica, situat entre el carboni i l’oxigen.
És un gas incolor, inodor i insípid, i és l’element més lleuger del grup Fou descobert per D Rutherford el 1772, i a la mateixa època, també per H Cavendish i J Priestley El nitrogen natural és format pels isòtops naturals 14 N i 15 N i pels isòtops radioactius 12 N, 13 N, 16 N i 17 N En estat natural el nitrogen molecular, a la temperatura ambient, és un gas que constitueix una gran part de l’atmosfera l’aire sec en conté un 78,09% en volum En estat combinat és un dels principals constituents de les proteïnes animals i vegetals i d’un gran nombre de substàncies orgàniques El nitrat de Xile…
fluid
Física
Sistema material a l’interior del qual les molècules es mouen lliurement les unes respecte a les altres.
Són fluids els líquids i els gasos, la diferència entre els quals està, des del punt de vista molecular, en la diferent concentració molecular, molt més gran en els líquids que en els gasos Aquesta més alta concentració fa que en els líquids calgui matisar la noció de llibertat de moviment de les molècules perquè no tenen obligació d’oscillar entorn d’unes posicions d’equilibri fixes, com passa en els sòlids i, de passada, possibilita l’aparició d’una sèrie de fenòmens tensió superficial, fenòmens de contacte i de capillaritat dels quals són responsables les forces intermoleculars residuals…
lofotrocozous
Zoologia
Grup taxonòmic dins els protostomats que comprèn aquells animals amb lofòfor o larva trocòfora.
Estudis per filogènia molecular publicats el 2001 indiquen que els protostomats estan repartits en dos grups, els ecdisozous i els lofotrocozous Els lofotrocozous inclouen els braquiòpodes, els briozous, els ciliòfors, els entoproctes, els gnatostomúlids, els molluscs, els nemertins, els platihelmints, els forònids, els rotífers i els sipuncúlids Tot i formar part dels protostomats, mantenen moltes similituds morfològiques amb els deuterostomats, cosa que ha fet dubtar sovint de la seva posició filogenètica
ambulacrals
Zoologia
Grup taxonòmic situat dins dels deuterostomats que comprèn els hemicordats i els equinoderms.
Malgrat que tradicionalment se situava els hemicordats dins dels cordats, la comparació morfològica i els estudis de filogènia molecular ARNt, gen SSU suggereixen que els hemicordats s’agruparien amb els equinoderms, formant el grup dels ambulacrals fora dels cordats Això indica que moltes de les característiques que actualment es consideren pròpies dels cordats no serien exclusives d’aquest grup, sinó que podrien provenir de l’ancestre comú dels deuterostomats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina