Resultats de la cerca
Es mostren 1162 resultats
comanda de la Joncosa
Història
Antiga comanda de l’orde del Temple situada al castell de Gelida (Baix Penedès).
Els templers reberen l’any 1142 d’Hug, canonge de la seu barcelonina i capellà de l’església de Sant Pere de Gelida, i Bartomeu, prevere de la mateixa església, el mas de Sant Pere Tot i que no es tenen notícies documentades de com s’administrava la comanda, es té constància que el 1202 tenia comanador, tot i que del 1246 i al 1250 i del 1254 al 1258 n’ostentà la titularitat el comanador de Palau-solità El 1281 la comanda de la Joncosa era la comanda principal del Penedès, de la qual depenia la de les Gunyoles El 1309 el rei Jaume II permutà la comanda de la Joncosa, sense les Gunyoles, i el…
Detingudes cinc persones per cremar fotos del rei Felip VI
Cinc independentistes investigats per cremar fotos del rei durant l’Onze de Setembre són detinguts pels Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional El 2 de desembre, van anunciar la seva desobediència al requeriment de l’Audiència Nacional a declarar, argumentant que no reconeixen el monarca i defensant el "legítim dret d’expressar el rebuig cap a qui és hereu del franquisme i de tota una tradició de segles" El 7 de desembre, es van negar a declarar per videoconferència des dels jutjats de les respectives poblacions El dia 13, la CUP acusa el conseller d’Interior, Jordi Jané, de…
Lliga Santa
Història
Aliança signada per l’octubre del 1511 per Ferran II de Catalunya-Aragó, el papa Juli II, la república de Venècia, l’emperador Maximilià i Enric VIII d’Anglaterra, contra Lluís XII de França.
El papa investí el monarca català amb els regnes de Nàpols i Sicília, que restaven, així, perpètuament units a la corona catalanoaragonesa Els exèrcits de la Lliga Santa, comandats per Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens, foren derrotats a Ravenna 1512, fet que decidí Venècia a separar-se'n L’any següent, però, la Lliga vencé els francesos a Novara i ocupà Milà, on restablí en el tron Maximilià Sforza Lluís XII intentà de combatre el papa convocant un concili cismàtic a Pisa En ésser restaurats els Mèdici a Florència, s’uniren també a la Lliga, especialment en succeir un…
Castell d’Ocelló o Saió (Santa Margarida de Montbui)
Art romànic
Les notícies referents a aquest castell són més aviat escasses i sempre vinculades al castell de Montbui La primera menció és de l’any 1023, data en què el bisbe de Vic, Oliba 1017-1046, l’encomanà juntament amb el de Tous i de Montbui a Guillem d’Oló o de Mediona Al segle XIII apareix documentada la família Ocelló Potser com el castell de Montbui el d’Ocelló passà a l’àmbit dels Cardona Així, l’any 1246 el senyorejava, com a feudatari del prelat vigatà, el vescomte Ramon de Cardona Al començament del segle XIV l’administrador de la mitra vigatana cedí la potestat d’aquest castell a Berenguer…
Guillem de Cardona i de Jorba
Història
Mestre del Temple, senyor de Maldà, Maldanell i Alcarràs.
Fill del vescomte Guillem de Cardona Fou un dels grans protagonistes de les lluites pel comtat d’Urgell durant el regnat de Jaume I de Catalunya-Aragó, sempre al partit advers als seus parents de Cardona, el seu germà Ramon Folc IV i després el seu nebot Ramon Folc V El 1228 fou el principal valedor de Guerau IV de Cabrera contra Aurembiaix d’Urgell i el rei Comanador de Sardenya i, més tard, vers el 1230, mestre del Temple a Catalunya, Aragó i Provença, participà en la conquesta del regne de València setge de Borriana, 1233 i obtingué per al Temple béns a Llíria i rendes a Dénia Intervingué…
Ramon Folc de Cardona
Història
Vescomte de Cardona (1241-76) (Ramon Folc V de Cardona), fill de Ramon Folc (IV) de Cardona.
Conegut simplement amb el nom de Ramon , fou home d’una talla extraordinària i de gran corpulència El 1238 lluità contra els sarraïns de Múrcia, i el 1256 acompanyà Jaume I de Catalunya-Aragó a la seva conversa a Sòria amb Alfons X de Castella A partir d’aquesta data la seva vida fou una rebellió constant contra el sobirà Protegí el comte Àlvar d’Urgell contra el rei i els Montcada El 1274 la seva resistència a lliurar la potestat del seu castell de Cardona al monarca fou la causa inicial d’una de les revoltes nobiliàries més notables de la Catalunya feudal Morí en el transcurs…
Teobald IV de Blois
Història
Comte de Blois, Chartres i Meaux (1102-52) i comte de Xampanya (Teobald II: 1125-52).
Fill d’Esteve III Enric, comte de Meaux i Brie i de Blois i Chartres, i d’Adela, germana d’Enric I d’Anglaterra Féu costat a la noblesa de l’Illa de França en la lluita contra els sobirans de la nissaga capeta Guanyà a la seva causa diversos barons dels dominis reials i inicià una situació d’enfrontaments violents i tensions entre aquests feudals i la casa reial S'enfrontà sense èxit a Lluís VI de França el 1107, i novament el 1112, aliat amb Enric I d’Anglaterra Poc després demanà clemència al monarca i es retirà a Chartres Aliat de nou amb el rei d’Anglaterra, atacà els dominis…
batalla de Muret
Monument commemoratiu de la batalla de Muret (Muret)
© Fototeca.cat
Història
Militar
Batalla lliurada el 13 de setembre (o el 12 segons altres versions) de 1213 entre les tropes catalanooccitanes, comandades per Pere I de Catalunya-Aragó, i els croats francesos.
Aquests, capitanejats per Simó IV de Montfort, es trobaven assetjats dins la plaça forta de la vila de Muret Llenguadoc i sortiren a l’encontre de les forces catalanooccitanes En una acció que mai no ha pogut ésser explicada satisfactòriament, es llançaren a l’encontre del monarca català i aconseguiren de donar-li mort Aquest fet decisiu els aportà la victòria, car l’exèrcit catalanooccità, en assabentar-se de la mort del rei, es lliurà a la fuga i fou víctima d’un terrible carnatge S'ha parlat molt de la temeritat i de l’arrauxament del rei Pere, que, ultra desatendre els…
Leopoldo de Gregorio
Història
Política
Polític sicilià al servei de Carles III d’Espanya, marquès de Vallesantoro i de Squillace (1755).
D’origen humil, es destacà per la seva eficàcia com a comptable d’una casa de Nàpols que proveïa l’exèrcit, i Carles VII de Nàpols el féu administrador general dels queviures militars 1742, director general de duanes 1746 i secretari de finances 1753, càrrec en el qual continuà quan el rei esdevingué Carles III d’Espanya 1759 i se l’emportà a Madrid El 1763 assumí, a més, la cartera de guerra i, interinament, la de gràcia i justícia, fins el 1765 Serví les idees regalistes del monarca, adoptà una política econòmica liberalitzadora, féu algunes reformes a l’exèrcit, impulsà la…
Philippe de Commynes
Historiografia
Historiador flamenc.
Introduït a la cort de Borgonya, fou escuder 1464 i, més tard, conseller del futur duc Carles el Temerari, el qual acompanyà en la Lliga del Bé Públic i en la primera expedició contra Lieja Lluís XI de França aconseguí que Commynes es passés a ell 1472, el nomenà conseller privat i camarlenc i li donà el principat de Talmond, el vescomtat de Thouars i la senescalia de Poitou 1476 Intervingué en el tractat de Picquigny 1475, dirigit contra el duc, i, mort aquest 1477, secundà personalment els plans de Lluís X, contra l’estat borgonyó Sota la regència d’Anna de França participà en la Guerre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina