Resultats de la cerca

L’oposició d’alguns prelats al document pontifici La Broue de Mirepoix, Colbert de Montpeller, Langle de Boulogne i Soanen de Senez donà origen al moviment jeràrquic dit dels apellants

No existeixen referències biogràfiques seves Escriví un Tractatus de tonis i possiblement un altre sobre polifonia Se li atribueix el desenvolupament de la notació mensural més enllà dels principis establerts per Francó de Colònia, en especial en allò que fa referència a la subdivisió de la brevis fins en set semibreves , en lloc de les dues o tres en què la dividia el sistema franconià Per diferenciar els diversos grups de semibreves introduí l’anomenat "punt de separació" Jacques de Lieja, que en el seu Speculum musicae fa referència als avenços proposats per Cruce en el terreny de l’…

Estudià a Barcelona, París i Montpeller, i es doctorà a la Universitat Autònoma de Barcelona UAB l’any 1975 La seva tesi es publicà a Leiden amb el títol Egyptian-type Documents from the Mediterranean Littoral of the Iberian Peninsula before the Roman Conquest 1980-85 Professor universitari a la UAB, Madrid i Tarragona i posteriorment a les universitats de Barcelona i de Lisboa, ha estat l’introductor de l’egiptologia a la universitat catalana Catedràtic d’història antiga de la Universitat de Barcelona 2003 i des del 2010 catedràtic emèrit, des del 1974 organitza i publica els…

Mor Jaume I L’infant Pere hereta Catalunya, Aragó i València i l’infant Jaume la senyoria de Montpeller i els comtats de Rosselló i Cerdanya, amb el Conflent i el Vallespir

Doctorat en medicina a Montpeller 1824, és autor d’obres professionals i de poesies en francès i en castellà, i d’una traducció catalana, inacabada i inèdita, de l’ Eneida de Virgili

Doctorat en medicina a Montpeller 1824, és autor d’obres professionals i de poesies en francès i en castellà, i d’una traducció catalana, inacabada i inèdita, de l' Eneida de Virgili

Fundà a Montpeller, cap al 1450, un collegi per a estudiants de medicina gironins que durant segles ha estat un dels mecanismes d’entrada de la influència de la medicina francesa sobre la catalana

Fou dotada de tres facultats teologia, dret i arts, amb les mateixes prerrogatives i privilegis que la Universitat de Lleida El 1379 fou confirmada eclesiàsticament per butlla papal de Climent VII, però aquest li suprimí la facultat de teologia i li n'afegí una de medicina, per suplir possiblement la de Montpeller, vila incorporada al regne de França La Universitat depenia bàsicament del bisbe d’Elna Els estatuts foren redactats el 1380, calcats sobre els de la Universitat de Lleida el 1647 hi foren afegits els de Tolosa, fet que accentuà la desvinculació respecte a …

Els alcaldes de Barcelona, Saragossa, València, Palma de Mallorca, Montpeller i Tolosa de Llenguadoc creen el Comitè Executiu de la Xarxa C-6 per a potenciar la macroregió davant les regions del nord de la Comunitat Europea

És autor d' Antidotarium seu practica medicinae , resum de l’ensenyament que havia rebut a Bolonya Amb aquesta obra es manifestà el desplaçament cap a Itàlia del paper que havia tingut Montpeller entre els metges catalans fins aleshores