Resultats de la cerca
Es mostren 700 resultats
Nicolau Rubió
Cinematografia
Pintor i cineasta amateur.
Fill de l’enginyer Santiago Rubió i Tudurí , l’exili familiar el portà el 1938 a Vielles Auvèrnia, França i el 1948 a Buenos Aires, on estudià pintura Especialitzat en l’art colonial, és considerat un dels més grans difusors del fileteado porteño El 1957 participà en l’exposició de la Sociedad Estímulo de Bellas Arts, que donà origen al moviment informalista Molts dels seus treballs pictòrics s’estructuren en forma de quadres-vinyetes amb llegendes que se succeeixen de manera seqüencial, com si es tractés d’un guió illustrat, una tècnica cinematogràfica que igualment utilitza quan dona…
Charlotte Rampling

Charlotte Rampling (2009)
© Nicolas Genin
Cinematografia
Actriu anglesa.
Filla d’un campió olímpic de mig fons i alt comandament de l’OTAN, s’educà en escoles exclusives a França i Anglaterra Mentre feia de model fou contractada per Richard Lester per a actuar a The Knack 1965, inici de la seva carrera cinematogràfica, en la qual ha interpretat sovint personalitats torturades Aconseguí un gran ressò amb les actuacions a La caduta degli dei 1969, de Luchino Visconti, i, sobretot, a Portiere di notte 1974, de Liliana Cavani, on interpretava una supervivent d’un camp de concentració nazi que coincideix amb el seu antic guardià Posteriorment ha actuat, entre moltes…
Nicolau Tous i Soler

Nicolás Tous i Soler
© Fototeca.cat
Industrial.
Fundà a Barcelona, al carrer de les Tàpies, una fàbrica de filats i teixits important, que fou una de les primeres a emprar maquinària de vapor El 1838 formà, juntament amb Manuel Lerena, Joan Güell i Ferrer, Jaume Ricart i Manuel Serra, la societat anònima La Barcelonesa, dedicada a foneria i a la construcció de maquinària tèxtil El 1841 l’amplià amb la incorporació del seu fill i de Celedonio Ascacíbar, que més tard la transformarien en La Maquinista Terrestre i Marítima Intervingué en la fundació de l’Institut Industrial de Catalunya 1848 i fou un dels impulsors més destacats de les…
Isabelle Huppert

Isabelle Huppert (2009)
© Nicolas Genin
Cinematografia
Actriu cinematogràfica francesa.
Després d’interpretar una dotzena de papers secundaris, es consagrà amb La dentellière 1976, de C Goretta, i tot seguit amb Violette Nozière 1977 de C Chabrol També ha interpretat Les soeurs Brönte 1978, d’A Techiné, Loulou 1979, de M Pialat i Sauve qui peut la vie 1980, de JL Godard Posteriorment ha interpretat La dame aux camelias 1980, Coup de torchon 1981, Passion 1981, La truite 1982, La storia di Piera 1982, Les possedés 1987, Un affaire de femmes 1988 —premi d’interpretació a Venècia—, La vengeance d’une femme 1989, Malina 1990, Madame Bovary 1991, Après l’amour 1992, L’inondation 1993…
Javiera Salcedo
Natació
Nedadora.
Resident a Barcelona des del 2002, primer nedà amb el Club Natació Catalunya i la temporada 2005-06 passà al Club Natació Sant Andreu Fou campiona de Catalunya en 50 m braça 2002, 2004, 2005, 2006, 2008, 100 m braça 2002, 2003, 2004, 2006, 2008 i 4×100 m estils 2006 En l’àmbit estatal, fou campiona en 50 m i 200 m braça 2007 a l’estiu, i en 50 m 2007, 2008 i 100 m braça 2007 a l’hivern
el Mirador

El Mirador
Nicolas Rénac (CC BY-NC 2.0)
Jaciment arqueològic
Centre cerimonial premaia de Guatemala que assolí la seva màxima esplendor entre el 350 aC i el 250 aC.
Les excavacions iniciades el 1978, dirigides per BH Dahlin, han tret a la llum diversos edificis religiosos i civils, una zona residencial d'elit i un centre ritual
cordó umbilical

Nounat amb el cordó umbilical
© Nicolas Larento - Fotolia.com
Anatomia animal
Cordó flexible que uneix el melic del fetus amb la placenta de la mare; és constituït principalment per les dues artèries umbilicals i la vena umbilical.
En el nadó mesura uns 60 cm de longitud i uns 12 mm de diàmetre
Théodule-Augustin Ribot
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i gravador francès.
Estudià a Châlons i a París en el taller de Gleyr Debutà al Salon del 1861 i obtingué premis en els dels anys 1864, 1865 i 1878 Pintà preferentment retrats, natures mortes i quadres religiosos Autoretrat que es trobava al Musée du Luxembourg, Escena de cuina Musée Saint-Denis, Reims i Martiri de Sant Sebastià Musée du Louvre Féu també nombrosos aiguaforts
herba del bàlsam

Herba del bàlsam
Guérin Nicolas (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta sufruticosa, de la família de les labiades, de 10 a 50 cm, de fulles oposades oblongues i de flors grogues reunides en inflorescències espiciformes.
Creix en indrets secs i pedregosos de muntanya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina