Resultats de la cerca

La revista Science publica el descobriment per part d’un equip internacional d’astrònoms de l’exoplaneta pertanyent a un sistema solar a uns 30 anys llum de la Terra El planeta, anomenat GJ 3512, orbita al voltant d’una estrella nana vermella que no n’hauria pogut ser l’origen d’acord amb les teories actuals sobre la formació de planetes

Està situada a la província de Sichuan A causa de la seva localització s’empra essencialment per a la collocació de satèllits en òrbita geosincrònica Inicialment s’utilitzà per al llançament de satèllits militars, però aviat començà a enviar a l’espai satèllits comercials Les seves installacions inclouen estacions de proves i d’enlairament de satèllits i estacions de seguiment

L’òrbita té una excentricitat de 0,253, i el semieix major val 2 402 UA La inclinació del pla orbital respecte al de Júpiter és de 22° 9’, i el període sideral, de 1 358 dies Quan és en oposició, la magnitud aparent és 10,5 És l’asteroide més important d’una de les set famílies principals d’asteroides

Fou llançat el 1983 des de la base espacial de Vanderberg EUA, i situat en una òrbita heliosincrònica, a 900 km d’altitud Ha realitzat mapes del cel en l’infraroig longituds d’ona entre 8 i 120 μm i l’observació de determinades fonts celestes de raigs infraroigs Fou substituït el 1995 per l’Infra-Red Space Observatory ISO

El 2010 va ser un dels anys menys brillants en el camp de l’exploració espacial, ja que l’activitat va ser una continuació rutinària dels anys anteriors El llançament de diversos satèllits comercials de telecomunicacions i militars va continuar al ritme habitual Sistemes d’impulsió La notícia més important va ser que l’Administració Obama va fer un canvi de política en el camp dels llançadors pesants per a substituir el sistema de llançadores, en considerar que la proposta feta per l’Administració Bush, el sistema Constellation, era massa car i arrossegava massa endarreriments Aquest sistema…

La revista Nature publica un article de l’astrofísic Guillem Anglada i el seu equip en el qual anuncia el descobriment del segon exoplaneta més proper a la Terra, que orbita l’estrella de Barnard L’estrella de Barnard b, com s’anomena l’exoplaneta, està classificada com a “superterra” Té una massa tres vegades la de la Terra, i és possiblement de superfície rocosa

Per similitud estilística, hom ha atribuït a la mateixa mà l’arca funerària de Bernat de Travesseres catedral d’Urgell, el retaule de Santa Llúcia procedent d’Arcavell El Prado, Madrid, el de Vilamur Fundació Pérez-Rosales, Sitges i les taules Trànsit i Coronació de la Mare de Déu Museo de Bellas Artes de Bilbao Hom situa aquest grup d’obres dins l’òrbita de Ramon Destorrents

Catedràtic de química i de botànica de la facultat de medicina de la Universitat de València 1788-1802, fou un introductor de la química moderna i promogué la construcció d’un nou jardí botànic, avui encara vigent Fou també un dels primers a determinar l’òrbita del planeta Urà És autor dels índexs que acompanyen l’edició del 1773 de les Institutiones Medicae , d’Andreu Piquer

Desconeixem el lloc exacte on era edificada aquesta església, tot i que és molt versemblant que estigués situada en el despoblat de Puiforniu, que es tracta monogràficament en el municipi de la Torre de Cabdella Aquesta església apareix en la documentació l’any 1082, quan el comte Artau de Pallars Sobirà donà al monestir de Gerri l’església de Sant Feliu de Montem Formitum Posteriorment, aquesta església fou sostreta de l’òrbita del monestir, ja que l’any 1105 li fou restituïda, juntament amb la seva annexa, l’església de Sant Esteve de super Silva , pel bisbe Ot d’Urgell A partir d’aquest…

L’església parroquial de Sant Fruitós, que havia tingut culte fins els anys 70, s’aixeca a l’extrem del poble de Balestui Actualment és abandonada i sense culte i amb part dels murs enderrocats Tot i la seva antiguitat és difícil veure en les seves ruïnes cap vestigi clarament d’època romànica o alt-medieval Té els seus orígens en una cella monàstica, documentada entre els anys 814 i 823, en què el bisbe Possidoni d’Urgell la uní al monestir de Santa Maria de Senterada, del qual n’esdevingué un priorat durant el segle X No se sap en quin moment deixà de dependre de Senterada i entrà dins l’…