L’església parroquial de Sant Fruitós, que havia tingut culte fins els anys 70, s’aixeca a l’extrem del poble de Balestui. Actualment és abandonada i sense culte i amb part dels murs enderrocats. Tot i la seva antiguitat és difícil veure en les seves ruïnes cap vestigi clarament d’època romànica o alt-medieval. Té els seus orígens en una cel·la monàstica, documentada entre els anys 814 i 823, en què el bisbe Possidoni d’Urgell la uní al monestir de Santa Maria de Senterada, del qual n’esdevingué un priorat durant el segle X. No se sap en quin moment deixà de dependre de Senterada i entrà dins l’òrbita del monestir de Gerri, del qual era una possessió a la segona meitat del segle X, com es posa de manifest en la butlla del papa Joan XIII de l’any 966 a favor del monestir de Gerri, on consta l’església de Sant Fruitós in loco Vesovis. Ramon d’Abadal la identificà amb Buseu, però per a Ignasi M. Puig correspon a Sant Fruitós de Balestui.
També és conflictiva la identificació que es pot fer de la referència que apareix en el document datat l’any 920, en què els habitants de Baén es donaren al comte Ramon, on, entre els límits d’aquest territori, es diu “...trans prescripto oratorio Sancte Marie vel trans ipso castro Erbolone, deinde reddit ad ipsa tartera de Sancto Fructuoso et ad fonte Sicotera et pervenit usque ad collum de Baiene...”.
La vila de Balestui, amb independència dels possibles drets que hi pogués conservar el monestir de Senterada, pertanyia l’any 1070 a la parròquia de Peramea, i per tant es trobava dins l’òrbita d’influència del monestir de Gerri. Aquest, en el darrer quart del segle XI feu un inventari de les terres del terme de Balestui, que constitueixen l’alou del monestir en aquest indret, entre les quals s’esmenta una terra que limita in ipso closo de Sancto Fructuoso. Possiblement es devia tractar de la vinya que el monestir va rebre del comte Ramon l’any 908.
Aquesta relació és refermada l’any 1137, en què Balestui apareix com una villulis de la parròquia de Peramea, en la restitució d’aquesta parròquia al monestir de Gerri per part dels comtes Artau III i Agnès.
En la butlla del papa Alexandre III del 1164 de confirmació de béns del monestir de Gerri, hi figura l’església de Sant Fruitós de Balestui, amb els seus masos, com a possessió del monestir.
La situació de Balestui dins l’òrbita de Gerri és confirmada per diversos documents del 1337 i el 1338, i especialment el 1457, en què l’abat de Gerri proveeix la rectoria de Sellui i Balestui a favor de Pere Eloi. Com a possessió de Gerri, l’església de Balestui no figura en les visites pastorals del bisbat d’Urgell. L’any 1904 era sufragània d’Ancs.