Resultats de la cerca
Es mostren 2251 resultats
Federació Democràtica Nacionalista
Història
Organització política nacionalista i reformista catalana constituïda per Francesc Macià, que publicà el seu programa de fundació el 2 de febrer de 1919.
Afirmà el dret d’associació, reunió, manifestació i propaganda, a més a més de diverses millores socials sou mínim, assegurança obligatòria, foment del cooperativisme, nacionalització de les vies de comunicació, municipalització dels serveis públics, etc Donà suport a la candidatura de Macià en les eleccions legislatives del 1919 i obrí la via per a la formació d’Estat Català
recepta electrònica
Medicina
Servei sanitari que consisteix a introduir les prescripcions facultatives a la base de dades d’un sistema informàtic de tal manera que només s’hagi d’identificar el pacient a les farmàcies amb la seva targeta sanitària per a tenir accés als medicaments que necessita.
La mateixa base de dades conté la informació sobre les dosis i la freqüència d’administració, la durada prevista dels tractaments i l’historial farmacològic de cada pacient Aquest sistema, a més d’estalviar al pacient desplaçaments als centres de salut, permet una comunicació més fluida entre metges i farmacèutics, més control farmacoterapèutic i la disminució del frau farmacèutic als sistemes sanitaris públics
polca
Música
Dansa, apareguda a Bohèmia cap al 1830.
De compàs 2/4 i temps ràpid, es balla amb passos laterals i evolucions ràpides, motiu pel qual es féu molt popular a Europa i a Amèrica s’emprava encara en festes i balls públics fins a mitjan s XX BSmetana i ADvořák la introduïren en la música culta Una variant de ritme ternari dins el compàs binari és la polca paraguaiana
fonedor
Història
El qui fabricava peces d’artilleria.
Aquest ofici sorgí al final de l’edat mitjana Als Països Catalans és testimoniat a Perpinyà ja al començament del s XVI la monarquia hispànica disposava de fonedors a sou en els seus establiments, com els de Barcelona o de Màlaga, o bé acordava amb particulars, sovint estrangers, l’ús dels establiments públics per tal de fabricar l’artilleria a un preu convingut
El jutge Llarena qüestiona el ministre d’Hisenda per les despeses de l’1 d’octubre
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena insta el ministre d’Economia a demostrar les seves declaracions del 16 d’abril, quan afirmà que no s’havien emprat diners públics per al referèndum de l’1 d’octubre Llarena vol confrontar la documentació del ministeri amb informes de la guàrdia civil que xifren aquesta despesa en uns 2 milions d’euros
liceu
Història
A l’antiga Grècia, ample camp, apte per a les parades militars, situat a l’est d’Atenes, al peu del Licabet.
El nom provenia del santuari d’Apollo Liceu Pèricles hi fundà un gimnàs, que més tard 335 ac fou la seu de l’escola peripatètica d’Aristòtil Devastat per Filip V de Macedònia i per Sulla, el nom passà a designar pròpiament l’escola filosòfica d’Aristòtil i, amb el temps, els edificis públics en els quals se celebraven exercicis literaris i filosòfics
Escàndol d’espionatge a Suïssa
La cadena de notícies suïssa SRF i l’alemanya ZDF fan públics informes filtrats segons els quals l’empresa de telecomunicacions suïssa Crypto AG va estar monitoritzada molts anys per la CIA amb el coneixement d’algunes autoritats Crypto AG venia aparells de telecomunicacions trucats a països tercers per tal d’obtenir informació dels seus governs Aquesta notícia qüestiona la neutralitat de Suïssa
hostalatge
Història del dret català
Allotjament i assistència que hom dóna a una persona en un hostal, una dispesa, etc.
Als Països Catalans, a l’edat mitjana, el sobirà i el baró hi tenien dret d'alberga Els oficials de la cort reial i el seguici eren allotjats als hostals públics, o bé en cases particulars que habitualment admetien hostes A partir de la fi del s XV, la població civil fou obligada a proporcionar allotjament als soldats en temps de guerra
Josep Aixa i Iñigo

Estàtua de Joan Lluís Vives, obra de Josep Aixa (1880), ubicada al pati de la Universitat de València
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Professor a l’Acadèmia de Sant Carles Residí i treballà a Alemanya i a l’Amèrica del Sud Escultor de la ciutat de València, dirigí les restauracions ornamentals de les torres de Serrans i de la Llotja Féu diverses estàtues per a places i llocs públics de la ciutat, com és ara la de Lluís Vives al pati de la universitat
José Manuel Piernas y Hurtado
Economia
Economista.
Catedràtic a les universitats d’Oviedo, Saragossa i Madrid, exercí també diversos càrrecs públics Fundà societats en règim de cooperativa com la Mutualidad en el Fomento de las Artes Fou l’iniciador del cens de la població espanyola a Amèrica Escriví Tratado elemental de estadística 1873, El movimiento cooperativo 1890, Tratado de hacienda pública y examen de la española 1900
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina