Resultats de la cerca
Es mostren 1744 resultats
Sant Andreu d’Astell (la Torre de Cabdella)
Art romànic
El lloc i el castell d’Astell apareixen documentats des del 1290 A part la consideració que aquesta parròquia formava part de les parròquies de la vall Stacione esmentades en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, l’única menció que coneixem data del 1314, quan l’església de Dustell fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona en el seu recorregut per les esglésies de l’ardiaconat de Tremp L’any 1904 formava part de l’arxiprestat de Gerri de la Sal Actualment depèn de la parròquia de la Pobleta de Bellvei
Mare de Déu del Coral (Prats de Molló i la Presta)
Aquesta església, situada a l’extrem d’un contrafort que davalla del coll de les Moles, és un dels santuaris marians més cèlebres del Vallespir És documentat des de l’any 1267, en què el noble Guillem Hug de Serrallonga feu un llegat de 10 sous a l’església de Santa Maria del Coral Al segle XVII hi ha constància de l’existència d’una confraria de la Mare de Déu del Coral La parròquia de Prats hi celebrava una processó anual i el mateix feien altres parròquies veïnes Durant els segles XVII i XVIII el santuari es refeu totalment
Sant Salvador de Rocafort de Vallbona (Sant Martí de Riucorb)
Art romànic
La parròquia del poble de Rocafort apareix esmentada per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic de la segona meitat del segle XI El bisbe de Vic la lliurà entre el 1145 i el 1154 a l’arquebisbe de Tarragona Bernat Tort Els anys 1279 i 1280 el rector de Roccaforti pagà 42 sous en concepte de dècima papal L’església de Rocafort de Vallbona fou sufragània de la de Nalec en alguns períodes El temple antic fou engrandit el 1859 i el campanar fou bastit el 1868 L’església actual sembla que fou acabada vers el 1861
Parròquia de Losor (Montoliu de Segarra)
Art romànic
Aquesta parròquia és una de les més desconegudes de la Segarra No se sap amb exactitud on era, i és només a través de les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on consta Losor , que se’n pot documentar l’existència El lloc de Losor és esmentat per primera vegada el 1026 entre les afrontacions del terme del castell de Cervera Potser la parròquia de Losor s’ha de relacionar amb la capella de Sant Julià que és al nord de Montoliu, a la riba esquerra del torrent de Vilagrasseta
Enric Dordal i Frias

Enric Dordal i Frias
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi, liturgista.
Biografia Anà a l’Escola Pia Calassanci de Barcelona i entrà en aquest orde després d’haver començat el noviciat a Moià el 29 de juliol de 1934 Hi professà l’11 d’agost de 1935 Tot seguit cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe, però el 1936 fou cridat a l’exèrcit amb motiu de la Guerra Civil Com a religiós residí sempre a Pamplona, on participà activament en la redacció de la revista Vida litúrgica , redactada entre tots els religiosos que es trobaven en les mateixes condicions Acabà els estudis a Iratxe i fou ordenat sacerdot a Barcelona el 13 de setembre de 1942 Des d’aquesta data residí a…
bisbat de Solsona

Mapa del bisbat de Solsona
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Solsona.
Creat el 1593 a expenses de les antigues diòcesis d’Urgell i de Vic, té una extensió de 3536 km 2 La constitució de la nova diòcesi de Solsona fou objecte de llargs litigis inicialment s’hi inclogueren 258 parròquies del bisbat d’Urgell, però els bisbes d’Urgell s’oposaren a la desmembració d’algunes d’elles, i després d’un plet que durà del 1593 al 1621, acabat a precs del rei Felip IV de Castella, amb una butlla del papa Gregori XV, es reduïren a 114 Del bisbat de Vic hi passaren 21 parròquies dels deganats de Tàrrega i Cervera i s’arribà més aviat a una concòrdia, després de renunciar el…
Sant Julià de Lòria
Sant Julià de Lòria
© Fototeca.cat
Parròquia
La darrera, segons un ordre tradicional que coincideix amb llur posició geogràfica de N a S, de les set parròquies andorranes.
Bé que dividida en quarts, aquests no tenen, però, a diferència dels d’Ordino i la Maçana, consells representatius Limita al N amb el terme d’Aós, al s amb els d’Arcavell, Bescaran i Estamariu tots a l’Alt Urgell, a l’E amb la parròquia d’Andorra la Vella i a l’W amb els termes de Civís i Argolell Alt Urgell L’economia tradicional ha estat agrícola i ramadera Hom conreava cereals forment, sègol, ordi, patates, farratge, hortalisses, algun arbre fruiter i molt de tabac Els ramats d’ovins han desaparegut Actualment, les principals fonts de riquesa són el comerç, l’hoteleria 21 establiments i la…
capità | capitana
Dret administratiu
A Andorra, subaltern dels veguers a les parròquies, en nombre d’un o més per cada una, nomenats pel consell general.
Han de donar coneixement dels delictes comesos, instruir les primeres diligències, custodiar els presos, vetllar per l’ordre públic són caps de la força armada
la Guàrdia de Ripoll
Castell
Antic castell que comprenia els actuals termes d’Alpens (Lluçanès) i de les Llosses (Ripollès), situat sota l’ermita de Santa Margarida de Vinyoles.
És esmentat ja el 1017, dins el comtat de Besalú el senyorejà la família Guàrdia o Saguàrdia, coneguda des del 1061 El 1270 n'era senyor Galceran de Pinós els seus descendents prengueren el cognom Guàrdia i obtingueren el vescomtat de Canet i la baronia de la Guàrdia Una bona part del terme pertanyia al monestir de Ripoll i al de Sant Joan de les Abadesses el de Ripoll comprà el 1363 a la corona el castell, que esdevingué a partir d’aleshores la part més important de l’abadiat, amb vuit parròquies Alpens, Serrallonga, les Llosses, Matamala, Sovelles, Vinyoles, Vallespirans i…
companyia
Història
Militar
Del s XIII al XVIII, unitat de les milícies urbanes o rurals catalanes.
Era formada aproximadament per cent homes d’armes dividits en dues cinquantenes de cinc desenes cadascuna milícia Era comandada per un capità, elegit generalment entre les classes privilegiades, i tenia assignada la defensa d’un sector determinat de la muralla L’allistament era fet per oficis El conjunt de companyies de Barcelona formaven la Coronela A la Ciutat de Mallorca, per tal de disminuir la força dels oficis després de la revolta de les Germanies, el virrei reduí 1525 el nombre de companyies per la ciutat i les distribuí per parròquies i després per barris les companyies…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina