Resultats de la cerca
Es mostren 1161 resultats
Yoichiro Nambu

Yoichiro Nambu
© The University of Chicago
Física
Físic japonès naturalitzat nord-americà.
Graduat a la Universitat Imperial de Tòquio el 1942 i mobilitzat el mateix any, hi obtingué el doctorat el 1952Professor a la Universitat d’Osaka el 1949, el 1952 s’incorporà a l’ Institute for Advanced Study in Princeton EUA El 1954 passà a l’Enrico Fermi Institut de la Universitat de Chicago, on desenvolupà la seva carrera científica i docent fins el 1991, en què es jubilà Els seus estudis se centraren en la física de les partícules, i per les seves aportacions sobre la cromodinàmica quàntica, la ruptura espontània de la simetria en la física elemental de les partícules…
conducció
Física
Nom genèric d’alguns fenòmens de transport (d’energia, càrrega o matèria) gairebé exclusius de la matèria condensada.
Els principals fenòmens de conducció són la conducció tèrmica , la conducció elèctrica i la conducció de matèria , els quals són causats, respectivament, per un gradient de densitat Com a fenomen de transport, tota conducció és caracteritzada per un coeficient de transport la conductivitat tèrmica , la conductivitat elèctrica i el coeficient de difusió , respectivament La conducció tèrmica o difusió tèrmica consisteix en la propagació de la calor per contacte i sense desplaçament aparent de matèria, i és entesa, en termes clàssics, com la transmissió, per collisions mútues successives, de l’…
separació
Tecnologia
Operació de separar un mineral de la ganga que l’acompanya.
La separació pot ésser efectuada amb aigua, per aire o en un medi dens Tots tres sistemes són fonamentats en la diferència de densitat del mineral útil i de la ganga La separació amb aigua és basada en el fet que les partícules més pesants es dipositen al fons, mentre que les més lleugeres són arrossegades pel corrent d’aigua La separació per aire és efectuada disposant la mescla en un garbell en el qual un corrent d’aire que circula de baix a dalt s’emporta la matèria més lleugera, mentre que la més pesant resta en el sedàs La separació en un medi dens és efectuada en un bany d’aigua, que…
generador de Van de Graaff
Electrònica i informàtica
Generador electroestàtic d’alta tensió (fins a uns 8 MV) consistent en una corretja sense fi i una esfera conductora; la corretja transporta les càrregues elèctriques, que es van acumulant a l’esfera.
És emprat sobretot com a accelerador de partícules
hodoscopi
Electrònica i informàtica
Aparell que permet de traçar la trajectòria descrita per una partícula carregada en un camp magnètic.
És emprat per a detectar partícules de raigs còsmics
bosons vectorials
Física
Bosons de spin unitat que, per tant, són descrits mitjançant una funció d’ona vectorial.
Són el fotó, les partícules W + , W - i Z° i els gluons
Halitosi
Patologia humana
És anomenat halitosi , o popularment mal alè , un signe molt freqüent, caracteritzat per la mala olor que desprèn l’aire exhalat i que generalment s’acompanya d’un gust desagradable a la boca L’aire exhalat conté partícules de substàncies molt diverses que en condicions normals no fan una olor prou intensa o característica perquè sigui percebuda l’halitosi, en canvi, es produeix quan alguna d’aquestes partícules fan una olor intensa o desagradable L’origen de l’halitosi pot ésser extremament divers, ja que com a punt de partida pot tenir afeccions bucals, digestives…
longitud d’ona de De Broglie
Física
Segons la teoria ondulatòria de De Broglie, longitud d’ona associada a una partícula de moment (quantitat de moviment) p ben definit: λ=h/p, essent h la constant de Planck.
Palesa el caràcter ondulatori de les partícules que descriu la mecànica quàntica quantons
electroendosmosi
Química
Tècnica analítica separativa basada en la difusió d’un líquid per una sèrie de porus capil·lars, o bé al llarg de les parets d’una superfície sòlida, per l’acció d’un gradient elèctric.
Aquest procés és utilitzat per a separar partícules colloidals i per a separar macromolècules electroosmosi
revelatge
Cinematografia
Fotografia
Conjunt d’operacions a les quals són sotmeses les emulsions fotogràfiques, per tal de fer visibles i estables les imatges latents que hi han estat impressionades.
El revelatge comprèn, generalment, el revelatge pròpiament dit, i el fixatge En el revelatge pròpiament dit, la superfície impressionada és submergida, durant un temps variable que depèn de la composició del bany i de la seva temperatura, en el revelador i hom obté, així, la imatge fotogràfica visible, constituïda per partícules molt fines d’argent Després d’aquesta operació i de rentar la superfície sensible amb aigua acidulada per tal de deturar l’acció del revelador, és submergida en el fixador, el qual elimina les sals d’argent no atacades El revelatge també pot ésser…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina