Resultats de la cerca
Es mostren 1156 resultats
guitarra-lira

Guitarra-lira francesa, 1808
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada en forma de lira i amb un mànec similar al de la guitarra convencional.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt Iconogràficament n’hi ha representacions que daten del segle IX, però fou durant el segle XIX que gaudí de més popularitat com a instrument acompanyant del cant, sobretot en ciutats com París i Londres Consta d’una caixa de fons pla en forma de lira i d’una tapa harmònica plana Les obertures acústiques poden ser circulars, situades a cada banda de les cordes, o en forma d’efa El mànec està dividit en trasts fixos, i el claviller és pla Consta de sis cordes de tripa afinades com en la guitarra moderna convencional
The Who
Música
Grup anglès de rock format el 1965 per Roger Daltrey, Pete Townshend, John Entwhistle i Keith Moon.
Amb el nom de High Numbers aconseguiren el primer èxit amb l’enregistrament de la cançó My Generetion , que esdevingué una mena d’himne del moviment mood britànic Fou, però, a la dècada dels setanta que assoliren la major popularitat, consolidada gràcies a llurs intervencions en les pellícules Tommy 1969, primera òpera rock de la història, i Quadrophenia 1973, entre d’altres Amb la mort de Keith Moon, el grup s’autodissolgué, tot i que els membres restants continuaren actuant en solitari D’entre llurs discs més representatius cal esmentar Odds and Sods 1974 i He Who by Numbers…
Pedro de Ribadeneyra
Literatura catalana
Nom que adoptà i amb què és conegut Pedro Ortiz de Cisneros, jesuïta i escriptor.
Actiu collaborador dels quatre primers generals de la Companyia de Jesús en les tasques de consolidació i expansió de l’orde a Itàlia i als Països Baixos, tornà a Castella el 1574 i es consagrà a l’activitat literària Destacat biògraf d’Ignasi de Loiola, Francesc de Borja i Diego Laínez, conreà també la història eclesiàstica la seva Historia eclesiástica del cisma del reino de Inglaterra , del 1588, gaudí d’una gran popularitat, la teoria política en confrontació amb Maquiavel, l’ascètica Tratado de la tribulación, 1589 i l’hagiografia Flos sanctorum o Libro de las vidas de los…
Thomas Moore
Música
Poeta irlandès.
Es formà musicalment en part de manera autodidàctica, i entre el 1794 i el 1798 estudià al Trinity College de Dublín El 1799 es traslladà a Londres, on les seves cançons, poemes, òperes i obres teatrals obtingueren molta popularitat Destaquen especialment The Gipsey Prince 1881, amb música de Michael Kelly, i els poemes de Lalla Rookh , d’ambient oriental i musicats per Gaspare Spontini 1821 i Anton Rubinstein 1863, entre altres compositors D’altra banda, publicà reculls de cançons populars irlandeses, la música i el text de les quals sovint modificà parcialment A Selection of…
Jean-Joseph Vadé
Música
Dramaturg i compositor francès.
Funcionari de la hisenda pública, el 1745 es traslladà a París per exigències del càrrec, la qual cosa li permeté donar a conèixer les seves obres literàries, que escrivia per afició Malgrat un debut fallit a la Comédie Française 1749, el 1752 obtingué un gran èxit amb l' opéra-comique La Fileuse , gènere en què obtingué una gran popularitat, en part perquè conreava l’anomenat genre poissard 'gènere peixeter', faceciós i que recollia el llenguatge popular Sovint compongué la música de les seves obres, que normalment eren variacions sobre melodies populars Escriví, també, el…
Josep Capell i Hernàndez
Música
Compositor català de sardanes i ballables, pianista i arranjador.
Fou fundador i director de nombrosos conjunts populars i cobles orquestra, com The Capell Boys, Melodians, La Principal d’Urgell, Montjuïc o Capell-Santy També formà part de la Cobla Barcelona i de les orquestrines de Rafael Medina i de Mario Visconti Amb els seus primers títols sardanístics obtingué un notable èxit durant els anys quaranta A partir dels anys vuitanta adoptà un estil més líric i elaborat que el feu mereixedor de diversos premis Entre les seves composicions destaquen, per la seva popularitat, les sardanes Festa Major , Sardanes a Mollerussa i La meva saltirona , i…
Laurens Hammond
Música
Inventor nord-americà.
El 1933 inventà un instrument de doble teclat basat en un generador elèctric El so era produït per una sèrie de rodes que giraven en un camp magnètic, i, posteriorment, amplificat per mitjà d’altaveus Patentat el 1934 amb el nom dHammond, el primer model, finançat per Henry Ford, fou fabricat el 1935 Els anys quaranta assolí una gran popularitat, i a partir d’aleshores anà incorporant els successius avenços de la tecnologia electrònica el 1970, el primer orgue amb transistors i ampliant les possibilitats de generació del so Actualment, amb la guitarra elèctrica, és l’instrument…
danzón
Música
Dansa de saló sorgida a les zones urbanes de Cuba.
Escrita en forma de rondó i amb influències africanes, deriva de la contradansa i l’havanera Gaudí de gran popularitat al final del segle XIX La música no era d’origen popular, sinó escrita per compositors com Miguel Failde, Raimundo Velenzuela o Antonio María Romeu No obstant això, les comparsas grups populars de músics i balladors principalment negres es feren seu el danzón per la gran acceptació que tingué La part musical era interpretada habitualment per un conjunt que incloïa una flauta o un clarinet, que tocaven passatges de gran agilitat en forma de variacions sobre un…
La Iaia

Components del grup La Iaia
@ Ibai Acevedo
Música
Grup català de música pop.
Sorgí el 2009 a Vic com a projecte individual del compositor, cantant i guitarrista Ernest Crusats, a qui s’afegiren aquell any Jordi Casadesús contrabaix, baix, teclats i xilòfon i Jordi Torrents bateria Després de guanyar el concurs VicSona, publicà la maqueta El meu vaixell 2010, a la qual pertanyia la cançó ""Jo vull ser la meva iaia'', que li donà popularitat Guanyà el concurs de maquetes Sona 9 i el premi al grup revelació, per votació popular, de la revista Enderrock El 2011 enregistrà el seu primer disc oficial Les ratlles del banyador , produït pel músic asturià Paco…
Salvador Ponç
Cristianisme
Predicador.
Dominicà 1564, fou professor d’arts a Llutxent Vall d’Albaida i de teologia a Lleida i Barcelona Fou també catedràtic de sagrada escriptura a la universitat barcelonina Tingué una gran fama com a predicador popular Juntament amb PJGuasc fundà l’Acadèmia de Sant Tomàs 1588 Publicà diverses obres religioses en català Exposició sobre el salm miserere mei Deus 1592, que gaudí de gran popularitat, Llibre de la vida i miracles dels gloriosos sants, santa Eulàlia i sant Ramon de Penyafort 1593, Llibre de la vida i miracles de santa Madrona i de sant Celdoni i Ermenter 1594, editada de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina