Resultats de la cerca
Es mostren 1571 resultats
David Wechsler
Psicologia
Psicòleg nord-americà d’origen romanès.
Estudià a París amb HPieron i LLapicque Director de l’hospital Bellevue i professor de la Universitat de Nova York, és conegut per la creació de les escales d’intelligència per a adults que porten el seu nom Wechsler Adult Intelligence Scales i per a infants entre 5 i 15 anys Wechsler Intelligence Scale for Children , i àdhuc una altra d’escolar Wechsler Preschool and Primary Scale of Intelligence La revisió que féu de l’escala per a infants Wechsler Intelligence Scale for Children-Revised pràcticament constitueix una nova escala
ducat d’Àndria
Història
Títol concedit en el regne de Nàpols el 1507 a Gonzalo Fernández de Córdoba (el Gran Capità).
El seu net vengué la vila d’Àndria a Fabrizio Carafa, segon comte de Ruvo mort el 1554, i el fill d’aquest, Antonio Carafa, tercer comte de Ruvo mort el 1565, fou creat de nou 1556 duc d’Àndria, títol que encara porten a Itàlia els Carafa descendents seus El 1740 fou adjudicada la grandesa d’Espanya a l’onzè duc, Ettore Carafa mort el 1764 El 1904, el títol concedit al Gran Capità fou rehabilitat a Espanya, amb la grandesa, a favor d’un membre de la família Bustos
Santa Bella (Tremp)
Art romànic
Uns documents del 958 relacionats amb un prevere anomenat Torrell parlen d’un lloc dit Sancta Bella , que suggereix l’existència d’una primitiva església L’indret era localitzat al castell d’Orrit, prop de la Paül, davall de la serra i ran de l’estrada pública que confrontava a ponent i a sota Aquests termenals i la semblança del nom ens porten a relacionar-la amb la vila i el lloc “ qui vocatur Belga ”, documentat el 960, que Rubió i Lois identifica amb el mas de Vallibel, entre Aulàs i Sapeira
ausberg
Militar
Túnica de malles o d’escates per a protegir el cos; a vegades anava amb mànigues i una mena de caputxa (ventalla), o combinada amb el capmall.
El mot, en formes llatinitzades, apareix a Catalunya al segle X en una certa concurrència amb el mot lloriga , que aviat fou reservat per a les defenses del cavall i no dels homes Bé que el mot ausberg fou usat fins al segle XV, al XIII fou en part substituït pel de gonió i al XIV s’imposà el de cota de malles o de malla Els guerrers de les miniatures de la Bíblia de Roda segle XI porten adés ausberg de malles, adés ausberg d’escates, molt ben diferenciats per l’artista
ducat d’Aosta
Història
Fou cedit com a comtat d’Aosta, a la primera meitat del s XI, pel rei Rodolf III de Borgonya al comte Humbert I Blancamà de Savoia; des d’aleshores ja no sortí d’aquesta família.
L’any 1238, l’emperador Frederic II erigí el comtat d’Aosta en ducat a favor d’Amadeu IV, comte de Savoia El ducat fou annexionat a França l’any 1800, i el 1814 retornà als Savoia, reis de Sardenya L’any 1845, el rei d’Itàlia Víctor Manuel II el cedí al seu fill Amadeu, que fou rei d’Espanya Amadeu I d’Espanya, i formà la segona branca d’aquella casa reial, els membres de la qual porten el cognom de Savoia-Aosta El duc Amadeu II mort el 1942 fou virrei d’Etiòpia i morí presoner dels anglesos
páthos
Música
En grec clàssic, substantiu neutre que designava els estats d’ànim de tonalitat trista, el sofriment, les afeccions, etc.
L’adjectiu patètic -que deriva de l’adjectiu grec corresponent a páthos - serveix, en canvi, per a qualificar allò que suscita afectes corprenedors és a dir, no ja els mateixos afectes sinó la font, la causa de tals emocions És així com es troben certes peces del repertori que porten com a títol o pseudònim aquest mot, entre les quals cal esmentar la Sonata per a piano, opus 13, de Beethoven, posteriorment anomenada Sonata Patètica Només ulteriorment páthos i patètic esdevingueren termes pejoratius, esmentant l’èmfasi en recursos lacrimògens per provocar la compassió de l’…
botocudo | botocuda
Etnologia
Individu d’un poble indi del Brasil de prop del riu Doce, a la zona muntanyosa i selvàtica entre els estats de Minas Gerais i Espírito Santo.
És un dels pobles més primitius del continent i posseeix algunes semblances amb els fueguins Racialment presenten fortes analogies amb la raça prehistòrica de Lagoa Santa Són de baixa estatura, dolicocèfals índex mitjà 76,9, de pell groguenca força clara, cabells negres o castanys llisos, i de cara i nas allargats Practiquen principalment la recollecció i la caça Desconeixen la navegació, la ceràmica i el vestit Porten discs de fusta botoque , en portuguès al llavi inferior L’habitació és un simple paravent Són animistes i pertanyen a la família lingüística ge Actualment són en…
ampul·la
Història
Vas de vidre, de terra cuita, de metall o de vori, de cos rodó i de coll allargat i estret, que era usat entre els romans per a servir el vi a taula o per a guardar-hi olis, perfums, etc.
A l’època paleocristiana serviren per a portar l’oli que cremava als Llocs Sants i davant les tombes dels màrtirs o també terra d’ambdós llocs són molt nombroses les que porten l’efígie de sant Menes fins al punt d’haver portat la confusió entre l’objecte mateix i el personatge Són interessants també els de Monza, 28 de vidre i 16 de metalls, enviades pel papa Gregori I a la reina Teodolinda amb motiu de l’edificació de l’església de sant Joan Encara avui reben aquest nom els recipients en els quals hom consagra i conserva els sants olis
llibres profètics
Bíblia
Cadascun dels llibres de l’Antic Testament atribuïts als profetes o escrits per aquests.
Els més extensos porten els noms d'Isaïes, Jeremies i Ezequiel, els quals, juntament amb Daniel, comptat entre els hagiògrafs llibres sapiencials pels hebreus, són anomenats Profetes majors Els més breus formen el llibre dels Profetes menors o dels dotze profetes Osees, Joel, Amós, Abdies, Jonàs, Miquees, Nahum, Habacuc, Sofonies, Ageu, Zacaries i Malaquies Els hebreus hi afegeixen encara els llibres dels Jutges, de Samuel i dels Reis profetes anteriors , per tal com els antics profetes Samuel, Elies i Eliseu hi tenen un paper principal en oposició a aquests, els profetes…
armes de família
Heràldica
Armes corresponents a un llinatge, individu o títol.
Es divideixen en armes legítimes , pures , plenes i veritables quan no porten cap brisura o cap altre signe accessori armes brisades , les adoptades per cabalers o bastards armes d’aliança , les afegides a les pròpies per haver-se emparentat amb d’altres famílies, mitjançant unions o contractes matrimonials armes de successió , les incorporades a les pròpies per raó de clàusula testamentària armes substituïdes , les adoptades per virtut de contractes patrimonials o clàusules testamentàries i que forçosament són estranyes a l’agnació de qui les substitueix armes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina