Resultats de la cerca
Es mostren 1574 resultats
marmanyer | marmanyera
Oficis manuals
Persona que revèn la verdura, la fruita, els ous, etc, que porten els pagesos de fora.
capota
Transports
Coberta que porten alguns automòbils i carruatges i que hom pot plegar i desplegar a voluntat.
Enneas
Numismàtica i sigil·lografia
Moneder responsable de l’emissió dels mancusos d’or que porten el seu nom, a Barcelona.
Probablement fou successor de Bonhom Els mancusos d’Enneas són esmentats a partir del 1037
Atlas

L’Atlas 5 camí de la base de llançament (2018)
NASA
Astronàutica
Nom d’una sèrie de míssils balístics intercontinentals nord-americans, que han estat emprats també per a llançaments espacials.
N'han existit diferents models, que porten lletres indicatives D, E i F El primer vol tingué lloc a cap Canaveral l’11 de juny de 1957, i fou declarat operacional en la versió Atlas D a la fi del 1959 Les configuracions E i F entraren en servei en el període 1961-62 Els míssils Atlas operacionals foren retirats progressivament del servei durant el període 1964-65 i substituïts pels míssils Minuteman i Titan L' Atlas , modificat convenientment, ha servit en diverses missions espacials, per exemple, com a coet llançador per als vols orbitals Mercury Diferents trams secundaris han…
ducat d’Aosta
Història
Fou cedit com a comtat d’Aosta, a la primera meitat del s XI, pel rei Rodolf III de Borgonya al comte Humbert I Blancamà de Savoia; des d’aleshores ja no sortí d’aquesta família.
L’any 1238, l’emperador Frederic II erigí el comtat d’Aosta en ducat a favor d’Amadeu IV, comte de Savoia El ducat fou annexionat a França l’any 1800, i el 1814 retornà als Savoia, reis de Sardenya L’any 1845, el rei d’Itàlia Víctor Manuel II el cedí al seu fill Amadeu, que fou rei d’Espanya Amadeu I d’Espanya, i formà la segona branca d’aquella casa reial, els membres de la qual porten el cognom de Savoia-Aosta El duc Amadeu II mort el 1942 fou virrei d’Etiòpia i morí presoner dels anglesos
llibres profètics
Bíblia
Cadascun dels llibres de l’Antic Testament atribuïts als profetes o escrits per aquests.
Els més extensos porten els noms d'Isaïes, Jeremies i Ezequiel, els quals, juntament amb Daniel, comptat entre els hagiògrafs llibres sapiencials pels hebreus, són anomenats Profetes majors Els més breus formen el llibre dels Profetes menors o dels dotze profetes Osees, Joel, Amós, Abdies, Jonàs, Miquees, Nahum, Habacuc, Sofonies, Ageu, Zacaries i Malaquies Els hebreus hi afegeixen encara els llibres dels Jutges, de Samuel i dels Reis profetes anteriors , per tal com els antics profetes Samuel, Elies i Eliseu hi tenen un paper principal en oposició a aquests, els profetes…
armes de família
Heràldica
Armes corresponents a un llinatge, individu o títol.
Es divideixen en armes legítimes , pures , plenes i veritables quan no porten cap brisura o cap altre signe accessori armes brisades , les adoptades per cabalers o bastards armes d’aliança , les afegides a les pròpies per haver-se emparentat amb d’altres famílies, mitjançant unions o contractes matrimonials armes de successió , les incorporades a les pròpies per raó de clàusula testamentària armes substituïdes , les adoptades per virtut de contractes patrimonials o clàusules testamentàries i que forçosament són estranyes a l’agnació de qui les substitueix armes infamades , armes…
botocudo | botocuda
Etnologia
Individu d’un poble indi del Brasil de prop del riu Doce, a la zona muntanyosa i selvàtica entre els estats de Minas Gerais i Espírito Santo.
És un dels pobles més primitius del continent i posseeix algunes semblances amb els fueguins Racialment presenten fortes analogies amb la raça prehistòrica de Lagoa Santa Són de baixa estatura, dolicocèfals índex mitjà 76,9, de pell groguenca força clara, cabells negres o castanys llisos, i de cara i nas allargats Practiquen principalment la recollecció i la caça Desconeixen la navegació, la ceràmica i el vestit Porten discs de fusta botoque , en portuguès al llavi inferior L’habitació és un simple paravent Són animistes i pertanyen a la família lingüística ge Actualment són en…
ampul·la
Història
Vas de vidre, de terra cuita, de metall o de vori, de cos rodó i de coll allargat i estret, que era usat entre els romans per a servir el vi a taula o per a guardar-hi olis, perfums, etc.
A l’època paleocristiana serviren per a portar l’oli que cremava als Llocs Sants i davant les tombes dels màrtirs o també terra d’ambdós llocs són molt nombroses les que porten l’efígie de sant Menes fins al punt d’haver portat la confusió entre l’objecte mateix i el personatge Són interessants també els de Monza, 28 de vidre i 16 de metalls, enviades pel papa Gregori I a la reina Teodolinda amb motiu de l’edificació de l’església de sant Joan Encara avui reben aquest nom els recipients en els quals hom consagra i conserva els sants olis
cascavell

Joc de cascavells
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical, anomenat també picarol, consistent en una cavitat esfèrica buida, amb una o més obertures, que una boleta o bocí de ferro (o altre material) de lliure moviment a l’interior colpeix i fa sonar quan és sacsejada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió indirecta de sacseig amb cavitat globular Sol ser de bronze o d’algun altre metall Generalment els cascavells s’utilitzen en grup, disposant-los en suports de formes diverses pals, cèrcols, etc En l’orquestra són collocats normalment en una cinta semicircular fixada a un mànec que l’intèrpret sacseja Són presents en alguns balls populars tradicionals, anomenats balls de cascavells, en els quals els homes o fadrins porten uns camals de roba amb cascavells cosits També són utilitzats com a senyal de comunicació,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina