Resultats de la cerca
Es mostren 2164 resultats
El que cal saber de la talassèmia
Patologia humana
La talassèmia és una alteració genètica hereditària que afecta la síntesi dels components proteics de l’hemoglobina i ocasiona una anèmia Segons el tipus d’alteració genètica que es presenta, la talassèmia pot provocar una anèmia mínima, que no causa trastorns, o bé pot originar una anémia molt greu incompatible amb la vida La talassèmia és relativament freqüent en situacions geogràfiques determinades, sobretot a la conca de la Mediterrània, comptant-hi els Països Catalans Quan en una família hi ha hagut antecedents de talassèmia, els membres que la componen haurien de sollicitar una diagnosi…
Talassèmia
Patologia humana
Definició Reben el nom de talassèmia una sèrie d’alteracions genètiques hereditàries que generen una síntesi anormal o insuficient d’hemoglobina, el pigment vermell contingut als eritròcits o glòbuls vermells En conseqüència, es presenta una anèmia d’intensitat variable segons els casos, de vegades mínima i asimptomàtica, i d’altres tan intensa que és incompatible amb la vida Freqüència La talassèmia constitueix una malaltia relativament freqüent en algunes poblacions, sobretot les de la conca de la Mediterrània En l’àrea dels Països Catalans la incidència de portadors de l’alteració genètica…
bé futur
Dret
Bé que no és posseït actualment, però que hi ha possibilitats lògiques de posseir en un futur més o menys pròxim (una collita, per exemple).
oleodinàmica
Tecnologia
Tecnologia de la transmissió a distància d’esforços considerables mitjançant la circulació, per un circuit tancat i a pressions elevades, d’un líquid, anomenat impròpiament oli, basada en el principi de Pascal i en la incompressibilitat del líquid emprat.
L’oleodinàmica, molt important en l’automatització, presenta els avantatges de tenir grans possibilitats de regulació de la velocitat de transmissió i de la intensitat de la força transmesa, de permetre la transmissió d’esforços a grans distàncies sense pèrdues i de produir moviments de gran precisió, tant lineals com rotatius Els conceptes físics que intervenen en l’oleodinàmica són el cabal, la pressió i la densitat del líquid, la força i la potència hidràulica i els rendiments volumètrics i mecànics Les transmissions oleodinàmiques són emprades, especialment, en l’accionament…
Maksimilian Osejevič Steinberg
Música
Compositor rus.
Estudià al Conservatori de Sant Petersburg amb N Rimskij-Korsakov, A L’adov i A Glazunov Fou membre de l’equip executiu de la Unió de Compositors Soviètics i de l’Organització de Compositors de Leningrad Entre els seus alumnes destacà D Šostakovič De Rimskij-Korsakov adoptà l’interès per assimilar la música folklòrica i desenvolupar les possibilitats tímbriques de l’orquestra La presència d’aquesta música popular es manifestà en obres com Strastnaja sed’mica 'Setmana Santa' o la Simfonia núm 5 Precisament aquest ús de la música popular representà la contribució més important de…
Club Atlètic Santa Coloma

Cartell de la 40a edició del cros Amorós, que començà a organitzar el Club Atlètic Santa Coloma el 1971
NET EC
Atletisme
Club d’atletisme de Santa Coloma de Gramenet.
Fundat el 1965, fomentà els atletes de cros i de fons gràcies a la feina de l’excampió d’Espanya i internacional Antonio Amorós López La manca d’installacions limità les seves possibilitats, ja que els seus atletes s’entrenaven en una pista de cendra a l’antic camp de futbol de la Gramenet, a l’actual barri del Fondo Després entrenaren en una pista a la Pallaresa i finalment a les pistes d’atletisme Antonio Amorós Des del 1971 organitza el cros Antonio Amorós, un dels més antics de Catalunya El 1995 es fusionà amb el Club Corredors de Fons de Santa Coloma, creat el 1985, per…
servitud
Història
A Occident, a l’edat mitjana, estatut personal d’amplis grups de població eminentment rurals (els serfs), no plenament lliures, però tampoc esclaus, en el sentit de l’antiguitat clàssica, per la qual cosa l’escola alemanya els qualifica de ‘‘semilliures’’.
En realitat, aquesta situació és el fruit de l’obscuriment de la neta distinció existent al món romà entre llibertat i esclavitud i resultat consegüent de l’aproximació de l’home lliure i pobre que davallà de nivell en veure's obligat a entrar en dependència econòmica i social d’un poderós, a la de l’esclau fundiari, que millora de condició mercès al progressiu reconeixement d’una certa capacitat jurídica, així com als servents del fisc o de l’Església destinats preferentment a ocupacions d’un cert relleu La servitud medieval es caracteritzava, bàsicament, per una limitació de la llibertat de…
flauta globular

Flauta globular de terra cuita
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Nom genèric de les flautes el cos de les quals no és tubular sinó de forma globular.
En la classificació Hornbostel-Sachs es distingeix entre les que tenen conducte d’aire i les que no en tenen l’instrumentista envia l’aire contra el cantell d’una obertura en la cavitat globular És de construcció artesanal, generalment de terra cuita, i en la versió més senzilla és un petit xiulet, molt sovint en forma d’au Una variant popular catalana és el xiulet d’aigua o rossinyol La flauta globular ha estat elaborada i utilitzada pels humans des d’èpoques molt reculades, i això mateix n’explica la diversificació morfològica i la varietat quant a les possibilitats tècniques…
corneta muda
Música
Instrument de vent consistent en una corneta recta, de tessitura aguda, feta d’una sola peça.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural sense broquet Una cavitat en el cap de l’instrument, més profunda i cònica que l’habitual broquet desmuntable, fa que produeixi un so més apagat i suau Té el tub acústic recte, d’uns 60 cm de llargada, i, com la resta de cornetes, sol ser de fusta És de secció longitudinal cònica i té set forats, un per al polze i sis per als altres dits La seva tessitura abraça aproximadament des del la2 fins al la4 Per la qualitat del so, que lligava perfectament amb la veu humana, i per les seves possibilitats…
fecunditat
Sociologia
Relació del nombre de naixença amb el de dones en edat fèrtil.
Una dona és fecunda si té fills, i infecunda si no en té, independentment del fet que sigui fisiològicament capacitada per a tenir-ne o no fertilitat Hom estableix normalment la taxa de fecunditat per edats nombre de nascuts de mares d’una edat dividit per totes les dones de la mateixa edat, i, sumades totes les dones fèrtils de 15 a 49 anys, constitueixen una taxa neta per a contraposar a la de natalitat general Hom pot considerar només els naixements femenins, amb la qual cosa hom coneix les possibilitats reproductores futures La fecunditat presenta taxes molt baixes a 15 anys…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina