Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de València, prefecte d’estudis al Collegi del Corpus Christi canonge 1732 i rector del Collegi dels Sants Reis, estigué vinculat al grup valencià de restauració intellectual Bisbe de Barcelona 1755-66, consagrà l’església de Sant Miquel del Port 1755, promogué obres especials d’atenció als gitanos, i inicià el procés de beatificació de Josep Oriol 1759 Assistí al concili provincial de Tarragona del 1757 i portà la iniciativa per a la publicació de totes les actes dels anteriors concilis provincials

Desplegà una intensa activitat pastoral i administrativa en la reorganització del seminari 1784 i promogué campanyes tumultuoses a càrrec de l’apòstol d’Andalusia, Diego José de Cádiz Fomentà, a través del premonstratenc Jaume Caresmar, l’ordenació dels arxius capitular i de la mesa episcopal És autor de molts treballs pastorals i jurídics, alguns d’ells en català o en edició bilingüe, com un Promptuari de la doctrina cristiana per l’ús dels nois empleats en les fàbriques de pintats d’esta ciutat 1786

Havia estat bisbe de Lucca abans de l’elecció papal Es voltà de bons consellers, com Pere Damià i Hildebrand, pensant en la reforma de l’Església, per a la qual envià diverses legacions arreu d’Europa Hagué d’enfrontar-se a l’antipapa Honori II Promogué les primeres croades —anomenades precroades— contra els àrabs a Sicília i en terres catalanes, per tal de prendre Barbastre 1064, aquesta sense gaire èxit, ja que la ciutat aragonesa tornà a mans de Mudàffar de Lleida l’any següent

President del Consell d’Administració del Banc de l’Exportació, d’ençà del 1975 promogué el Partido Popular Regional Valenciano, que s’integrà després en la coalició Unión de Centro Democrático d’ençà de les eleccions del 1977 i 1979, fou diputat per València, president de la Comissió Constitucional i vicepresident del Congrés dels Diputats, en les legislatures del 1977 i de 1979-82 Posteriorment es retirà de la política Conseller d’estat 1982-85, publicà, entre d’altres, el llibre Vida y muerte de UCD 1983

Amant de la gimnàstica, fou membre fundadora del Club Femení i d’Esports de Barcelona 1928-38, la primera entitat de dones de Catalunya que promogué l’esport femení Formà part de la junta directiva i presidí l’entitat 1935-38 Impulsà la pràctica del bàsquet femení a Catalunya els anys trenta, anys que el Club Femení i d’Esports fou el dominador d’aquest esport a Catalunya Fou la primera dona membre del Comitè Català pro Esport Popular 1936, organitzador de l’Olimpíada Popular de Barcelona

Fou fundada el 1914, any en què esdevingué la primera empresa de l’Estat espanyol dedicada exclusivament a l’aviació El 1915 entrà en contacte amb l’Aeroclub de Catalunya i se centrà en la indústria de l’aviació A través del seu director, Eduard Pujol Xicoy, promogué la construcció de l’aeròdrom de la Volateria i impulsà l’Escola Catalana d’Aviació, amb Salvador Hedilla al capdavant El primer avió que construí fou el monoplà Hedilla Monocoupe II El 1917 fou absorbida per Tallers Hereter

Competí com a amateur amb la Unió Ciclista Terrassa fins el 1953 Posteriorment promogué el cicloturisme i la formació de joves ciclistes Formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Ciclisme FCC, i collaborà en l’organització del Campionat del Món 1973, de quatre edicions de la Volta a Catalunya i de diversos finals d’etapa de la mateixa Volta i la Setmana Catalana Rebé la insígnia d’or de la FCC i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

El 1980 s’integrà a la Federació Catalana de Judo, on fou responsable de taekwondo i promogué la creació d’un estament propi que regulés aquest esport Fou l’impulsor i primer president de la Federació Catalana de Taekwondo 1987-90 També ocupà els càrrecs de vicepresident de la Federació Espanyola 1987-91 i vocal de la Federació Mundial 1986-95 de taekwondo Membre del Comitè Olímpic Espanyol 1987-95, exercí com a cap de la delegació espanyola de taekwondo en els Jocs Olímpics de Seül 1988

Iniciat al Barcelona Boxing Club el 1913, s’afiliàal Punching Ball Club de Gràcia el 1921 Boxejà en les categories de pes mitjà i wèlter en dinou combats, dels quals guanyà sis Es retirà el 1924 i poc després començà a exercir de preparador físic Seguí la formació a la Sala Dubarry de París i posteriorment ocupà el càrrec de mànager del Punching Ball Club, on promogué l’anomenada Escola de Gràcia Entre els seus alumnes destacaren figures com Gironès, Flix, Ros, Barbens, Ortega o Pasqual

En nasqué el moviment d'Oxford, conegut també per tractarisme