Resultats de la cerca

Es definí com una “organització política de classe, de masses, nacional i democràtica de totes les persones que es proposen lluitar per la consecució d’una societat sense classes, socialista, democràtica i autogestionària, en la qual hagi desaparegut qualsevol signe d’explotació, opressió o dominació de classe o nacional” art 1 dels estatuts Es definia per la via democràtica al socialisme i per l’expressió d’un ampli enfront dels treballadors, que comprenia no sols la tradicional classe obrera, sinó també altres sectors socials tècnics, administratius, treballadors no vinculats directament al…

Al juliol del 1978, Antonio Rosón, president de la Xunta de Galícia i membre d’UCD vinculat al galleguisme històric, convocà els parlamentaris per tal d’elaborar un projecte d’estatut La comissió redactora formada per vuit representants d’UCD, dos del PSOE, dos d’AP, un del PCG i tres extraparlamentaris presentà a Rosón per l’abril de l’any següent un text consensuat Al juny del 1979 el plenari de la Xunta elegí president José Quiroga en substitució de Rosón, la qual cosa representà el triomf dins la UCD del corrent no galleguista i la revisió de plantejaments del projecte d’…

La majoria formada per PP, PSOE i Ciudadanos a la cambra baixa espanyola rebutja modificar la Llei d'amnistia perquè es puguin jutjar i castigar els crims del franquisme La proposta, formulada per ERC, té el suport del PDeCAT, Podem, Compromís, Nueva Canarias, PNB i Bildu

El fallit intent de cop d'estat militar del 23 de febrer de 1981 menà el nou govern del PSOE a iniciar un procés d'involució autonòmica mitjançant l'aprovació de la LOAPA que tenia com a objectiu limitar el sostre competencial de les comunitats autònomes

La majoria al Congrés dels Diputats formada per PSOE, PP, Ciudadanos i Vox rebutja la proposta d’ERC de suprimir el delicte d’injúries a la Corona del codi penal espanyol El 2016 ERC va presentar una proposta en el mateix sentit que també va ser rebutjada

Llicenciada en dret el 1995 per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on posteriorment obtingué un postgrau en dret immobiliari i urbanístic, i d’on ha estat professora de dret constitucional Inicià la carrera política com a independent a les llistes del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE  per Barcelona en les eleccions al Congrés dels Diputats del 2004, en les quals obtingué l’escó, que revalidà en les del 2008 en què s’afilià al PSOE, el 2011, el 2015 aquestes per Madrid, el 2016 i el 2019 abril i novembre Entre altres càrrecs parlamentaris, ha estat…

Bé que la seva obra és escassa —alguns poemes dispersos i un llibre, Fabulario novo 1952—, és considerat un dels poetes més importants i la figura principal de la poesia existencialista gallega, sobretot pel seu patetisme, expressat en un llenguatge brillant Del 1982 al 1992 fou senador pel PSOE a Galícia

Amb els vots del PSIB-PSOE, Podem, Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera el Parlament balear aprova que el català torni a ser un requisit per a ocupar una plaça de funcionari a les Illes Balears Aquesta exigència havia estat derogada pel Govern de Josep Ramon Bauzà el 2012

Influït per la Institución Libre de Enseñanza, catedràtic de dret polític a Granada i després a Madrid, s’oposà que el PSOE ingressés a la Internacional Comunista Membre del govern provisional de la República, fou després, successivament, ministre d’instrucció pública, d’estat i ambaixador a Washington durant la guerra civil de 1936-39

Fou nomenat ministre d’agricultura per Felipe González en la darrera legislatura socialista, però ocupà aquesta cartera només des del 4 de maig de 1994 fins al 10 de juny del mateix any, data en què presentà la dimissió Després tornà a ocupar el seu escó al parlament valencià com a diputat del PSOE-PSPV