Resultats de la cerca

El centre acull l’École des Chartes 1821 i, des del 1968, és seu de les universitats París I Panthéon-Sorbonne, París III Sorbonne nouvelle i París IV Paris-Sorbonne Fundat el 1257 per Robert de Sorbon , en els seus inicis era un simple collegi o pensionat per als mestres i estudiants pobres en el qual s’ensenyava teologia, que meresqué l’aprovació pontifícia els anys 1259, 1263 i 1268 Adquirí ràpidament una gran influència, reuní una rica biblioteca i contribuí al renovament de la teologia escolàstica Hi ensenyaren Guillem de Saint-Amour, Enric de Gant i Pere d’Ailly Acollí els primers…

A diferència d’altres manifestacions, com el ball o l’òpera, en el concert la música constitueix el principal centre d’atenció Els principals precedents del concert, en el sentit actual, cal cercar-los al segle XVII Les acadèmies, els collegia musica , les capelles de música i els salons aristocràtics foren els escenaris dels primers concerts Cal destacar les vetllades musicals de Lübeck durant els segles XVII i XVIII, els anomenats abendmusik i els consorts consort a Anglaterra, concerts de pagament oferts a les cases particulars Entre aquests darrers cal destacar els que el violinista J…

Fundada amb el nom d’Institut d’Estudis Metropolitans, en foren els promotors la Corporació Metropolitana de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona Posteriorment s’hi integraren la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Federació de Municipis de Catalunya, les universitats de Barcelona i Politècnica de Catalunya i el Consorci de la Zona Franca i adoptà el nom actual 2000 Duu a terme estudis entorn a temes com els hàbits i les condicions de vida, la victimització i la…

El 1905 Enrique Fernández Arbós n’esdevingué el director titular, càrrec que ocupà durant més de trenta anys Fernández Arbós marcà com a objectius de l’orquestra la renovació del repertori, el suport a la música espanyola i la creació de nou públic mitjançant els Concerts Populars, criteris que en continuen regint encara avui la línia d’actuació Succeïren Fernández Arbós C del Campo, JM Franco, E Jordá i V Spiteri, aquest darrer del 1958 al 1977 A més dels directors estatals més importats, han estat al capdvadant de la Simfònica de Madrid P Maag, P Steinberg, K Sanderling i K Penderecki,…