Resultats de la cerca

La quadra de Puigdàlber posseïa una església dedicada a sant Andreu que és esmentada per primer cop l’any 1280 en les Rationes decimarum Havia estat sufragània de Santa Fe del Penedès La parròquia actual es troba sota la mateixa advocació de sant Andreu, però l’emplaçament de l’antiga capella, avui completament desapareguda, es desconeix completament

El lloc de Santiga té uns orígens molt antics Hem de tenir en compte que des de l’any 983 hi ha referències directes de l’església de Santa Maria l’Antiga Això no obstant, el primer document que ens testimonia l’existència de la domus de Santiga és força més tardà L’any 1121 Arnau Geribert d’Antiga, en fer testament, va cedir a la seva esposa Guilla, entre d’altres llegats, la fortalesa anomenada Antiga amb tots els alous i béns que hi havia dins el seu terme Arnau Geribert, doncs, era el senyor de la quadra d’Antiga i un personatge important en el seu temps Entre les signatures d’una donació…

Situació Vista general de la fortalesa, on sobresurt la torre circular, contigua a l’església parroquial de Santa Magdalena ECSA - J Bolòs Castell situat a la part alta del poble de Canyelles, al costat de l’església Des del castell es domina una de les valls que hi ha entre la costa i la plana del Penedès i la via que comunicava Ribes i Vilanova amb Olèrdola i Vilafranca Mapa 35-17447 Situació 31TCF932717 Podem agafar la carretera que va de Vilanova i la Geltrú a Vilafranca del Penedès El castell, restaurat, resta envoltat de muralles i construccions modernes, al costat de la població JBM…

L’església parroquial Santa Maria és d’origen romànic el notable campanar de planta octagonal s’arruïnà vers el 1910 El lloc fou de la senyoria dels comtes de Pallars Fou municipi independent fins el 1969 L’antic terme comprenia, a més, els pobles d'Herba-savina i Pessonada, els llogarets de Segan i Vilanoveta i la quadra de Llania

Situació Aspecte d’un dels sectors del castell excavat recentment ECSA - J Bolòs Castell situat prop de la costa, al cim d’un turó, entre les poblacions de Vilanova i la Geltrú i Sitges Des del castell es devia controlar la plana litoral, per on passava el camí que devia seguir la costa Mapa 35-17447 Situació 31TCF967653 Al quilòmetre 39, si fa no fa, de la carretera que va de Vilanova i la Geltrú a Sitges, surt a mà dreta una pista que porta a Can Girona Encara podem anar uns centenars de metres més enllà, fins passades unes installacions de golf Després, podem seguir caminant més endavant i…

La seva església existia ja el 1059 i depenia dels senyors del castell de Subirats, que el 1095 la cediren al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs Des d’aquest moment formà una quadra que fou de domini de Sant Sebastià dels Gorgs, i més tard, de Montserrat, fins que al principi del segle actual es fusionà amb el terme de Subirats, del qual ja depenia originàriament

El nom deriva de l’antic castell d’Ocelló Occilione , propietat dels bisbes de Vic 1024-1307 i després de la casa de Cardona Estigué sempre unit al terme del castell de Montbui, que acabà absorbint-lo L’església de Santa Anna era sufragània de la parròquia de Santa Margarida de Montbui Formà una quadra unida també a Santa Margarida de Montbui vers el 1840

S'estructurà al començament del segle XIII com a subdivisió de la vegueria de Cervera En depenien els llocs dels Prats de Rei, la Manresana dels Prats, Montfalcó el Gros, Sant Puvim, Vallmanya, Solanelles, Puigdemàger, Segur, quadra de Galí, Puigfarnes, les Coromines, Sant Pere Sallavinera, la Fortesa i Boixadors El sotsveguer exercia sovint el càrrec de batlle de la vila dels Prats de Rei, on residia

És centrat, al N del terme, per l’església de Sant Gil, existent ja el 1139 i sufragània de Sant Pere Sallavinera, s XV-XIX Passà de l’abadessa de Valldaura Berguedà al N de la vila de Castellbò, al baró de Segur 1320 i als Prats de Rei 1788 Fins el 1840 formà, amb Puigdemàger, Seguers i la quadra de Galí, una batllia pròpia

Passà als Queralt, als Vilanova, als Borrell, als Ibáñez-Cuevas i als Oriola-Cortada Comprenia, a més d’Eroles —cap de la baronia—, Montllobar, Sant Adrià, Alsamora, la Vileta, Gurp, la quadra de Cabiserans i Morrebeig Fou confirmada com a títol del regne el 1761 a favor de Maria de Borrell i de Copons, àvia del baró Joaquim d’Ibáñez-Cuevas i de Valonga