Resultats de la cerca

Fundador del grup Indika Obtingué el premi Tina Fou un dels pintors empordanesos més definits pel seu fort temperament, traduït d’una manera arrauxada als seus quadres, sempre inundats de colors càlids, trempats per la seva emotiva personalitat Passà d’una fase naturalista, per esquematització, a l’informalisme, i retornà, a la fi, a representacions esotèriques Residí a París i Estocolm, i té obres als museus de Figueres, Ceret i Katrineholms Suècia

El 1609 entrà al convent mercedari de Tarassona Pintà als convents del seu orde a València el Puig —on es conserven diversos quadres de tema històric—, Sevilla, Toledo i Madrid, on pintà el Plet entre els religiosos i els cavallers de la Mercè , d’estil proper al de Pacheco Al convent de la Mercè de Barcelona, on és documentat del 1637 al 1640, hi havia diverses obres seves Fou força considerat en la seva època

El 1912 muntà, a Peterburg, la pantomima Els enamorats , basada en quadres d’Hermenegild Anglada i Camarasa, de qui fou gran admirador Es convertí en la primera figura del teatre revolucionari Prescindí de l’escenari convencional i desenvolupà una tècnica radical antiillusionista Acusat de formalista, fou empresonat i deportat Entre les seves realitzacions cal destacar Pelléas et Mélisande , de Maeterlinck 1907, Don Juan , de Molière 1910 i Revizor ‘L’inspector’, de Gogol 1937

Treballà a Marly i als jardins i a la capella Virtuts, Trofeus de l’Església , 1707-10 de Versalles Per a la família Rohan treballà al palau de Saverne 1719-28, al palau episcopal d’Estrasburg 1731 i, a París, als hôtels de Soubise figures de la façana que representen les quatre estacions i de Rohan relleu, per a la porta de les quadres, d' Els cavalls del Sol, 1740, d’efectes pictòrics

A Brusselles fou deixeble de Navez Anà a París, on estudià amb Roqueplan, i es convertí en un dels principals pintors del Segon Imperi Cultivà el retrat femení i temes de la vida mundana La banyista Musée de Compiègne El seu germà Joseph Stevens Brusselles 1819 — 1892, fou pintor de gènere i animalista Els seus quadres es troben en els principals museus de Bèlgica Anvers i Brusselles i en els de Stuttgart i Rouen

En diverses exposicions celebrades a Barcelona entre 1850 i 1873 presentà nombrosos quadres amb vistes de monuments barcelonins i escenes de costums Féu litografies per al volum dedicat a Catalunya a Recuerdos y bellezas de España Hi ha alguns dibuixos i aquarelles seus potser les millors captacions de l’ambient barceloní de carrer en l’època romàntica al Museu d’Art Modern i al Museu d’Història de la Ciutat, a Barcelona

Típic exemple de viatger romàntic, recorregué, entre altres llocs i normalment acompanyat pel baró Taylor, França, el Pròxim Orient i la península Ibèrica 1833 i 1835-37, on anà a adquirir quadres per al Louvre Collaborà, des del 1827, en l’obra de Taylor Voyages pittoresques et romantiques dans l’ancienne France Les seves vistes, fidels i eclèctiques, es beneficien d’una gran sensibilitat i d’una habilitat extraordinària en el dibuix i l’aquarella

El 1992 obrí el Club de Polo i Hípica Tarraco, a la Secuita Presidí l’entitat durant una dècada i n’impulsà el creixement dotà les installacions de quadres, una pista de carrera de 600 m i diferents circuits per a la pràctica de la doma, la doma clàssica, salt, cros, trec i classes infantils i per a discapacitats Com a genet, practicà diferents especialitats Un carrer de Tarragona en porta el nom

La seva carrera artística presenta dues etapes, la primera, de temàtica social, amb quadres com Orfes Museu d’Art Modern, Barcelona la segona, des de vers el 1906, basada en un repertori de paisatges, natures mortes i nus, d’ambient valencià, fet amb un estil lumínic gairebé impressionista, de pinzellada àgil, clarament influït per Joaquim Sorolla Fou primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1906 i medalla d’or a l’exposició internacional de Califòrnia 1918