Resultats de la cerca
Es mostren 18631 resultats
auriculària
Zoologia
Larva dels holoturioïdeus quan travessa la primera fase larval.
Presenta una banda ciliar de forma sinuosa, i és pelàgica Per metamorfosi dóna lloc a la fase larval següent, la doliolària
cant
Sèrie de sons musicals que hom emet quan canta.
atzar
Matemàtiques
Conjunt de causes inconegudes que produeixen un efecte no previsible; un fenomen és atribuïble a l’atzar, o és fortuït o és aleatori, quan no és ni inevitable ni impossible.
Una característica important d’aquests fenòmens és que llur realització depèn d’un conjunt de condicions massa complexes per a poder-les conèixer i estudiar totes Un esdeveniment que apareix inevitablement quan es produeix un conjunt de condicions és un esdeveniment cert respecte a aquestes hom anomena impossibles els que mai no poden aparèixer Els esdeveniments fortuïts són els que tant poden donar-se com no donar-se si es realitzen les condicions és a dir, si aquestes no reflecteixen del tot les condicions necessàries i suficients perquè es realitzi l’esdeveniment, i es tracta…
bateig sota condició
Dret canònic
Bateig administrat quan hom desconeix si el subjecte ha estat anteriorment batejat, quan el subjecte és un fetus abortiu i hom no pot determinar si és viu i quan és dubtosa la condició humana del subjecte.
bandera
Transports
En l’antic taxímetre mecànic, placa exterior visible que quan era abaixada n’engegava el mecanisme i quan era dreta el mantenia aturat.
cama-sec
Cama-secs
© Lord Mayonnaise
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret de color de crema, rosadenc quan és humit, i més pàl·lid quan és eixut.
De primer campanulat i després estès, té un bony més fosc al centre amb solcs irregulars al marge, de 2 a 4 cm de diàmetre, làmines gruixudes i espaiades i la cama alta i tenaç La carn fa una olor suau, agradable, i en cru té gust d’avellana Creix típicament als prats, on sol formar grans erols o carreretes Comestible de gran qualitat, s’asseca fàcilment En aquesta forma és emprat com a condiment i és més conegut amb el nom de “moixernó”, que estrictament hauria d’ésser reservat a Tricholoma gambosa
aigua aromàtica destil·lada
Farmàcia
Química
Perfumeria
Nom genèric de les solucions aquoses obtingudes destil·lant amb aigua o al vapor (a pressió ordinària o al buit, amb maceració prèvia o sense), certes plantes i flors. Les aigües aromàtiques són dites dobles o triples quan han estat cohobades dues o tres vegades.
Són anomenades també aigües aromàtiques les solucions similars preparades sense destillar, dissolent en aigua olis essencials deterpenats suficientment solubles, o àdhuc productes sintètics odorants Quan es preparen olis essencials per arrossegament al vapor, s’obtenen aigües aromàtiques destillades en tots aquells casos en què alguns components de l’essència tenen solubilitat aquosa suficient Llur importància havia estat gran en perfumeria i farmàcia, però actualment han caigut totalment en desús, amb algunes poques excepcions aigua-ros i aiguafort, principalment
magnetoresistència gegant
Física
Efecte mecanicoquàntic observat en estructures formades per capes fines alternes de materials ferromagnètics i no magnètics, consistent en una reducció significativa (de l’ordre del 10%) de la resistència elèctrica quan el material és sotmès a un camp magnètic.
En absència del camp magnètic, la direcció de la magnetització de les capes ferromagnètiques veïnes és antiparallela, a causa del feble acoblament antiferromagnètic entre elles, resultant en una alta resistència al pas d’electrons o forats amb qualsevol orientació de l’spin Per contra, quan s’aplica un camp magnètic, la magnetització de les diferents capes ferromagnètiques tendeix a alinear-se i es redueix la resistència al pas del corrent Aquest efecte és a la base de desenvolupaments tecnològics com ara certes memòries magnètiques usades en aparells informàtics i de reproducció…
hidroestàtica
Física
Part de la hidràulica i de la mecànica de fluids que estudia el comportament mecànic dels líquids i, per extensió, de molts gasos quan es troben en equilibri dins un camp de forces.
Històricament, la hidroestàtica ha estat la part on més aviat hom arribà a una primera formulació precisa dels coneixements Arquimedes al segle III aC i a la fomra pràcticament definitiva Pascal al segle XVII El concepte fonamental de la hidroestàtica és el de la pressió, conseqüència del fet que els líquids més usuals tots els newtonians i molts dels no newtonians no poden resistir, en repòs, esforços de cisallament i, per tant, exerceixen sobre qualsevol superfície una força perpendicular a aquesta De l’estudi del líquid com a medi continu hom dedueix l’equació fonamental de la…