Resultats de la cerca
Es mostren 1054 resultats
bescanvi isotòpic
Física
Entre dues molècules, substitució mútua d’àtoms d’un mateix element però isotòpicament diferents
.
L’ús de traçadors ha posat en evidència l’espontaneïtat de les reaccions de bescanvi isotòpic, bé que n'hi ha que necessiten la intervenció d’un catalitzador perquè llur velocitat sigui apreciable El bescanvi isotòpic té aplicacions en la preparació de composts marcats, la separació d’isòtops i com a mitjà d’estudi dels mecanismes de reaccions, dels enllaços químics i de l’estructura de les molècules
Societat Europea de Química
Organisme científic sorgit el 1999 com a fusió de diverses societats químiques de països europeus.
Nasqué amb el propòsit de promoure la química europea dins i fora de l’àmbit europeu, facilitant la comunicació entre els químics europeus, i aprofitar les possibilitats que proporciona internet per a fer circular la informació relacionada amb la química La revista oficial de l’organisme és d’abast continental, European Chemistry Chonicles , i ha permès substituir una sèrie de revistes d’àmbit estatal per una única publicació
coet
Militar
Projectil autopropulsat, en el qual l’element impulsor és constituït per un coet de pólvora o qualsevol altre propulsant; a diferència del míssil, el seu guiatge és exclusivament inicial i obeeix les lleis de la balística.
Per la seva poca precisió de tir, és emprat en els bazuques o llançagranades i les bateries llançacoets contra objectius molt propers o de grans dimensions La major part dels coets que estan en funcionament actualment són versions més potents de coets de sèries anteriors No obstant això, s’estan començant a estudiar i construir nous sistemes de propulsió Els coets iònics es basen, de la mateixa manera que els coets químics corrents, en la tercera llei de Newton La diferència és que no fan servir els gasos generats en una combustió per a obtenir l’impuls, sinó que usen partícules carregades…
refrigeració
Tecnologia
Producció i utilització de temperatures inferiors a les atmosfèriques normals.
Hom pot obtenir baixes temperatures mitjançant efectes físics radiació, variacions de calor latent o sensible, efectes químics, efectes termoelèctrics o àdhuc efectes magnètics Pràcticament té importància la utilització d’un fluid, dit refrigerant , que obté una certa capacitat d’absorció de calor quan s’expandeix per un orifici sense producció de treball extern màquina frigorífica i, per tant, a entalpia constant efecte Joule-Thomson o quan s’expandeix en una màquina produint un treball
Halle an der Saale
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia-Anhalt, Alemanya, a la vora del Saale, afluent de l’Elba.
És un centre comercial i un nucli industrial mineria de lignit i potassa, sucre, maquinària, indústria alimentària, ciment, productes químics i aparellatge elèctric És també un important nus ferroviari, i seu de la Martin Luther Universität Halle-Wittenberg la Universitat de Halle fou fundada l’any 1694 per Frederic III de Brandenburg i unida amb la de Wittenberg el 1871 Hi ha nombroses construccions d’estil gòtic tardà i també la casa natal de GFHändel
evaporita
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària formada per precipitació de les sals minerals deguda a l’evaporació.
Les evaporites més importants són el guix, l’anhidrita, la sal gemma, la silvinita, la carnallita, la kernita i la nitratina Els elements químics que hi predominen són el calci, el magnesi, el sodi i el potassi L’origen d’aquests sediments pot ésser marí o continental, però tant en un cas com en l’altre són un testimoni de condicions àrides, d’un gran interès per a la interpretació de l’evolució geològica
Frank Wigglesworth Clarke
Geologia
Geofísic i geoquímic nord-americà.
Professor a l’escola de Cornell i a les universitats de Howard i Cincinnati director de la Comissió Geològica de Washington 1883 i president de la Societat Química de Washington 1885 Investigà la distribució quantitativa dels elements químics a la litosfera i la composició química dels silicats Les seves obres fonamentals són Data of Geochemistry 1912 i The composition of the Earth's Crust 1924, escrita amb la collaboració de HS Washington
Jaume Arbós i Tor
Química
Químic.
El 1857 installà una fabrica de gas a Mataró, i cinc anys després patentà el primer gasogen d’aspiració L’anomenat gas Arbós , que es feu servir a diferents punts de Catalunya, és una barreja de gas d’aigua amb un hidrocarbur que dóna brillantor a la flama Féu treballs, alguns dels quals foren publicats, sobre temes químics, i d’altres d’interpretació de la ciència, des d’un punt de vista teològic
De l'adob natural a l'adob químic
Els vegetals xuclen de la terra una sèrie d’elements químics que són necessaris per al seu creixement Que el cultiu empobreix la terra és una cosa sabuda des de fa molts segles El sistema tradicional per a regenerar la terra eren els adobs naturals o orgànics, en forma de fems, aigües fecals, restes vegetals, cendres, etc Europa conegué un nou fertilitzant o adob natural en la primera meitat del segle XIX el guano, un material procedent, sobretot, del Perú, format per excrements i cadàvers d’ocells marins El primer carregament de guano arribà a Catalunya el 1844, nou anys més tard del primer…
bicarbonat d’amoni
Química
Sòlid que es descompon als voltants de 60°C o en aigua calenta, obtingut saturant de diòxid de carboni una solució d’amoníac.
És emprat per a desengreixar matèries tèxtils, en extintors d’incendis, com a inflador en articles de cautxú, en llevats químics, en medicina com a expectorant i carminatiu, etcamoni bifluorur d’amoni quím inorg NH 4 HF 2 Cristalls deliqüescents És obtingut per acció de l’amoníac sobre l’àcid fluorhídric i es descompon en aigua calenta És emprat per al gravat del vidre, per a abrillantar l’alumini i com a esterilitzant en la indústria cervesera i làctia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina