Resultats de la cerca

Coneguda com Pat Ravetllat , competí durant la dècada de 1980 amb el Reial Club Marítim de Barcelona En categoria vaurien fou campiona de Catalunya en diverses ocasions i campiona d’Espanya 1981, juntament amb la seva germana Sílvia Un cop retirada, fou la secretària estatal de la classe 420 de la Federació Espanyola de Vela

Formà part del Club de Rem Tortosa Fou subcampió d’Espanya absolut en dos amb timoner 1957 i tercer en quatre amb timoner 1955, 1956 Participà als Jocs del Mediterrani del 1955 celebrats a Barcelona Rebé la primera medalla al millor esportista del CR Tortosa 1957 Un cop retirat fou directiu de l’entitat i posteriorment fou un dels fundadors del Club Nàutic Sant Carles de la Ràpita També practicà la vela en la classe creuer

Formà part del Club Nàutic Sitges, amb el qual guanyà un Campionat de Catalunya per equips 2009 Fou sis cops campió de Catalunya 1996, 1998, 2004-07 i set d’Espanya 1995, 1996, 1998, 2004-07

S’inicià en classe optimist al Club Nàutic d’Arenys de Mar Quedà en sisena posició al Campionat d’Europa de classe optimist 1989 i primer en la Copa d’Espanya d’optimist 1990 Posteriorment començà a competir en classe 420 i europa Fou campió de Catalunya i de la Copa d’Espanya en classe 420, juntament amb Albert Vallès 1993, i campió d’Espanya 1994 en la mateixa classe Es proclamà campió de Catalunya per equips en classe europa 1994, 1995 juntament amb Francesc Basacoma, Maria Martínez i Xavier Soler, i el 1997 aconseguí el mateix títol amb Francesc Basacoma, Xavier Soler i Àlex Roig Obtingué…

Regentava una botiga de bastons —Bastonería Americana— al passatge de Bacardí, on es celebraven tertúlies literàries amb intellectuals de l'època Collaborà a  El Diluvio  i a La Rambla i publicà articles de crítica literària a la revista La Nau Alguns dels seus articles es publicaren al recull  Política 1930  1931 Traduí la Vida de les abelles 1929, de Maeterlinck, i deixà inèdita la traducció d’ Els condemnats a mort, de Claude Farrère Expert en temes nàutics, fou un dels introductors de la classe Star i de la Hispània Estigué vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona És autor de Vela…

Fou l’impulsor de la regata en solitari Mare Nostrum l’any 1973, que partí del Reial Club Marítim de Barcelona, i en la qual participaren dotze embarcacions Fundà també la revista Yate y Motonáutica

En esquí aquàtic fou recordista d’Europa i estatal en la modalitat de velocitat a peus nus 1977 i guanyà la Travessia Mallorca-Barcelona amb Janot Diamant 1980 i la Volta a Espanya amb Domingo Ramos i Paco Martínez 1983 Com a judoka competí representant el club Judo Ventura en la categoria de més de 95 kg Es proclamà campió d’Espanya de judo universitari 1981 Integrà l’equip de la Federació Catalana de Judo El 1984 ocupà el càrrec de president de la Federació de Judo Universitari D’altra banda, integrà l’equip preolímpic de vela 1986 i guanyà el Camel Trophy juntament amb Jaime Puig 1987 En…

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, navegà principalment en una embarcació classe vaurien, de la qual fou el primer constructor a Espanya Guanyà diversos Campionats de Catalunya 1963, 1964, 1966, 1967, 1968 i d’Espanya 1964, 1965 i algunes regates internacionals En l’àmbit directiu, fou el primer president de la Federació Catalana de Vela 1965-69

Fou campió d’Espanya en classes olímpiques i de vela lleugera 1986, 1991, 1992, 1994 en classe soling, tornado, Match Race i International Offshore Rule IOR, i aconseguí la medalla d’or als Jocs Mediterranis en classe laser Participà en cinc edicions dels Jocs Olímpics Seül 1988, Barcelona 1992, Atlanta 1996, Sydney 2000 i Atenes 2004 Als Jocs Olímpics d’Atlanta aconseguí la medalla d’or de vela en classe tornado 1996 Debutà el 1987 en competicions oceàniques a bord del Fortuna Lights en la regata Transat Race Participà en la regata Ruta del Descobriment, en què aconseguí la segona posició el…

S’inicià al Club Nàutic del Masnou com a tripulant de vaurien, però destacà en 470 En aquesta classe, fou campió d’Espanya 1973, 1974, 1976, assolí la medalla de plata als Jocs Mediterranis 1975 i es proclamà subcampió olímpic als Jocs de Mont-real 1976, juntament amb Antonio Gorostegui També participà en tres Campionats del Món i tres d’Europa