Resultats de la cerca

Fou l’òrgan de la federació de societats obreres de Sabadell, fundat i dirigit inicialment per Carles Piazza, i comptà amb la collaboració esporàdica dels principals teòrics anarquistes del moment Anselmo Lorenzo, Josep Prat, etc fou dirigit successivament per Joan Moliné 1901-07, Josep Bernabeu 1907-08, Rossend Vidal 1908-09, Josep Maria Papasseit 1910, Antoni Soler 1912-13 i Santiago Molina 1913 El periòdic facilità la introducció de les doctrines del sindicalisme revolucionari francès

El Reform Act del 1832, amb el govern Grey, comportà una revisió i modernització d’un sistema que ja tenia tres segles el del 1867, amb Disraeli, concedí el dret de vot a la petita burgesia i als obrers especialitzats, alhora que rebaixà el cens exigit a la població rural el de 1884-85, amb Gladstone, concedí el vot als obrers industrials i als agricultors i afermà el principi revolucionari de la proporció numèrica

Vinculats activament al procés revolucionari alemany del 1918 i seguint l’exemple soviètic del 1917, intentaren de fer una arquitectura al servei del poble i no pas de l’especulació El fundador fou BTaut, seguit per HPoelzig, PBehrens, HScharoun i d’altres La durada del grup fou curta, perquè aviat es plantejà el racionalisme arquitectònic rigorós de WGropius, de FLlWright i de Mies van der Rohe, al principi també vinculats al grup

Capità d’enginyers, s’apropà en 1929-30 a l’anarcosindicalisme català i collaborà, tractant temes econòmics, a Acción i Mañana amb el pseudònim de Fernando Castillo Tingué un paper destacat en el comitè revolucionari format al juny de 1930 amb militars i anarquistes que preparà la conspiració avortada de l’octubre del 1930, al marge del comitè sorgit arran del Pacte de Sant Sebastià Fou detingut i empresonat al castell de Montjuïc, on morí

Després de residir vint anys a Madrid, fou enviat a Barcelona el 1792 com a agent revolucionari, i més tard fou nomenat professor de l’escola militar de París Publicà diverses obres de text i un llibre d’impressions personals sobre la Revolució Francesa, interessant per les dades que aporta referents a l’emigració francesa al Principat Lettres écrites de Barcelone à un zélateur de la liberté qui voyage en Allemagne 1792

Romàntic i revolucionari, viatjà per Europa i lluità activament contra la tirania de Juan Manuel de Rosas al seu país D’aquesta època 1839-51 són les cançons polítiques de Paulino Lucero Enderrocat Rosas, publicà a Buenos Aires “Aniceto el Gallo” 1853-59, periòdic satíric que ell escrivia íntegrament El 1872 aparegué el conjunt de la seva producció i donà a conèixer el llarg poema Santos Vega, la seva obra més important

Aliat amb Pilsudski 1920, lluità contra els bolxevics i aconseguí d’ocupar Kíev Expulsats els polonesos d’Ucraïna, es refugià a París Fou assassinat per un jueu com a venjança pel pogrom esdevingut a Ucraïna sota Petljura

Capellà, fou prior de Pradinas, a Roergue 1748-65 El 1774 havia publicat La prima roergassa la refeu i hi afegí cants sobre les altres estacions i la tornà a publicar el 1781 Quatre sasons o Georgicas patoesas Celebració de la natura i pintura realista de la condició camperola, aquesta obra descriptiva i pràctica tècnica obtingué molt d’èxit Peiròt havia donat una veu al poble i quan arribà el moviment revolucionari, per tant, s’hi trobà d’acord

Fill del dictador Omar Torrijos Membre del Partit Democràtic Revolucionari, l’any 1999 n'esdevingué secretari general En les eleccions presidencials del 2004, obtingué una victòria important, que el menà a la presidència, des d’on impulsà uns plans de lluita contra la pobresa i l’atur Malgrat això, l’ampliació del canal i els programes per a lluitar contra la corrupció i el crim organitzat eren els problemes més importants heretats per la seva administració

Després del moviment revolucionari del 1848 s’exilià a París amb Kogalniceanu, Alecsandri i Balcescu, amb els quals publicà la revista La Roumanie future Escriví el poema Le chant de la Roumanie 1851, que Balcescu li traduí al romanès Tornat al seu país, exercí com a advocat i escriví nombrosos articles, la major part en francès El 1908 foren publicats en un volum Ecrits , que, traduïts al romanès, exerciren una notable influència en el renaixement de la literatura romanesa