Resultats de la cerca
Es mostren 2026 resultats
anatèxia
Mineralogia i petrografia
Fusió parcial o total de les roques metamòrfiques en zones profundes, que dona origen als anomenats magmes secundaris o anatèctics.
És una prolongació de la seqüència de transició de les ectinites a les migmatites, caracteritzada per una mobilització creixent de la matèria constitutiva de les roques, condicionada per quatre factors temperatura, pressió, composició química de les roques i quantitat d’aigua disponible Per anatèxia es formen les anatexites gneis de caràcter marcadament granitoide, de foliació quasi esfumada i roques encara més properes als granits plutònics, anomenades granits d’anatèxia , identificables per llur textura, molt variable, amb rastres abundants de fàcies…
corrosió
Geologia
Forma d’erosió de les roques, sempre superficial, provocada per agents químics.
L’aigua és el medi on solen actuar aquests agents, normalment per dissolució el relleu càrstic és una forma de corrosió de les roques calcàries, com el sauló ho és del granit
geocronologia
Geologia
Ciència que estudia l’edat de les roques i dels minerals.
L’edat pot ésser determinada relativament a d’altres roques o fenòmens geològics datació relativa o bé mitjançant tècniques de datació absoluta datació La geologia, com a història de la Terra, disposa d’una escala del temps geològic i d’unes mesures Hom comença a comptar el temps geològic des del moment que la Terra assolí la massa present, que probablement coincideix amb la formació de l’escorça sòlida i que acaba en el moment actual Hi ha dos tipus d’unitats per a mesurar el temps geològic les unitats cronoestratigràfiques , o unitats basades en la successió dels estrats, i…
esbaldregall
Geomorfologia
Dipòsit detrític format lentament per les roques caigudes per un vessant.
La seva formació va lligada a la morfologia del terreny diàclasi, estratificació i a les condicions climàtiques així, en el medi periglacial els esbaldregalls han estat formats ordenadament gràcies a l’arrossegament d’aquests pel fang format a partir de l’acció destructiva del glaç sobre les roques gelivació En l’esbaldregall per gravetat els materials més grossos han estat acumulats més lluny del vessant que els petits
geosinclinal

Fases de l’evolució geosinclinal. De dalt a baix: de vacuïtat, d’emplenament, de plegament i de migració de l’orogènia
© Fototeca.cat
Geologia
Part de l’escorça terrestre que s’enfonsa i s’omple de roques sedimentàries o roques volcàniques i pot tenir gruixos de milers de metres.
Els geosinclinals es localitzen als marges de les plaques litosfèriques el moviment d’aquestes plega els sediments i origina les cadenes muntanyoses, segons la tectònica de plaques Hom en pot distingir de dos grans tipus el parageosinclinal quan se situa en l’escorça continental, i l' ortogeosinclinal , en l’escorça oceànica, o entre l’escorça oceànica i la continental J Auboin 1965 divideix els geosinclinals en miogeosinclinals , propers al crató i amb pocs sediments, i eugeosinclinals , més llunyans del crató amb més abundància de sediments i roques volcàniques
encavalcament

Encavalcament
© Fototeca.cat
Geologia
Falla que dona lloc a l’escurçament d’un nivell rocós i situa roques més antigues per sobre de roques més modernes.
El cos rocós desplaçat per un encavalcament és anomenat làmina encavalcant o mantell de corriment de dimensions majors Respecte a cadascun dels encavalcaments, la unitat rocosa que hi ha a sobre és anomenada bloc superior de l’encavalcament i la que hi ha a sota, bloc inferior , tot utilitzant la mateixa terminologia emprada per a les falles En la formació de certes cadenes muntanyoses les Rocalloses, els Alps, els Pirineus, etc l’escurçament es realitza en gran part mitjançant encavalcaments cinturó d’encavalcaments aquests separen grans mantells de corriment que, en apilar-se els uns…
ultramàfic | ultramàfica
Mineralogia i petrografia
Dit de les roques ígnies o metamòrfiques de composició química ultrabàsica i constituïdes majoritàriament (més del 90%) per minerals ferromagnesians.
Com a minerals característics de les roques ultramàfiques hi ha l’olivina, els piroxens i els amfíbols Les roques ultramàfiques es donen en ambients continentals, associades amb gabres, i en complexos ofiolítics
batòlit
Geologia
Massa de roques intrusives de gran extensió d’aflorament i arrelades en profunditat.
És constituït per un complex de roques plutòniques àcides granit És associat a cinyells orogènics i poden presentar un traçat parallel a les estructures El seu emplaçament dóna lloc a un seguit de transformacions en la roca que l’encaixa metamorfisme, aurèola de contacte
continent
Geografia
Cadascuna de les grans extensions compostes de roques siàliques emergides de l’oceà.
Estructura Des d’un punt de vista estructural, els continents comprenen les terres emergides, llur plataforma continental i les illes més pròximes i es distingeixen els d’Euràsia, Àfrica, l’Amèrica del Nord, l’Amèrica del Sud, Austràlia i l’Antàrtida No obstant això, el criteri més emprat és l’històric, i hom distingeix els següents continents Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica, Oceania i l’Antàrtida Els tres primers han constituït l’anomenat antic continent per diferenciar-lo, a partir del descobriment de Colom, del nou continent o Amèrica L’antic i el nou continent són separats pels oceans…
extrusió
Geomorfologia
Procés de sortida de les roques subjacents, en estat de fusió, a través dels aparells volcànics.
La solidificació d’aquests materials és molt ràpida en contacte amb l’aire i origina unes roques amb una estructura particular
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina