Resultats de la cerca
Es mostren 902 resultats
Jofre de Rocabertí i de Serrallonga
Història
Vescomte de Rocabertí (Jofre V).
Fill i successor del vescomte Dalmau VII Com a cap dels Rocabertí el 1324 hagué de resoldre un problema jurisdiccional amb el rei Sanç I de Mallorca la baronia familiar de Cabrenys al Vallespir era inclosa dins el regne de Mallorca i per ella els Rocabertí devien vassallatge al rei mallorquí Junt amb el comte Hug I de Pallars, els vescomtes Ramon Folc VII de Cardona i Bernat I de Cabrera, i Guillem de Montcada, fou encarregat per Jaume II de dictaminar sobre la successió de l’esmentat Sanç I de Mallorca 1324 Era aleshores un dels caps de la noblesa catalana i com a…
Tractat de Tudela
Tractat de Tudela, pacte d’aliança i successió entre Sanç VII de Navarra i Jaume I
Mort d’Alfons VII
Mort d’Alfons VII els seus fills Sanç III i Ferran II, reis de Castella i Lleó respectivament
ral d’or de Mallorca
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or creada per Jaume II el 1310: havia d’ésser de llei de 23 quirats i mig, i talla de 60 peces per marc, amb un pes de 3,85 g.
Encunyaren també rals d’or de Mallorca els reis Sanç i Pere el Cerimoniós Joan I els substituí pels florins
Mort de Ferran I de Castella i Lleó i regne repartit
A la mort de Ferran I de Castella i Lleó el regne es reparteix entre els seus fills Sanç i Alfons
Tractat d’Àgreda
Tractat d’Àgreda 27-28 de març entre Pere el Gran i Alfons X de Castella i el seu fill Sanç
el Cid
Història
Sobrenom d’origen àrab amb el qual és conegut el guerrer Rodrigo Díaz de Vivar.
Era fill de Diego Laínez i descendent del semillegendari Laín Calvo Orfe de jove i criat a la casa de l’infant Sanç, fill de Ferran I de Lleó i Castella, participà, en el seguici d’aquest i a favor d’al-Muqtadir de Saragossa, en la batalla de Graus 1063 contra Ramir I d’Aragó Esdevingut Sanç rei de Castella 1065, aquest el féu alferes reial La seva victòria en el combat singular sostingut amb el navarrès Eiximèn Garcés vers el 1066 pel domini d’uns castells li valgué el sobrenom de Campeador , i per la seva afortunada gestió en el setge de Saragossa 1067 rebé, sembla…
Berenguer Ramon I de Barcelona
Història
Comte de Barcelona (1018-35), fill i successor de Ramon Borrell i d’Ermessenda de Carcassona.
Ramon Borrell disposà, sens dubte testamentàriament, una mena de condomini entre mare i fill En morir Ramon Borrell 1017, Ermessenda fou, a més, tutora de Berenguer durant la seva minoritat El 1016 havien estat pactades a Saragossa les esposalles del futur comte amb Sança, filla del comte Sanç Garcia de Castella, primer testimoniatge històric conegut d’una relació entre els comtats de Barcelona i Castella El matrimoni sembla haver estat ja consumat el 1021 D’altra banda, Berenguer Ramon I sembla que actuà ja com a major d’edat a partir del 1023 Sança, com ja s’havia esdevingut…
Xixarà
Caseria
Caseria antiga del municipi d’Alzira (Ribera Alta), a 1 km de la ciutat.
Era una antiga alqueria d’època musulmana que Jaume I donà el 1242 a Rodrigo d’Aranda i el 1249 a Sanç d’Orenga
Berenguer de Castellbisbal
Història
Ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó, el 1322 obtingué del soldà Malik-al-Nāṣir que fos encomanada als dominicans la custòdia del Sant Sepulcre.
El 1324 assistí a l’assemblea reunida a Lleida per Jaume II per estudiar els seus drets a la successió del rei Sanç de Mallorca
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina