Resultats de la cerca
Es mostren 5866 resultats
llumí

Llumí
© Yuriy Chaban | Dreamstime.com
Química
Petita tija de fusta, de paper o d’una altra matèria combustible, que porta en un cap una mixtura inflamable per fregament sobre una superfície rugosa.
La fabricació de llumins s’inicià a París, el 1805 els primers llumins eren formats per un petit tros de fusta, un dels extrems del qual era cobert de sofre i d’una barreja de sucre i clorat potàssic L’encesa tenia lloc per immersió en àcid sulfúric, que provocava una reacció exotèrmica amb el clorat potàssic No fou fins el 1840 que hom utilitzà els llumins inflamables per fregament El cap era format per una mescla de clorat potàssic i trisulfur d’antimoni lligada amb midó Aviat el trisulfur fou substituït per fòsfor blanc, més fàcilment inflamable, i aquest, a causa de la seva toxicitat, per…
divisor
Tecnologia
Accessori de les màquines eines que permet de sostenir la peça durant la mecanització i, alhora, efectuar un determinat nombre de fresatges, forats, etc, equiangulars entorn d’una circumferència o efectuar ranures helicoidals sobre una superfície cilíndrica.
El divisor més elemental és constituït per un plat que gira amb la peça i en el qual hom ha fet forats equidistants sobre diverses circumferències Fent girar el plat, per mitjà d’una maneta, un angle determinat per un cert nombre de forats, hom obté la divisió directa La divisió indirecta , més exacta, és obtinguda intercalant un cargol sens fi entre la maneta i el plat Afegint a aquest dispositiu un joc d’engranatges adequat hom obté un divisor diferencial , que permet de dividir un angle en un nombre qualsevol de parts Amb aquest mateix dispositiu hom pot efectuar una ranura helicoidal…
timpà

1, porció flonja de la membrana del timpà; 2, escotatura timpànica; 3, espina timpànica menor; 4, ante mastoïdal; 5, superfície de secció del coll del martell; 6, mànec del martell; 7, porció tensa de la membrana del timpà; 8, limbe de la membrana del timpà 9, trompa d’Esutàqui
© fototeca.cat
Anatomia animal
Membrana de l’orella dels cordats.
Els peixos no en tenen, i en els amfibis anurs la membrana del timpà s’obre a l’exterior i en molts és molt desenvolupada, bé que falta en altres No tenen timpà els urodels ni els àpodes En els crocodilians i saures de vida epigea, el timpà és ben desenvolupat, però els saures subterranis i les serps no en tenen, el tenen molt reduït o va recobert per pell En les tortugues, pot ésser aparent o bé ésser recobert per la pell En els ocells i mamífers, s’obre al conducte auditiu extern
materials
Dues imatges de la superfície d’un ferrofluid sotmès a l’acció d’un imant en forma de barreta. L’acció combinada de la tensió superficial, la gravetat i el camp magnètic [...]
© Fototeca.cat
Tecnologia
Conjunt de les diferents matèries (ferro, fusta, etc.) que entren en la construcció d’alguna cosa.
hadrosaure

Superfície d'oclusió de la mandibula inferior d'un exemplar d' Edmontosaurus annectens , un hadrosàurid del final del Cretaci de l'Amèrica del Nord
© Albert Prieto-Márquez
Paleontologia
Gènere de dinosaures de l’ordre dels ornitisquis
, del grup dels iguanodonts, que atenyien fins a 8 m de longitud, 4 m d’alçada i un pes de quatre tones, amb el cos aguantat per les potes posteriors i la cua.
El crani i les mandíbules eren comprimides dorsiventralment i recobertes d’un estoig o bec corni, semblant al bec d’un ànec Tenien moltes dents fins a 3 000, arrenglerades en diverses fileres Habitaren, durant el Cretaci superior, els pantans de l’Amèrica del Nord, on es nodrien de plantes aquàtiques Els hadrosàurids més antics i primitius s’han trobat en roques del Cenomanià de Texas EUA, de fa uns 93 milions d’anys Cretaci superior basal, i se'n coneixen espècies ancestrals al Cretaci superior asiàtic El centre d’origen d’aquests animals és encara incert i tant Àsia com Amèrica del Nord són…
secció mullada
Física
Secció transversal d’un canal o altre conducte que és ocupada pel líquid, en la qual la velocitat d’aquest varia segons el punt considerat, de manera que és més gran en la superfície i menor en el fons i en les parets a causa del fregament de les partícules de líquid amb el fons i les parets.
Per a calcular el cabal en metres cúbics d’un corrent aforament hom multiplica la superfície en metres quadrats de la secció mullada per la velocitat mitjana del corrent en metres per segon
vara quadrada
Física
Antiga mesura de superfície.
Cent vares quadrades de València i de Castelló fan 0,8208 a de Xàtiva i d’Alacant, 0,8317 a de Pallars, 0,6053 a d’Aragó, 0,5959 a i de Terol, 0,5895 a
negret
Ictiologia
Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids, que ateny 45 cm i té el cos tou i poc esvelt, aplanat per la part cefàlica i per la superfície ventral, amb els denticles dèrmics de la pell piliformes, molt flexibles, i és de color molt fosc, amb la regió ventral quasi negra.
Habita en fons de 100 a 1 000 m, però en latituds més altes es troba prop de la superfície La carn no és comestible, però en alguns casos hom obté oli de fetge S'alimenta de peixos, cefalòpodes i gambes Habita a la Mediterrània occidental i a la costa atlàntica europea i nord-africana
altímetre de radar
Física
Altímetre de sondeig basat en el principi del radar, que determina la seva altura real mesurant el temps que triga a rebre l’ona electromagnètica que ell mateix ha emès, reflectida per la superfície de la terra.
És anomenat també radar altimètric És utilitzat en les aeronaus per a mesurar la seva altura respecte del nivell de terra, fixar la velocitat d’ascens i descens i establir alarmes per a determinades cotes d’altitud Basat en les propietats del radar, incorpora una antena emissora i una altra de receptora, no gaire directives i amb una amplada de feix gran Mitjançant l’antena emissora es transmet una ona electromagnètica de radiofreqüència en la banda de 4,2 a 4,4 GHz, que pot ésser o bé polsada o bé de tipus CW-FM ona contínua modulada en freqüència per un senyal de tipus triangular o…
mar
Geografia
Geologia
Massa d’aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la Terra (361 128 000 km2, que en representen el 71%); oceà.
Cal situar l’origen remot de la mar en les etapes pregeològiques de la Terra, en les quals es produí una diferenciació general de la matèria terrestre segons capes concèntriques, amb els materials més densos acumulats a les zones més profundes i els més lleugers a les més externes La fase final d’aquesta diferenciació fou constituïda per la formació de l’atmosfera i la hidrosfera Aquesta, formada fonamentalment per la mar, s’originà a partir de l’aigua despresa per les roques que constituïen la incipient escorça terrestre, en les últimes etapes de l’època pregeològica de la Terra, i que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina