Resultats de la cerca

La seva obra reflecteix sobretot la vida militar, a la qual pertangué, i la de l’alta burgesia del seu país Amb una tècnica molt acurada, escriví prosa amena i obres teatrals de molta repercussió Destaquen els contes Der Herr von Paris ‘El cavaller de París’, 1936 i Der Baron Bagge ‘El baró Bagge’, 1936, com també la novella Mars im Widder ‘Mars a Àries’, 1941 Fou president del PEN-Club austríac 1969-72

Fundada el 1925, dinamitzà la vida social de la ciutat amb vetllades teatrals i culturals, tingué equips de futbol i basquetbol amateurs i una secció excursionista que, entre d’altres activitats, organitzà curses atlètiques A partir del 1929, època de més activitat, fou presidida per Eduard Padrós El 1931 es fusionà amb quatre entitats més per a crear la Unió Excursionista de Barcelona, que el 1933 passà a denominar-se Unió Excursionista de Catalunya

Fou secretari general de Nostra Parla 1918 i professor de l’Escola d’Artesans de València En els Jocs Florals d’aquesta ciutat obtingué la flor natural 1923 i 1934 Publicà poemes a Taula de lletres valencianes i altres publicacions i escriví algunes obres teatrals Autor d’una Gramàtica valenciana 1918, escolar, en què s’acostava a les normes de l’Institut d’Estudis Catalans, organitzà diversos mitjans d’introducció del català a l’escola

Immers en l’activitat teatral, formà part de diversos grups La Fassina, Art i Joventut, etc Li foren estrenades les peces teatrals La filla de les Neus La Goja 1950 i El Tocacampanes 1956, que obtingué el premi Ciutat de Sabadell i inaugurà el Teatre de la Faràndula de la ciutat, i en publicà altres dues Tres Nadals 1983 i Santa Nit 1988 És autor també del volum de memòries, Mig Oleguer, mig Terracuita 1995

Estudià art dramàtic i s’ha professionalitzat com a director, realitzador i guionista Ha publicat les peces teatrals El dret al revés 1979, Deixeu-me ser mariner 1982, Sarsuela de malves 1983, Manric Delclòs 1992, premi Born de teatre 1991, Exclòs 1994 i Comèdies de corral 1995 Entre les seves novelles destaquen Fe de rates 1984 i Desitja’m sort, Madeleine 1985 Ha escrit, també, guions de ficció per a la televisió

Després d’estudiar al seminari de Mallorca, fou ordenat de sacerdot el 1905 Exercí a la seu de Palma fins el 1950, i combinà aquesta dedicació amb l’escriptura d’obres teatrals, no publicades, i de poemes, alguns aplegats en volum i altres apareguts en la premsa de l’època Durant la guerra civil de 1936-39 se significà a favor dels feixistes amb poemes en català i en castellà publicats a “Correo de Mallorca”

Bibliotecària i llicenciada en filosofia Collaborà a “Sigronet”, “El Noi Català”, “ La dona catalana” i “Art i Lletra”, i escriví especialment contes i peces teatrals a “Cavall Fort”, on collaborà a partir del 1964 Dedicada a l’ensenyament i a la literatura juvenil i infantil, és autora de Les presoneres de Tabriz 1967, premi Folch i Torres, Les orenetes 1967, Perot Jutglar 1968, Jaume el Conqueridor 1973 i Viatge per la història de Catalunya 1975

Assolí un cert prestigi internacional com a pintor Obrí la Sala Mercè, projectada per Antoni Gaudí, a la Rambla barcelonina Hi programà visions musicals i projeccions parlades entre el 1904 i el 1908, en què es combinaven diverses arts Del 1905 al 1907, s’encarregà també de la gestió del Teatre Principal, on els Espectacles i Audicions Graner oferiren representacions teatrals i concerts Arruïnat, marxà als Estats Units i retornà a Barcelona el 1927

Escriví unes vint-i-cinc peces de diversos gèneres teatrals, no totes estrenades ni editades Destaquen la sarsuela Agafar-ho al punt 1879, el sainet líric Lo jueu de l’arraval de Reus 1889, la comèdia Buscar l’agulla 1876 i el drama L’infern 1882, en què reflecteix segurament la seva experiència personal d’empleat d’una entitat econòmica barcelonina Collaborà en diversos periòdics reusencs, entre els quals L’Escut de Reus

Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, sociologia i filosofia a Heidelberg i ciències teatrals a Colònia, i es doctorà en filosofia 1973 Fundà i dirigí l’Agrupació de Teatre Experimental 1953-56, d’abast universitari, i, amb Miquel Porter i Moix  creà el grup experimental Teatre Viu  1956-59, que s’integrà, el 1957, dins de l’ Agrupació Dramàtica de Barcelona , on el 1959 dirigí Tu i l’hipòcrita , de Maria Aurèlia Capmany i Farnés, i Ball robat , de Joan Oliver i Sallarès El 1960 fundà, amb Maria Aurèlia Capmany, l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual  EADAG, que…