Resultats de la cerca

Pilot d’aviació durant la Segona Guerra Mundial, les seves obres recullen els seus records i les seves experiències Destaquen les novelles La vallée heureuse 1946, Le navigateur 1954, Le voyage en Chine 1965, Les chevaux du soleil 1968-75, Mers el-Kébir, une affaire d’honneur 1983, etc, i les obres teatrals Beau Sang 1952, Les Cyclones 1957 i Le fleuve rouge 1960

Fou iniciada per Kiyonobu 1664 — 1729, fill d’un illustrador d’escenografies teatrals per això fou el primer que retratà actors Kiyomasa 1706 — 1763, potser germà de l’anterior, retratà els actors del teatre kabuki Kiyomitsu 1735 — 1785 fou conegut per la seva policromia de tres colors El darrer que integrà aquesta escola fou Kiyonaga 1752 — 1815, d’un estil més realista que els anteriors

És autor de nombroses obres teatrals i d’escrits contra Le Cid de Corneille en el marc de la polèmica que s’originà el 1637 Publicà també amb el seu nom bastants novelles escrites en collaboració amb la seva germana Madeleine A ell exclusivament sembla pertànyer Almahida 1660-63 Conreà també la poesia publicà un poema èpic, Alaric ou Rome vaincue 1654 i les Poésies diverses 1649

Fou desterrat dues vegades per les seves sàtires Entre les seves obres es destaquen La hija de Celestina 1612, mescla de picaresca i celestinisme, Casa del placer honesto 1620, on es troba novella cortesana, contes, poesia i peces teatrals, El subtil cordobés Pedro de Urdemalas 1620, d’ambient picaresc, i Don Diego de Noche 1623, nocturnes aventures amoroses d’un cavaller, a qui tot surt malament

Publicà inicialment tres llibres de poemes, però d’ençà del 1602 començà a escriure únicament obres teatrals Les més reeixides foren les comèdies de costums, plenes d’una sàtira aguda i punyent Una d’aquestes, A Game of Chess 1624, arribà fins i tot a despertar les protestes de l’ambaixador castellà Escriví també The Familie of Love 1608, A Mad World, my Masters 1608 i The Witch 1610

De família d’emigrats russos, es dedicà primerament al periodisme La seva obra presenta la problemàtica jueva amb grans dosis d’observació, ironia i humor, trets que l’acosten a Dickens Cal destacar-ne les novelles Children of the Ghetto 1892, The King of Schnorrers 1894, Dreamers of the Ghetto 1898, etc, i, entre altres peces teatrals, The Melting Pot 1908 Fou un actiu capdavanter del moviment sionista

Fou un dels fundadors del Mercure de France Autor d’estil sec i punyent, amb un humor sovint cru i realista, escriví nombroses obres, entre elles Poil de carotte 1894, Histoires naturelles 1896, La maîtresse 1896 i Ragotte 1898 Escriví també peces teatrals de notable èxit, com Le plaisir de rompre 1897, La bigote 1909, algunes inspirades en les novelles, com Poil de carotte 1900 i Monsieur Vernet 1903

Després de diverses experiències teatrals i televisives durant els anys cinquanta, el 1962 inicià una filmografia irregular amb alguns films d’èxit, com ara Butch Cassidy and the Sundance Kid 1969, Slaughterhouse-Five 1972, The Sting 1973, per la qual rebé l’Oscar a la millor direcció, Slap Shot 1976, A Little Romance 1979, The World According to Garp 1982, The Little Drummer Girl 1984 i Funny Farm 1988

Celebrà dues temporades teatrals al Teatre Eldorado 1911-12, per a la qual comptà amb una subvenció de 30 000 pessetes de l’ajuntament, i al Teatre Espanyol 1912-13 Estrenà, entre altres obres, El gran Aleix , de Puig i Ferreter, L’estiuet de Sant Martí , d’Apelles Mestres, Senyora àvia vol marit , de Pous i Pagès Malgrat el seu èxit econòmic, fou dissolt a causa de dissensions internes

Fou catedràtic de literatura italiana i publicà nombrosos estudis crítics Ugo Fòscolo 1884, Vita de Gabriele D’Annunzio 1933, etc El 1891 inicià un període d’extensa producció teatral, influït pel verisme francès D’entre les seves obres, de gran èxit, destaquen Le Rozzeno 1891, Danza Macabra 1893 i Terra o fuocco 1894 Al tombant de segle s’establí a París, on continuà les activitats teatrals en francès