Resultats de la cerca

Simbolitza el mal, i concretament el diable És una resta de les representacions teatrals o entremesos de la festivitat del Corpus, en les quals acompanya sant Miquel, sant Jordi o santa Margarida A Girona és documentat ja al segle XVII amb el nom de dragoní Uns altres animals fantàstics com la víbria, el marraco, la tarasca, la mulassa o mula guita, o la cuca fera de Tortosa hi són relacionats com a símbol del mal

Fou director del Diari de Sabadell i fundador de Teatralia Publicà poesia d’influència entre verdagueriana i maragalliana Rebroll 1906, Del meu camí 1914, Ègloga 1915 i Poemes i llegendes 1916 També escriví obres teatrals com Lluites rurals 1914, La festa major de Vilaflorida 1922, La mare 1926 —basada en la peça de Santiago Rusiñol— i Muntanyes imaginàries 1933, i la lletra de les sardanes Llevantina, La bona festa i La Maria de les trenes

Més que per les comèdies Coeur à gauche 1929, Un ange passe 1943, etc, és conegut per les seves interpretacions teatrals en obres d’Albert Camus, Jean-Paul Sartre, Jean Anouilh i altres dramaturgs francesos Debutà al cinema l’any 1925 i hi destacà pels films amb Marcel Carné Quai des brumes , 1938, René Clair Porte des Lilas , 1957 i Georges Franju La tête contre les murs , 1953, i Les yeux sans visage , 1959

La seva obra reflecteix sobretot la vida militar, a la qual pertangué, i la de l’alta burgesia del seu país Amb una tècnica molt acurada, escriví prosa amena i obres teatrals de molta repercussió Destaquen els contes Der Herr von Paris ‘El cavaller de París’, 1936 i Der Baron Bagge ‘El baró Bagge’, 1936, com també la novella Mars im Widder ‘Mars a Àries’, 1941 Fou president del PEN-Club austríac 1969-72

Fundada el 1925, dinamitzà la vida social de la ciutat amb vetllades teatrals i culturals, tingué equips de futbol i basquetbol amateurs i una secció excursionista que, entre d’altres activitats, organitzà curses atlètiques A partir del 1929, època de més activitat, fou presidida per Eduard Padrós El 1931 es fusionà amb quatre entitats més per a crear la Unió Excursionista de Barcelona, que el 1933 passà a denominar-se Unió Excursionista de Catalunya

Fou secretari general de Nostra Parla 1918 i professor de l’Escola d’Artesans de València En els Jocs Florals d’aquesta ciutat obtingué la flor natural 1923 i 1934 Publicà poemes a Taula de lletres valencianes i altres publicacions i escriví algunes obres teatrals Autor d’una Gramàtica valenciana 1918, escolar, en què s’acostava a les normes de l’Institut d’Estudis Catalans, organitzà diversos mitjans d’introducció del català a l’escola

Immers en l’activitat teatral, formà part de diversos grups La Fassina, Art i Joventut, etc Li foren estrenades les peces teatrals La filla de les Neus La Goja 1950 i El Tocacampanes 1956, que obtingué el premi Ciutat de Sabadell i inaugurà el Teatre de la Faràndula de la ciutat, i en publicà altres dues Tres Nadals 1983 i Santa Nit 1988 És autor també del volum de memòries, Mig Oleguer, mig Terracuita 1995

Estudià art dramàtic i s’ha professionalitzat com a director, realitzador i guionista Ha publicat les peces teatrals El dret al revés 1979, Deixeu-me ser mariner 1982, Sarsuela de malves 1983, Manric Delclòs 1992, premi Born de teatre 1991, Exclòs 1994 i Comèdies de corral 1995 Entre les seves novelles destaquen Fe de rates 1984 i Desitja’m sort, Madeleine 1985 Ha escrit, també, guions de ficció per a la televisió

Després d’estudiar al seminari de Mallorca, fou ordenat de sacerdot el 1905 Exercí a la seu de Palma fins el 1950, i combinà aquesta dedicació amb l’escriptura d’obres teatrals, no publicades, i de poemes, alguns aplegats en volum i altres apareguts en la premsa de l’època Durant la guerra civil de 1936-39 se significà a favor dels feixistes amb poemes en català i en castellà publicats a “Correo de Mallorca”

Bibliotecària i llicenciada en filosofia Collaborà a “Sigronet”, “El Noi Català”, “ La dona catalana” i “Art i Lletra”, i escriví especialment contes i peces teatrals a “Cavall Fort”, on collaborà a partir del 1964 Dedicada a l’ensenyament i a la literatura juvenil i infantil, és autora de Les presoneres de Tabriz 1967, premi Folch i Torres, Les orenetes 1967, Perot Jutglar 1968, Jaume el Conqueridor 1973 i Viatge per la història de Catalunya 1975