Resultats de la cerca

S’inicià al Club Patí Roda 1984-94 i completà la seva formació al Club Patí Voltregà 1994-2005 Guanyà un Campionat de Catalunya júnior 1995, dos Campionats d’Espanya júnior 1997, 1998 i la Copa de la CERS 2002 Posteriorment passà a les files del Club Patí Vilafranca 2005-09 i retornà al Voltregà l’any 2009 Formà part de la selecció catalana que aconseguí el Campionat del Món B de Macau 2004, equip amb el qual també participà en el torneig internacional Golden Cup de Blanes 2005, 2006

S’inicià a la Unió Esportiva Sarrià, i el 2004 entrà al planter del Futbol Club Barcelona La temporada 2007-08 debutà amb el primer equip Extrem dret, fou cedit al BM Huesca 2009-10, 2011-13, les dues darreres campanyes a la màxima categoria estatal, i la temporada 2010-11 compaginà el Barça B amb el primer equip El 2013 jugà cedit una mesos al CB Ciudad de Logroño, i posteriorment s’incorporà al primer equip del FC Barcelona, amb el qual ha guanyat el Mundial de clubs 2013, 2014, la Lliga 2011, 2014, 2015, 2017, la Copa Asobal 2013, 2014, 2015, 2016, la Copa del Rei 2009, 2014, 2015, 2017,…

Deixeble d’Enric Granados Actuà com a solista i com a acompanyant, durant uns deu anys Fundà a Barcelona l’Acadèmia Caminals Fou professor del Conservatori Municipal de Barcelona 1956-70

Debutà molt aviat a la cobla Juvenil Cervianenca, i més tard a la cobla Art Gironí, on actuà 18 anys consecutius Després figurà en agrupacions simfòniques a l’orquestra Pau Casals tocà com a tenora solista Fundador i director de l’Orfeó Cants de Pàtria, de Girona, i professor de música a les escoles municipals d’aquella ciutat, compongué diverses sardanes i fou el creador del Museu de la Sardana de Girona

Amb Bosch i Roger, Daura, Vidal i Gomà i altres fundà l’Agrupació d’Artistes Catalans, de la qual fou teòric i l’home fort Visqué, a Girona, amb la pintora polonesa Mela Mutermilch Morí tuberculós

Format a Girona, a Londres 1975-77 i a Berlín La seva pintura s’inscriu en la línia de recuperació de l’expressionisme abstracte i es destaca per les seves coloracions intenses L’any 1984 guanyà el premi de la Biennal de Barcelona

Cap als anys cinquanta abandonà la pintura academicista —iniciada amb Orihuel— per entrar dins la seva pròpia estètica, marcada per la presència geomètrica d’una realitat figurativa base d’un gran expressionisme que, malgrat les moltes innovacions, no abandonà Amplia el seu camp artístic amb l’esmalt, l’orfebreria, l’escultura i el mural Els nombrosos viatges, i en especial una estada a l’Amèrica del Sud, causaren un gran impacte en la seva obra Fundadora del grup Indika 1951, formà part del Cercle d’Art d’Avui Exposà, entre individuals i collectives, unes 350 vegades Girona, Barcelona,…

Deixeble de Ramon Bonet, guanyà les oposicions al mestratge de la seu gironina 1887 L’exercí durant més de trenta anys i passà més tard a la catedral de Tarragona Recollí un gran nombre de cançons tradicionals catalanes i publicà La reforma de la música religiosa 1900 i Canto gregoriano 1905

Infant de cor a la catedral de Girona, on cantà sota la direcció de Josep Barba Actuà com a organista de Santa Maria del Mar de Barcelona Es dedicà al cant i féu una breu tournée com a baríton d’una companyia d’òpera italiana a Maó Anà a París, on aviat adquirí una posició brillant actuant a la cort imperial i en recitals celebrats al conservatori Cantava cants tradicionals hispànics i s’acompanyava amb la guitarra Intervingué en vetllades musicals celebrades per l’organista Degas —pare del pintor Edgar Degas, el qual el retratà— i per Édouard Manet Fou amic de Charles Gounod, Jules Massenet…

De jove residí a l’Argentina, on establí relacions comercials que continuà en tornar a Barcelona Fundà la revista comercial hispanoamericana El Mercurio 1901 i publicà opuscles de tema sud-americà Escriví l’obra en prosa Por los Pirineos 1903 i fou coautor amb Artur Masriera del llibret de l’òpera Bruniselda 1906, d’Enric Morera