Resultats de la cerca
Es mostren 4323 resultats
serra d’Espareguera
Serra
Alineació muntanyosa (1 082 m alt.) de l’Alt Maestrat formada per un bloc cretaci, paral·lel a la costa, que limita per l’oest la rambla Carbonera, estès entre el coll d’Espareguera al sud i la rambla dels Estrets al nord.
Separa els termes de Culla i de la Torre d’En Besora
nabla
Matemàtiques
Operador diferencial que a ℝ 3
és definit per
.
Els operadors diferencials, gradient , divergència i rotacional , admeten, en termes seus, les expressions
Viminal
Turó
Un dels set turons de Roma, situat a l’E del Quirinal i de la ciutat.
Agregat a Roma per Servi Tulli, hi foren edificades les termes de Dioclecià
Almenara
Antic terme del comtat d’Urgell que tenia com a centre el castell d’Almenara
, la torre del qual (anomenada el Pilar d’Almenara) es conserva al cim de la serra d’Almenara
.
Al s XIX es trobava dividit en dos termes, Almenara Alta i Almenara Baixa
axioma de continuïtat
Matemàtiques
Axioma emprat en la construcció de la recta real segons el qual qualsevol punt de la recta real li correspon un nombre racional o irracional.
És també formulable en termes de successions de Cauchy i de talls de Dedekind
Torre Alta
Nucli
Poble i nucli més important del municipi de Torre Baixa (Racó), a l’esquerra del Túria, aigua amunt del cap del municipi.
Forma un enclavament 0,65 km 2 entre els termes d’Ademús i de Castellfabib
séquia comuna de Gandia
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia que deriva de la séquia reial d'Alcoi a la Casa Fosca (700 m avall de l’assut d’en Carròs), per l’esquerra, juntament amb la séquia comuna d’Oliva (séquia comuna de Gandia i Oliva), de la qual se separa a la Casa Clara, també per l’esquerra.
Rega els termes de Beniflà, Beniarjó, Bellreguard, Almoines, Daimús, Miramar, l’Alquerieta de Guardamar i Gandia
proporció contínua
Matemàtiques
Successió de proporcions en què els successius mitjans són iguals.
Els termes d’una progressió geomètrica, com 1, 2, 4, 8, 16,, formen una proporció contínua 1/2=2/4=4/8=8/16
Canarrossa
Un dels dotze districtes en què era dividida Mallorca a l’època musulmana; després de la conquesta cristiana fou adjudicat a Gastó de Montcada, vescomte de Bearn.
Comprenia els termes actuals de Sencelles, Costitx, Binissalem, Lloseta, Alaró, Consell, Santa Maria i Santa Eugènia
Balada
Llogaret
Llogaret del delta de l’Ebre, de formació moderna, a la vora dreta del riu.
És dividit administrativament entre els termes municipals d’Amposta Montsià i Sant Jaume d’Enveja Montsià