Resultats de la cerca
Es mostren 4321 resultats
serra d’Espareguera
Serra
Alineació muntanyosa (1 082 m alt.) de l’Alt Maestrat formada per un bloc cretaci, paral·lel a la costa, que limita per l’oest la rambla Carbonera, estès entre el coll d’Espareguera al sud i la rambla dels Estrets al nord.
Separa els termes de Culla i de la Torre d’En Besora
nabla
Matemàtiques
Operador diferencial que a ℝ 3
és definit per
.
Els operadors diferencials, gradient , divergència i rotacional , admeten, en termes seus, les expressions
Viminal
Turó
Un dels set turons de Roma, situat a l’E del Quirinal i de la ciutat.
Agregat a Roma per Servi Tulli, hi foren edificades les termes de Dioclecià
Almenara
Antic terme del comtat d’Urgell que tenia com a centre el castell d’Almenara
, la torre del qual (anomenada el Pilar d’Almenara) es conserva al cim de la serra d’Almenara
.
Al s XIX es trobava dividit en dos termes, Almenara Alta i Almenara Baixa
axioma de continuïtat
Matemàtiques
Axioma emprat en la construcció de la recta real segons el qual qualsevol punt de la recta real li correspon un nombre racional o irracional.
És també formulable en termes de successions de Cauchy i de talls de Dedekind
Torre Alta
Nucli
Poble i nucli més important del municipi de Torre Baixa (Racó), a l’esquerra del Túria, aigua amunt del cap del municipi.
Forma un enclavament 0,65 km 2 entre els termes d’Ademús i de Castellfabib
organografia
Música
Sinònim d'organologia.
És un terme completament en desús actualment, però al segle XIX i a la primera meitat del segle XX fou molt més emprat que el d’organologia En aquest sentit, Felip Pedrell Organografía musical antigua española , 1901 diu que " no tan usada como la voz organografía, aceptan otros musicógrafos la palabra organología " L’ús que Pedrell fa de la paraula musicógrafo mostra, a més, que el mateix dilema existent entre organografia i organologia es donava -simultàniament- entre altres termes de construcció similar, com musicologia i musicografia, musicòleg i mú sicògraf, etc no cal dir…
nom apel·latiu
Lingüística i sociolingüística
Nom que hom aplica a tots els objectes que formen una classe, gènere.
La primera distinció que la gramàtica tradicional feia entre els substantius era la que separava el nom apellatiu o comú p ex ciutat , del propi p ex Barcelona La natura de la diferència ha estat molt debatuda, generalment en termes tals com el d' espècie i individu, connotació i denotació, comprensió i extensió , etc Són termes filosòfics i, en efecte, el debat és filosòfic Lingüísticament és buit, car, com feu veure James Harris 1751, els noms propis són marginals a la llengua, i això en tres sentits la majoria dels noms propis es fabriquen per procediments…
Castell de Santa Eulàlia (Tremp)
Art romànic
Els documents dels anys 1055 i 1056 consignen que el castell d’Areny confrontava a llevant amb els termes de Santa Eulàlia i d’Espills La darrera notícia, també indirecta, és però molt més exacta L’any 1085 la senyora Ava amb els seus fills Guiu, Bernat Mir, Gerberga i Guilga, lliuraren a Santa Maria de la Seu i al bisbe Bernat Guillem l’església de Sant Feliu amb els seus alous i pertinences que tenia al comtat de Pallars, en els termes de Castellet, l’Espluga, Sapeira i Aulàs L’instrument presenta els següents termenals el coll de la Moxa a llevant, la Noguera a…
séquia comuna de Gandia
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia que deriva de la séquia reial d'Alcoi a la Casa Fosca (700 m avall de l’assut d’en Carròs), per l’esquerra, juntament amb la séquia comuna d’Oliva (séquia comuna de Gandia i Oliva), de la qual se separa a la Casa Clara, també per l’esquerra.
Rega els termes de Beniflà, Beniarjó, Bellreguard, Almoines, Daimús, Miramar, l’Alquerieta de Guardamar i Gandia