Resultats de la cerca
Es mostren 1335 resultats
Joan Reglà i Campistol

Joan Reglà i Campistol
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador.
Doctor en filosofia i lletres i llicenciat en dret Fou un dels primers deixebles de J Vicens i Vives i adjunt d’aquest a la seva càtedra de Barcelona collaborà amb ell en la introducció a la Universitat de la metodologia històrica francesa dels Annales , de M Bloch i L Febvre Es doctorà amb la tesi Francia, la corona de Aragón y la frontera pirenaica La lucha por el Valle de Arán Siglos XIII-XIV 1951 El 1958 obtingué la càtedra d’història moderna de la Universitat de Santiago de Compostella, però no arribà a ocupar-la perquè el mateix any guanyà la mateixa càtedra a la Universitat de València…
Enric Moles i Ormella
Química
Químic i farmacòleg
Estudià farmàcia a Barcelona, on es graduà 1905, i es doctorà a Madrid amb la tesi Procedimientos de análisis de silicatos seguidos en el análisis cuantitativo de algunas micas españolas 1906 L’any 1908 es traslladà a Alemanya, i el 1910 es doctorà sota la direcció de Wilhelm Ostwald en química a la Universitat de Leipzig Més tard, el 1916, sota la direcció de Guye es doctorà en física a Ginebra amb la tesi Contribution à la révision du poids atomique du brome Finalment, el 1922, de nou a Madrid es doctorà en ciències químiques Catedràtic de química inorgànica de la Universitat Central de…
Günter Kehr
Música
Violinista i director d’orquestra alemany.
Estudià a Frankfurt amb A Moodie Cursà estudis universitaris a Berlín i Colònia, ciutat on es doctorà el 1941 amb una tesi sobre la tècnica interpretativa del violí al segle XVIII El 1948 formà un trio amb G Schmid i H Münch-Holland A partir de la dècada dels cinquanta encaminà la seva carrera cap a la direcció orquestral i el 1955 fundà l’Orquestra de Cambra de Magúncia Dirigí la Hochschule de Magúncia del 1953 al 1961, any en què passà a ser professor de música de cambra de la Hochschule de Colònia, on romangué fins el 1987 Enregistrà els quintets de L Boccherini i diverses obres de música…
Juan Correa
Música
Compositor espanyol, probablement d’origen portuguès.
Hi ha referències de l’any 1634 que parlen de la presència d’un intèrpret de corneta amb aquest nom a l’església de San Salvador de Sevilla -on aleshores era organista Francisco Correa de Arauxo, amb qui pot ser que tingués algun tipus de relació-, la dedicació del qual perdurà fins el 1644 Pel que fa a la seva tasca compositiva, només se’n tenen les dades que apareixen en un manuscrit de la Biblioteca Municipal de Porto Portugal, que foren estudiades i transcrites per Barton Hudson a la seva tesi doctoral A Portuguese Source of Seventeenth-century Iberian Organ Music 1961, on s’atribueixen a…
William Cecil Campbell

William Cecil Campbell
Biologia
Bioquímic irlandès.
Graduat pel Trinity College de la Universitat de Dublín 1952, posteriorment anà als Estats Units, on el 1957 es doctorà per la Universitat de Wisconsin-Madison amb una tesi sobre el trematode paràsit Fascioloides magna Del 1957 al 1990 feu treball de recerca a la companyia farmacèutica Merck & Co , on, a partir dels treballs de Satoshi Ōmura sobre el bacteri Streptomyces avermitilis desenvolupà l’avermectina, substància usada per a l’elaboració de medicaments, com ara la ivermectina, que combaten els cucs paràsits causants de malalties com la filariosi o l’ oncocercosi Membre de la…
Lucien Febvre
Historiografia
Historiador francès.
Fou professor a la Universitat d’Estrasburg, on fundà 1929, amb Marc Bloch, la revista “Annales d’Histoire Économique et Sociale” Annales El 1933 ocupà la càtedra d’història de la civilització moderna al Collège de France Presentà la història com una síntesi dels resultats de les ciències socials, i rebé la influència de Vidal de la Blache, de Durkheim i de Simiand Entre les seves obres es destaquen Philippe II et la Franche-Comté 1911, Un destin Martin Luther 1928, la seva tesi doctoral, La terre et l’évolution de l’humanité 1922, llibre de geografia humana on combat el…
Salvador Carreres i Zacarés
Història
Erudit.
Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid amb la tesi Tratados entre Castilla i Aragón 1908, i posteriorment s’especialitzà en història de València, ciutat de la qual fou cronista oficial Entre la seva vasta obra d’investigador es destaquen els dos volums de l' Ensayo de una bibliografía de libros de fiestas celebradas en Valencia y su antiguo reino 1925, amb una àmplia aportació documental inèdita sobre el tema, i les monografies Notes per a la història dels bandos de València 1930, Vinatea 1936, La Taula de Canvis de València 1408-1719 1957, Las Rocas 1957 i Los Jurados…
Ricard Carreras i Valls
Historiografia
Literatura
Escriptor i historiador.
Llicenciat en dret i en filosofia i lletres a Barcelona 1900 Pronuncià conferències sobre temes polítics al Centre Escolar Catalanista Teoria de les nacionalitats 1900 Publicà els seus records de viatge, Al marge del Sàhara 1926, i diverses obres en les quals mantenia la tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom i de la participació catalana en el descobriment d’Amèrica, mancades, però, de crítica històrica La descoberta d’Amèrica Ferrer, Cabot i Colom 1928, Catalunya, descobridora d’Amèrica 1929, La verdad sobre el descubrimiento de América 1931 Fou director tècnic de l’Arxiu Històric…
Wilhelm Robert Worringer
Art
Crític i historiador alemany de l’art.
Metodològicament partia de la “pura visualitat” reine Sichtbarkeit de l’escola de Viena, i sobretot de les posicions de Heinrich Wölfflin, però aviat es decantà cap a la teoria de l' Einfühlung o empatia postulada per Theodor Lipps els anys 1903-06, tot integrant-la al concepte d' abstracció en una dialèctica de tipus binari La seva tesi doctoral Abstraktion und Einfühlung ‘Abstracció i empatia’, 1908, amb una especial atenció a l’art egipci, oriental, bizantí i gòtic, estudiava les formes com a expressió de certs substrats psicològics de cada cultura per a documentar-ne l’impuls a l’…
Herbert Read
Art
Historiador de l’art i assagista anglès.
Fou un dels teòrics que amb més èmfasi ha establert les relacions que existeixen entre l’art i la societat tot defensant la tesi que l’obra artística acompleix unes finalitats de tipus social i no pas de tipus religiós Entre les seves obres sobresurten Art and Society 1937, on remarca la utilització de l’art en diversos sistemes polítics, The Philosophy of Modern Art 1952, Icon and Idea 1955 i The Function of Art in the Development of Human Consciousness , on es proposa d’ajudar a veure les imatges artístiques examinant-ne alhora la incidència en el desenvolupament de la consciència humana El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina