Resultats de la cerca

Fundà a Madrid el diari “El Pensador” 1762-67, on defensà les idees enciclopedistes i inicià la campanya d’atac que aconseguiria la prohibició dels actes sacramentals 1765 Traduí l' Histoire naturelle de Buffon Les seves amors amb una germana de Beaumarchais foren elaborades literàriament per aquest Eugénie , 1767 i més tard per Goethe Clavigo , 1774

Collaborà en la revista “Acció Valenciana” 1930-31 i publicà fins el 1936 algunes narracions en català, entre les quals la novella El cavaller del dubte 1933 Posteriorment es dedicà a l’erudició literària Las fiestas valencianas y su expresión poética , 1949 reedicions de Gaspar Aguilar i Jorge Montemayor i traduí al castellà obres de TS Eliot

Pertanyent a una família d’humanistes entre els quals Juan de Iriarte, deixeble de Voltaire i membre de l’Academia Española des del 1747, escriví teatre en vers, alguna obra en prosa i el poema La música 1779 i traduí l’ Arte poética d’Horaci 1777 Autor neoclàssic, és conegut per les seves Fábulas literarias 1782

Especialista en literatura castellana, sobretot la del Segle d’Or Servantes i Don Kikhot 1934, Servantes, žizn’ i tvorčestvo ‘Cervantes, vida i obra’, 1946 Es dedicà també a la literatura francesa del s XVIII Volter ‘Voltaire’, 1946, i a les literatures eslaves Bol’garskij teatr ‘Teatre búlgar’, 1950 Traduí La vida del Lazarillo de Tormes i obres de Quevedo

Exercí com a advocat Collaborà a “Gent Nova” i “Cultura” de Badalona, “L’Avenir” d’Arenys de Mar, D’Ací i d’Allà , etc És autor de l’estudi Jacinto Verdaguer 1917, i de llibres de poesies En inquietud , 1907 Salabror , 1908 Nous versos del mar , 1910 Una vela que passa , 1922 Traduí al català Virgili, Petrarca i Carducci

Germà del militar  Joaquim Planell i Riera Contribuí fortament a la introducció de l’electrònica a Catalunya Fou catedràtic de l’Escola Industrial de Barcelona i director de la Companyia de Tramvies de Barcelona, SA El 1924 ingressà en l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, que més tard presidí Traduí obres científiques estrangeres i publicà obres sobre electricitat

El 1788 publicà les Poesie campestri , que manifestaven ja una superació de l' Arcàdia i una malenconia que preludiava el Romanticisme Escriví la novella satírica i autobiogràfica Abaritte 1790 Traduí l' Odissea publicada el 1822 i donà a conèixer les Epistole in versi 1805, les Novelle 1792, els Sermoni 1819 i, sobretot, la tragèdia Arminio , amb ressons d’Alfieri, Shakespeare i Ossian

Fill de Joan Marot, ocupà el càrrec de secretari de Francesc I que el seu pare tenia Víctima dels conflictes religiosos de la seva època, s’hagué d’exiliar a Itàlia, on traduí els Salms Deslligat parcialment del retoricisme anterior, anà vers l’humanisme, però no abandonà del tot la tradició literària medieval Épigrammes, Épîtres, Élégies, Chansons Introduí a França el sonet italià

De família bramànica, treballà de jove en contacte amb cristians, contacte que li suggerí una reforma de l’hinduisme en sentit universalista Coneixedor dels texts sagrats originals sànscrits, perses, àrabs, hebreus, grecs i llatins, publicà diverses obres religioses i traduí al bengalí els Upanishad 1814 i els Evangelis 1820 Contribuí a la prohibició de l’autocremació de les vídues 1832

Se n'anà a fer fortuna a Xile 1872-1877 tornà a Madrid i morí al manicomi de Carabanchel Traduí Heine i escriví narracions i dos llibres de poesies La soledad , 1861 La pereza , 1871, caracteritzats per llur to intimista El primer d’aquest llibres motivà un article de Bécquer, amic seu, a “El Contemporáneo”, un dels escrits bàsics de l’ideari becquerià