Resultats de la cerca

Germà d'Artur Cella Inicià la seva trajectòria a l'Espanya 1918-19 Fou jugador del FC Barcelona durant quatre temporades 1920-23 i ocupava la demarcació de davanter No jugà cap partit oficial amb el club, però si 69 amistosos i anotà 40 gols Posteriorment jugà amb l’Europa 1923-26 i el CE Manresa 1926-27

Quan el principi variacional és aplicat a la funció de Lagrange de la mecànica hom l’anomena principi de la mínima acció, o de Hamilton , i si és aplicat a la trajectòria d’una ona electromagnètica en resulta el principi de Fermat , mentre que si ho és a un procés de reacció exotèrmic és anomenat principi de Thomsen-Berthelot

Desenvolupà la seva trajectòria esportiva al Reial Club de Polo de Barcelona, amb el primer equip del qual aconseguí sis Campionats de Catalunya 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, quatre Copes d’Espanya 1970, 1974, 1976, 1979 i tres Lligues 1970, 1977, 1978 Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 i Mont-real 1976

Collaborà en l’organització del Cinturó de Barcelona, el Trofeu Canto Arroyo, la Challenge Drink i la Volta a Catalunya, prova que dirigí 1945, 1970 Gestionà la trajectòria esportiva de diversos ciclistes com Miquel Poblet, Salvador Botella i Angelino Soler Presidí la secció de ciclisme de la Unió Esportiva de Sants i treballà per l’equip Faema

La seva trajectòria literària s’ha centrat en la narrativa És autor dels reculls de relats Els habitants de la tragèdia 1986 i Els penitents 1991, entre d’altres També ha publicat novelles com ara El perseguidor d’ombres 1993, premi Joanot Martorell de Gandia 1992 i El laberint de les tres corones 1993, destinada a un públic juvenil

Es formà al Club Egara, on jugà tota la seva trajectòria esportiva Guanyà quatre Campionats de Catalunya 1994, 1998, 1999, 2000, quatre Copes del Rei 1993, 1998, 1999, 2000 i sis Lligues 1992, 1993, 1996, 1998, 1999, 2000 Participà amb la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i d’Atlanta 1996, on obtingué la medalla d’argent

Desenvolupà la seva trajectòria esportiva a Barcelona, entre el 1922 i el 1938 Fou campió d’Espanya de pes lleuger entre el 1923 i el 1927, i campió d’Espanya de pes wèlter entre el 1934 i el 1936 Un cop retirat, fou durant un temps entrenador en els gimnasos de l’Obra Sindical de Educación y Descanso de Barcelona

Inicià la seva trajectòria el 1998 al Club Patí Castellbisbal Més tard anà al Club Patí Sant Andreu, amb el qual fou campiona de Catalunya en tres ocasions 2004, 2005, 2006 i guanyà dos Campionats d’Espanya 2005, 2006 Com a membre de la selecció espanyola, disputà el Mundial 2005 Amb la selecció catalana, participà en dos World Cup 2004, 2005

Desenvolupà tota la seva trajectòria esportiva a la UE Montgat Fou capità d’un històric equip que al principi dels seixanta arribà a jugar a la primera divisió estatal Fou l’ànima de l’escola de basquetbol del Montgat i de la promoció del minibàsquet Posteriorment fou entrenador del primer equip La Fundació del Bàsquet Català el nomenà Històric del Bàsquet Català 2003

Arribà al FC Barcelona 1935-38 després de guanyar la Lliga amb el Betis, però la Guerra Civil n’estroncà la trajectòria, tot i que el 1937 encara dirigí l’equip en la seva gira per Mèxic i els Estats Units Amb el Barça guanyà el Campionat de Catalunya 1936, 1938, la Lliga Mediterrània 1937 i la Lliga Catalana 1938