Resultats de la cerca

Notari El 1461, amb Jaume Ferrer, gestionà per les comarques de Barcelona, Vic i Girona la distribució i collecta dels 100 000 florins promesos pels remences a la corona en temps d’Alfons el Magnànim En iniciar-se la guerra contra Joan II, incità els remences a prendre les armes per tal de defensar la reina, que es trobava a la força de Girona Féu d’intermediari entre aquesta i el cap dels remences Verntallat, el qual secundà Capturat, però, per l’exèrcit del comte de Pallars, fou penjat el 10 de juny de 1462

Situada dins el terme del castell de Rocafort, junt al castell Sempre degué ser una capella al servei del castell, el senyor del qual n’era el propietari L’església apareix citada el 1066, i segueixen les deixes dels senyors de Rocafort a l’església de Sant Vicenç Vers la meitat del segle XIV l’església sofrí una restauració, si bé actualment hom no pot descobrir les restes de l’edifici entre les runes del castell, encara que sembla que es trobava als peus de la roca on s’aixecava la fortalesa

Es tracta d’una església l’emplaçament exacte de la qual encara avui és objecte de discussió Juntamentamb Santa Maria de Rubinat apareix subjecta a Sant Pere dels Arquells en l’acta de consagració de Santa Maria de l’Estany del 1133, on consta clarament que es trobava dins el castell de Rubinat Alguns autors han defensat que en realitat aquesta església de Sant Salvador correspon a Sant Salvador d’Arraona, afirmació que és força dubtosa N’hi ha d’altres encara que pensen que podria tractarse de Sant Salvador de Briançó

Es trobava dintre el terme del castell de Tona, prop de la sufragània de Sant Cugat de Gavadons Ara guarda el seu nom un mas sense cap vestigi antic Algú ha dit que s’havien tret restes de murs per fer coberts del mas d’un petit puig veí on hi devia haver el casal Documentat el 1227 va donar canonges a Vic com Ferrer i Guillem de Miravalls, 1236 i 1277 i diferents cavallers Es perden les seves traces a partir del segle XIV i després, segle XVI, reapareix com un simple mas

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Curull Fou una capella eremítica vinculada a la parroquial de Sant Andreu de la Vola L’església no es documenta fins a l’any 1357, però l’advocació de sant Nazari, molt poc corrent en temps moderns, pot fer creure que es tracta d’una església existent en època anterior al 1300, i que si no és documentada és pel fet que aquest sector, dependent inicialment del castell de Curull, no compta amb tanta documentació com el castell de Torelló

L’actual església de Sant Just de Vic fou consagrada l’any 1538 Consta, però, que l’any 1330 hi havia a Vic una capella dedicada al sant amb relíquies i dos beneficis, bé que hi ha el dubte de si es trobava a la catedral o al seu emplaçament actual, annexa a l’antic seminari Sant Just té culte a Vic almenys des de l’any 1196 i una llegenda tardana pretén que el sant era un vigatà piadós que va néixer a l’indret de l’actual església gòtica, ampliada el segle XVIII

Aquesta torre es trobava situada dins el terme del castell de Montmell Al principi, fou de domini de la seu de Barcelona L’any 1078 el bisbe de Barcelona, Umbert de Cervelló, va infeudar-la als Banyeres, que en aquells moments ja eren els feudataris del bisbe al castell de Montmell Segons l’esmentat document, la torre de Codony, amb la seva quadra, estava deshabitada i abandonada per culpa dels sarraïns Els Banyeres van reconstruir-la i deu anys més tard, el 1088, van cedir-la a Guifré Isern i a la seva muller Ermengarda

Aquest castell, avui desaparegut, es trobava al poble d’Embonui, situat a tramuntana del terme de Vilamur Com tots els castells d’aquest sector, Embonui formava part del vescomtat de Vilamur Les primeres referències sobre aquest castell són del 1282, quan Ramon de Vilamur, que s’havia revoltat contra Pere el Gran, hagué de lliurarli entre d’altres castells el d’Embonui, que li fou retornat posteriorment Com la resta del vescomtat, Embonui passà sota domini dels Cardona al final del segle XIV i més tard als Medinaceli

Encara que el topònim Bóixols és consignat des de l’any 997, el castell de Bóixols és esmentat per primera vegada l’any 1076 “ infra terminos de kastro Boxols, in apenditio Sancti Vicenti, in locum que vocant Fozo ” En el seu testament tancat l’any 1110, Guillem Guitard de Caboet el deixà, juntament amb els castells d’Abella, Abisella i de Sant Romà, al seu fill Bernat Bóixols passà a formar part de la baronia d’Abella, que l’any 1831 es trobava en mans dels Sobirà i Còdol

Es coneixen poques referències d’aquest lloc, que apareix ja des del segle XII com una dependència del terme del castell d’Orcau, el senyor del qual era qui nomenava el batlle de la vila Vers l’any 1526 la rectoria de Soterranya , dins de l’oficialat de Tremp, era unida a la de Puigfalconer i l’obtenia Ramon Serradells El 1758 Sant Serni de Suteraña era parròquia independent l’edifici es trobava en bon estat, encara que la teulada necessitava reparació Actualment depèn de la parròquia de Vilamitjana