Resultats de la cerca

En moltes edicions coincidí amb el Campionat de Catalunya de diverses categories Tenia un recorregut urbà, amb sortida i arribada a la plaça de Pau Casals Els darrers guanyadors foren Jesús Ángel García Bragado i Beatriz Pascual També guanyaren i es proclamaren campions de Catalunya de l’especialitat els marxadors locals Josep Marín 1978 i Daniel Plaza 2000, i altres figures com Valentí Massana, David Márquez, Josep Antoni González Coba-cho, José David Domínguez, Mari Cruz Díaz i María Vasco

Bé que en castellà, fou continuador de la fórmula de Xut Fundat i dirigit per Valentí Castanys , tingué en aquest el seu principal animador Hi collaboraren els dibuixants Moreno, Roca, Puigmiquel, Tinet, Mestres i altres, així com els periodistes Manuel Amat, Antoni Ollé i Bertran, Celestí Martí i Farreras i Andreu Avellí Artís La mort de Castanys representà la davallada del setmanari, que ja havia deixat d’interessar en part el gran públic Els últims anys 1965-68 fou dirigit pel periodista Guillermo Sánchez

La comissió executiva és integrada per Josep Pijoan, Ramon Fallada, Josep Puig, Valentí Masalles, Josep Llurba, Ricard Josep Gatius, Antoni Sánchez, Joan Marc Rodríguez i Núria Freixes Concorregué a diverses poblacions en les eleccions municipals de 1991 8 consellers comarcals, en les de 1995 6 consellers comarcals i en les de 1999 hi presentà 7 candidatures i obtingué novament representació comarcal Pertany a la Federació d’Independents de Catalunya i es presentà coalitzada amb aquesta a les eleccions autonòmiques d’aquest darrer any a la circumscripció de Tarragona 879 vots

Dedicada especialment al futbol, narra en to d’humor els esdeveniments esportius Alfons Roure Duvinyals en fou el primer director, però l’ànima del setmanari fou Valentí Castanys, creador d’unes caricatures inconfusibles, que signava els dibuixos sota el pseudònim Dova A la redacció hi havia Antoni Ollé Bertran, Manuel Amat i Xavier Picañol, en la part literària, i Joaquim Bofarull Gripau , Albert Mestres, Roca i Opisso, en la part gràfica Utilitzava un llenguatge colloquial, ple de barbarismes Partidària del Barça, marcà una època i feu escola dins la sàtira esportiva

Fou fundat l’any 1977 com a club de l’escola del mateix nom Destacà en l’àmbit femení amb un equip que, dirigit per Francesc de Puig, assolí el Campionat d’Espanya escolar a Santander 1982 Formaven part de l’equip jugadores com Nina Pont o Mònica Valentí El mateix equip fou campió d’Espanya cadet i juvenil El 1983 l’escola canvià de propietari i es convertí en l’Escola Sant Francesc, mentre que el GE Badia Solé passà a ser el Bàsquet Manresa Sant Francesc

Organitzat pel Club Atletisme Sant Celoni sota la direcció d’Albert Galín, era una cursa de 12 km entre Sant Celoni i la Costa del Montseny que passava, sempre en pujada, per parcs naturals Hi participaren els millors especialistes catalans i espanyols, i els guanyadors foren Josep Orriols primer campió, Josep Marín cinc vegades, Manuel Alcalde dues vegades, Andrés Marín tres vegades, Francisco Botonero una vegada i Valentí Massana nou vegades entre el 1988 i el 1997 També hi havia una prova femenina, de 5 km, entre Mosqueroles i la Costa

Intervingué en la política del seu temps i ocupà càrrecs administratius importants governador civil de Barcelona el 1868, secretari de la presidència i ministre d’ultramar el 1883 Bé que escriví algunes obres de teatre, es destacà com a poeta i, juntament amb Campoamor —ambdós representants del prosaisme poètic—, obtingué èxits assenyalats Anticatalanista furibund, el 1886, en ocasió d’un discurs pronunciat a l’Ateneo de Madrid, atacà grollerament Catalunya Els seus insults foren replicats en el Diario de Barcelona pel seu director Mañé i Flaquer i per Valentí Almirall

El 1820 formà part de la Comissió de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó El 1829 tenia a Barcelona una de les fàbriques d’estampats més modernes, equipada amb un cilindre d’estampar mecànic El 1832 participà, amb els Bonaplata, Joan Vilaregut, Valentí Esparó i Joan Rull, en la creació de la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull i Companyia creada el 1831, dedicada a la fabricació de filats, teixits i estampats de cotó, que el 1832 installà la primera màquina de vapor aplicada a la indústria tèxtil dels Països Catalans

Fill de Jaume Ardèvol i Cabrer Exiliat 1823 amb el seu pare, estudià medicina a París Un altre cop a Catalunya, els seus coneixements de mecànica el portaren a ésser sotsdirector de can Bonaplata 1833 més tard dirigí els tallers de Valentí Esparó, on tingué una participació directa en la fabricació de la primera màquina de vapor construïda a la península Ibèrica En fusionar-se aquests dos establiments per tal de constituir La Maquinista Terrestre i Marítima, en fou un dels tres directors És autor de diversos opuscles sobre mecànica

Creà a Girona una fàbrica important de farina i assolí que la companyia de ferrocarrils MZA installés a la ciutat els tallers de reparació de màquines Milità a la Lliga Catalana i fou diputat provincial Urbanitzà el sector gironí de l’Eixample de la Mercè, i el 1923, amb l’arquitecte Rafael Masó i Valentí, inicià un centre residencial a s’Agaró El seu fill Josep Ensesa i Gubert Sarrià de Ter 1892 — s’Agaró, Baix Empordà 1981 continuà l’obra de s’Agaró i hi creà un festival de música anual