Resultats de la cerca

El lloc de l’Ametlla és situat al peu del Montsec d’Ares, a la dreta de la Noguera Pallaresa Del seu castell, avui dia desaparegut, han pervingut escasses notícies històriques documentals Conquerit per Arnau Mir de Tost a la primera meitat del segle XI, el castell de l’Ametlla, juntament amb el d’Oroners i Sant Oïsme, foren considerats inclosos dins els territoris que formaven la vall d’Àger Posteriorment, hom sap que el lloc i castell de l’Ametlla, com també el de Montaspre, foren adquirits l’any 1333 per l’abat Hug de Cervelló i el capítol d’Àger a Ramon Cortit, ciutadà de Balaguer i senyor…

Josep Torner I , que ingressà al gremi el 1797, fou mestre de molts collegues del seu temps El seu fill, Josep Torner II Barcelona — a 1857, publicà obres com la Crónica universal del Principado de Cataluña , de Jeroni Pujades 1829-32, el Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839, i les poesies del Rector de Vallfogona 1840 Possiblement fou germà seu Joan Torner , que ingressà al gremi de llibreters l’any 1818 Fill de Josep II fou Miquel Torner i Germà Circa 1802 — 1863, que estudià a Llotja i illustrà llibres i revistes, com El Museo de las Familias , de Barcelona, i…

Fill de Joan Vila i Pujol Format a l’ Escola Massana , d’on el 1952 esdevingué professor fins a la jubilació 1989, es dedicà a la pintura de retaules i murals i a la realització de vitralls religiosos Hi ha obra seva, entre d’altres, a les Llars Mundet, al Servei Municipal de Pompes Fúnebres de Barcelona, al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès, a la parròquia de Sant Miquel de Vallfogona de Balaguer, a la delegació de l’ONCE a Barcelona i, especialment, a la parròquia de Sant Joan de Vilassar, d’on són obra seva bona part dels retaules de l’interior Exposà en solitari a…

Sota la tutela del bisbe Gomar de Vic i d’un grup de clergues, governà directament l’abadia a partir del 897, per a la qual el 899 obtingué del rei Carles el Simple un precepte d’immunitat i protecció Més de cent documents entre el 902 i el 942 parlen de la seva intensa activitat a favor del patrimoni del seu monestir i del repoblament de les seves terres a Vallfogona de Ripollès, Llaers, Seguries i les valls de Lillet i de Ribes El 913 precisà davant els seus súbdits i el comte Miró els drets jurisdiccionals del seu monestir El 921 cedí els seus quantiosos béns privats a Sant…

De formació autodidàctica, començà pintant jardins a l’estil de Rusiñol Collaborà ja com a caricaturista a El Rector de Vallfogona  i Cu-cut  1902, Or i Grana  1906, etc El 1907 feu, a Terrassa, una exposició de noranta caricatures, que tingué una gran ressonància en els medis artístics catalans Treballà a Mèxic, a Nova York i a Cuba 1907-11, i en tornar-ne collaborà a Picarol  1912 i a la revista francòfila España  1916-18, de Madrid els seus acudits de sàtira política a El Sol , de Madrid 1917-31, tingueren una gran influència Collaborà també en les revistes Le Rire , francesa…

Situat entre muntanyes, en una vall enlairada que devalla de la serra de Milany i que vessa les aigües al Ter, a través de les rieres de Vallfogona i de Tavèrnoles o riera de Llaés L’antic castell de Llaés , ara rectoria, és en un pintoresc turonet, a llevant de la vall, prop la gran masia de la Vila Consta des del 919 en relació amb el monestir de Sant Joan de les Abadesses, el qual hi tenia l’alt domini, que conservà sempre L’església parroquial de Sant Bartomeu, situada al clos del castell, fou renovada per l’abadessa Ranlo i consagrada el 960 el bisbe i abat Oliba la tornà a…

La forma clàssica era rimada així a b b a a c c d d c Ha estat usada en poesia lírica i dramàtica, bé que limitada, en general, a temes de circumstàncies a les felicitacions nadalenques, el nom de dècima ha esdevingut genèric Molt usada per Francesc Vicenç Garcia el Rector de Vallfogona 1582-1623, el qual, entre altres, escriví Dècimes d’un galan a les llàgrimes d’una dama que, perquè no la ves plorar, se cobrí la cara amb un mocador, i per altres autors dels s XVII i XVIII Des del començament del s XIX, la dècima es vulgaritzà i serví per a historiar llegendes romàntiques o…

Deixeble dels Tremulles i de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona Treballà de daurador, a Berga, i exercí de professor de dibuix, al seminari de Girona El 1783 fou nomenat director de l’Escola de Dibuix d’Olot, i el 1790, de la que hom inaugurà a Girona Fou protegit pel bisbe Tomàs de Lorenzana Anà a Barcelona i a Reus, on pintà dues teles de grans proporcions destinades al santuari de la Misericòrdia El 1802 es reincorporà a l’Escola de Dibuix olotina Pintor i decorador amb disposicions per a l’arquitectura, fou un dels millors representants del neoclassicisme a Catalunya Té una obra extensa…

Campdevànol Sant Cristòfol, la Vella, de Campdevànol Sant Llorenç de Campdevànol Sant Quintí de Puig-rodon Sant Martí d’Armàncies Sant Grau Sant Pere d’Auira Campelles Sant Martí de Campelles Camprodon Sant Pere de Camprodon Santa Maria de Camprodon Sant Nicolau del Castell Sant Miquel de Cavallera Sant Cristòfol de Creixenturri Sant Bartomeu del Sitjar Santa Maria de Bolòs Gombrèn Sant Pere de Mogrony Sant Martí de Puigbò Sant Miquel de Puigbò Santa Magdalena de Gombrèn Sant Joan de Mataplana Santa Magdalena de Solanllong Sant Romà d’Aranyonet Sant Miquel del coll de Merolla Sant Serni de…

Consisteix generalment en uns graons de planta circular o poligonal sobre els quals s’alça el fust o arbre coronat per un nus o llanterna que sustenta una creu de pedra tallada, decorada amb temes de la Crucifixió o heràldics Sovint, a partir del segle XV, fou protegida per una teulada, normalment de quatre vessants, sostinguda per columnes o per pilars i coneguda amb el nom de creu coberta Molt freqüents a tots els Països Catalans, en llur majoria gòtiques i renaixentistes i en menor nombre barroques, n'hi ha que es destaquen per llur valor artística La creu coberta barcelonina, al coll de…