Resultats de la cerca
Es mostren 2376 resultats
instrumentació aeronàutica
Transports
Conjunt d’instruments d’una aeronau que indiquen, a cada moment, l’estat i l’evolució de l’aparell.
Es divideixen en tres grups els instruments de vol inclouen els indicadors d’altitud que indiquen la posició de l’avió en relació amb l’horitzó, de velocitat respecte a l’aire, del nombre de Mach, de velocitat vertical, de velocitat angular, l’altímetre i el clinòmetre els instruments de navegació defineixen la posició de l’aeronau respecte a terra i inclouen les brúixoles giroscòpica i magnètica i els girolàsers i els indicadors dels sistemes de radionavegació finalment, els instruments dels grups propulsors indiquen els valors dels paràmetres bàsics de…
radi de Schwarzschild
Astronomia
Radi límit que ha de tenir un objecte celeste per tal que la llum pugui escapar de la seva superfície cap a l’espai exterior.
Si l’objecte té una massa M , el radi de Schwarzschild és donat per l’expressió R S =2 GM/c 2 , on G és la constant de gravitació i c és la velocitat de la llum en el buit Si el radi d’un cos sotmès a collapse gravitacional esdevé menor que el corresponent R S , aleshores la velocitat d’escapament és més gran que la velocitat de la llum i, per tant, l’objecte es converteix en un forat negre Per a un estel com el Sol, el radi de Schwarzschild és d’uns 3 km
resistència
Transports
Força que oposa l’aire a l’avanç d’una aeronau al si de l’atmosfera.
És considerada directament proporcional al quadrat de la velocitat i a la secció transversal màxima del buc, dins els límits en què es desenvolupada la navegació aèria, i depèn de l’angle d’atac i de la forma de l’aeronau C x Quan un avió capaç d’assolir velocitats supersòniques va augmentant progressivament la velocitat i arriba a la del so s’esdevé un augment brusc de la resistència, molt per damunt de la que li hauria de presentar l’aire segons la velocitat, i va disminuint lentament, a les velocitats supersòniques, fins a recobrar valors normals
transmissió
Tecnologia
Òrgan o conjunt d’òrgans que serveixen per a comunicar el moviment d’una peça o d’un element mecànic, o de més d’un, a un altre o a uns altres.
Hom pot distingir dos grans grups d’òrgans de transmissió, segons que la peça o element motor i el mogut estiguin relativament separats i, eventualment, hom pugui fer-ne variar la distància o la posició relativa de l’un respecte a l’altre, com és el cas de les transmissions constituïdes per politges i corretges o cables sense fi, per rodes dentades i cadenes sense fi , per arbres flexibles , etc, o bé que la distància entre l’element motor i el mogut sigui relativament petita i invariable, com és el cas dels acoblaments , dels engranatges , de les articulacions , etc Les transmissions poden…
rotació

Rotació al voltant d’una línia
© Fototeca.cat
Tecnologia
Moviment d’un sòlid els punts del qual descriuen circumferències amb els centres alineats i fixos, continguts en una recta anomenada eix de rotació.
La velocitat angular ω del moviment de rotació circular de tots els punts és anomenada velocitat de rotació del sòlid, i el vector ω, dirigit segons l’eix de rotació i de mòdul ω, vector velocitat angular o vector rotació Hom pot demostrar fàcilment que quan un sòlid es mou de qualsevol manera sempre és possible de descompondre'n el moviment en un instant t en un moviment de rotació i en un altre de translació L’eix respecte al qual té lloc aquest moviment de rotació és anomenat eix instantani de rotació i, en general, canvia en el transcurs del temps…
forat coronal
Astronomia
Regió extensa de la corona solar, de densitat més baixa que el seu entorn i associada a regions unipolars fotosfèriques, que apareix a les imatges de raigs X molt menys brillant que la resta del disc solar.
És l’indret on es generen els vents solars d’alta velocitat La corona, la capa més externa de l’atmosfera solar, està altament estructurada, tal com ja es va veure en les primeres imatges en raigs X obtingudes pel Skylab , durant els anys setanta En aquestes imatges, les regions brillants corresponen a àrees on el camp magnètic és intens i tancat Aquestes regions ocupen el 80% de la superfície del Sol Les zones més fosques, on el camp magnètic solar s’obre al medi interplanetari, són els forats coronals, que presenten una temperatura 10 6 K i una densitat inferior a la del seu…
Rosa Quesada Valls
Atletisme
Atleta especialitzada en curses de velocitat.
El 1967 es proclamà campiona de Catalunya dels 100 m i els 200 m, i formà part de la selecció de Barcelona que millorà el rècord català dels 4 × 100 m Un any abans fou subcampiona catalana en els 200 m i els 4 × 100 m, i tercera en els 100 m
Joan Duran
Atletisme
Atleta especialitzat en proves de velocitat.
Fou un dels components del grup d’atletes del GEiEG de Girona que començà a destacar just abans de l’esclat de la Guerra Civil El 1936 fou campió de Catalunya de 100 m, i juntament amb els seus companys del GEiEG, guanyà els relleus de 4 ×100 i 4 × 400 m En els Campionats d’Espanya del 1936 fou tercer en 100 m i cinquè en 200 m
Yolanda Dolz Pérez de los Cobos

Yolanda Dolz Pérez de los Cobos
Arxiu Y. Dolz
Atletisme
Atleta especialitzada en curses de velocitat.
Començà practicant natació al Club Natació Montjuïc, però el 1977, després de participar en algunes proves de cros, feu el salt a la secció d’atletisme Destacà en l’àmbit català i estatal en categoria júnior En categoria absoluta guanyà el Campionat d’Espanya de 400 m tanques 1984, sota la direcció de Rafael Blanquer També fou campiona de Catalunya de 400 m tanques 1978, 1981, 1983-86, 1993, de 400 m llisos 1979 i de 800 m llisos 1987 Establí el rècord de Catalunya de relleus de 4 × 400 m 1982 com a integrant de la selecció de Barcelona Fou quatre vegades internacional amb la selecció…
Andrea Díez Ibáñez
Atletisme
Atleta especialitzada en proves de velocitat.
Formada en el CA Sant Celoni, també fou atleta de l’Hospitalet i el FC Barcelona Fou campiona de Catalunya de 400 m i de 4 × 400 m 2006 i doble campiona catalana en pista coberta de 200 m 2005, 2006 Campiona d’Espanya juvenil 2005 i júnior 2006 de 400 m, participà en el Campionat del Món juvenil 2005 i en el Campionat del Món júnior 2006
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina