Resultats de la cerca

Es considera que és el fundador del taoisme i autor del seu llibre fonamental, el Daodejing anomenat també Laozi Juntament amb Confuci fou un dels grans inspiradors de l’esperit xinès

Malgrat les llegendes entorn de la seva figura, és un dels primers artistes grecs del qual se sap gairebé del cert que existí Actiu a Esparta, guanyà el certamen musical celebrat vers el 674 aC Consta, sobretot, com a difusor de la lira de set cordes heptacord, que substituí la de quatre tetracord També se li atribueix la fixació en set parts del gènere musical anomenat nómos citaròdic, i sembla que és l’autor de la lletra i música d’alguns dels proemis que precedien la recitació d’Homer

Anuncià la fi de l’imperi assiri i la destrucció de Nínive, la capital El llibre de Nahum és un recull d’oracles relatius a aquest esdeveniment, el qual presenten com un judici de Déu un salm, inacabat, sobre la manifestació de Jahvè en aquell moment històric i uns oracles que anuncien a Israel l’alliberament del jou assiri fan d’introducció al recull

Vassall d’Assíria, és conegut per la durada del seu regnat i pel fet que afavorí més que cap altre la penetració dels cultes pagans i ofegà amb sang la resistència dels profetes

Fill de Sargon II d'Assíria , traslladà la capital de Khorsābād a Nínive Arran d’una revolta de Luli, rei de Sidó, i d’Ezequies, rei de Judà, ajudats pel faraó Shabako, prengué Sidó, Ascaló, Accaró i altres ciutats de Síria-Palestina, però es retirà de davant Jerusalem després de cobrar tribut 702 aC En l’altiplà iranià, sotmeté els medes, actius ja des del regnat de Šamši-Adad V Dugué a terme contra Babilònia ajudada per Elam quatre campanyes Al començament del seu regnat ~704, baté Marduk-apal-iddina Merodak II a la plana de Kish, prengué Babilònia, sotmeté les tribus aramees,…

Fill d’un noble i una esclava, s’arruïnà i hagué d’exiliar-se a l’illa de Tassos, on acabà enrolant-se de mercenari per tal de subsistir Fracassat en els intents per refer la seva vida i, com a conseqüència, en els seus amors per Neóbule, desenganyat i abatut, emprà la poesia com a mitjà per a atacar la societat que el rebutjava Són, en efecte, la sinceritat, la cruesa i el sarcasme el que caracteritzà la seva poesia, fins al punt d’arribar a ridiculitzar-se a si mateix Esdevingué una figura llegendària, acceptat per uns, rebutjat pels altres hom atribuí als seus atacs el suïcidi de Neóbule i…

La tradició el situa a la cort de Vikramāditya Escriví un lèxic versificat, l' Amarakośa ‘Vocabulari d’Amara’, que ha tingut una gran importància per a l’estudi del sànscrit

Fill de Sennàquerib, fou un dels sobirans més significatius de la dinastia sargònida per l’extensió dels seus dominis i per la seva activitat militar Al NW, contingué els perillosos cimmeris i escites, i al NE, sotmeté els medes i altres pobles del tossol iranià, amb els caps dels quals signà tractats el 672 Reconstruí Babilònia, arruïnada pel seu pare, malgrat l’antagonisme dels caps arameus, alguns dels quals combaté A Síria-Palestina, hagué d’afrontar poques rebellions i marxà àdhuc a Xipre, on prengué deu poblacions L’empresa més ambiciosa fou la conquesta del delta egipci i de Memfis 671…

Segons la tradició, succeí Ròmul per designació del senat després d’un any d’interregne Li són atribuïdes totes les institucions religioses de Roma les quals, però, no semblen pas obra d’un sol legislador i la fixació de les normes del dret sagrat i del calendari, que distingeix entre dies fasts i nefasts Malgrat que la majoria de dades que ofereix la tradició són inacceptables, la seva existència històrica sembla que no ofereix cap dubte

Ramir II, amenaçat pel papa, que volia que es complís el testament d’Alfons I el qual havia repartit el regne entre els ordes militars, oferí en feu a Alfons VII el “regne de Saragossa” per la seva banda, el rei castellà el donava a Ramir, però se'n reservava la tutela El naixement, aquell mateix any, d’una hereva, Peronella, i l’oposició dels nobles que Alfons VII esdevingués sobirà de tot Aragó, obligà a signar un nou tractat entre els dos reis, pel qual Alfons es quedava només Calataiud, Sòria i Alagó