Resultats de la cerca

Membre del club d’esgrima Sala d’Armes Montjuïc, fou campiona d’Espanya en diferents categories inferiors Assolí la medalla de plata en els Campionats del Mediterrani per a menors de divuit anys 2005 i una medalla de bronze 2006 i una de plata 2010 en proves de la Copa del Món júnior En categoria sènior, ha estat campiona de Catalunya individual en sabre 2011, 2012 Amb la selecció espanyola ha disputat quatre Campionats del Món 2005, 2009, 2010, 2011 i set d’Europa 2006-12 Guanyà la medalla de bronze en els Campionats Iberoamericans 2006 És àrbitra autonòmic d’espasa, floret i sabre

S’inicià al Gràcia Futbol Club la temporada 1928-29 i passà al Futbol Club Barcelona 1929-34, on ja practicava l’atletisme Posteriorment, exercí d’entrenador de diferents equips del FC Barcelona fins el 1938 i del Club Esportiu Laietà 1939-41, i dirigí el Club Bàsquet Mediterrani i la Sección Femenina de Barcelona L’any 1947 s’incorporà al Club Joventut de Badalona, amb el qual guanyà el Campionat d’Espanya 1948 Fou entrenador del Gimnàstic de Tarragona, el CB Metropolitano i el GD la Seda També exercí d’àrbitre durant diverses temporades Rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació…

S’inicià a l’Associació d’Escacs de Santa Coloma de Queralt i destacà en categories inferiors Fou campió de Catalunya 2007 i d’Espanya 2008 juvenil i campió d’Europa sub-18 2008 En categoria sènior guanyà dues vegades l’Obert Internacional Actiu de Santa Coloma de Queralt Gran Mestre des del 2011, forma part del Club d’Escacs Barcelona – Unió Gracienca d’Escacs

S'autoexilià a París, l’any 1968, on sobrevisqué amb treballs diferents i collaboracions periodístiques La seva literatura és una barreja fragmentària d’assaig, narrativa i periodisme que dilueix els límits de la ficció i la realitat Es donà a conèixer amb La asesina ilustrada 1977 i Impostura 1984, i entre les seves obres més importants es compten Historia abreviada de la literatura portátil 1985, Suicidios ejemplares 1991, El viaje vertical 1999, premi Rómulo Gallegos 2001, Bartleby y compañía 2000, premi Ciutat de Barcelona, El mal de Montano 2002, premi 2003 de la Crítica i premi Médicis…

Començà al Club Tennis Taula Bagà i fou campiona d’Espanya infantil, juvenil i sub-21 Posteriorment jugà al Cartagena, al Club Tennis Taula Vic i al Valladolid En categoria absoluta, es proclamà tres cops campiona d’Espanya d’individual 1997, 1998, 2000, dos de dobles 1997, 1999, dos de mixtos 1996, 1996 i dos per equips 1996, 1997 Amb el Bagà guanyà les dues Lligues de la història del club 1995, 1996 Fou quatre cops campiona catalana d’individual 1995, 1996, 1998, 1999, tres per equips 1996, 1997, 1998 i dos de mixtos 1995, 1996 Participà en tres Campionats del Món 1995, 1997, 2000 i quatre…

Membre del Salt Gimnàstic Club, aconseguí la tercera posició en el Campionat d’Espanya 2010 Formà part de la selecció estatal i participà en el Campionat del Món 2010 i en el d’Europa 2011 El seu millor resultat en l’àmbit internacional fou el quart lloc en barra d’equilibris a la Copa del Món 2010

Inicià la seva carrera l’any 1993 Fent parella amb Maite Garriga, guanyà la primera Challenge Nacional l’any 2005, fou campió de Catalunya en la modalitat estàndard 2006 i campió d’Espanya sènior 2008, 2009 Posteriorment fundà i dirigí l’escola Interdansa de la Garriga, especialitzada en balls de saló i ball esportiu Obtingué la titulació d’entrenador de ball esportiu en les modalitats estàndard i llatins, de jutge i de director de competició

Una anàlisi de l’estructura de la vila de Ripoll, que s’estén a ponent del monestir, fa pensar que el seu origen podia ésser semblant al de la vila de Sant Joan de les Abadesses i podia correspondre a una implantació urbana traçada a partir de la definició d’una trama de carrers i parcellació de les illes resultants a base de solars i traçat viari Dissortadament no s’ha conservat cap carta de poblament ni cap resum documental o notícia que permeti assegurar-ho Les notícies més antigues que coneixem fins ara de l’existència d’una vila o grup de gent són…

La vila de Camprodon consta històricament de dos nuclis la Vila de Dalt, centrada per la plaça i l’església de Santa Maria, i la Vila de Baix, nascuda al final del segle XII al peu del castell de Camprodon, ara desaparegut, situat al puig de Sant Nicolau o de les Relíquies, centrada al seu torn per la plaça en la qual es troba l’església de l’antic convent del Carme, del segle XIV, el casal renaixentista anomenat Casa Ribes o Can Marquès, del segle XVII, en ruïnes i també l’ajuntament o Casa de la Vila, que conserva la façana renaixentista del segle XVI Relliga tots dos sectors el popular i…