Resultats de la cerca
Es mostren 1853 resultats
dermoquèlids
Herpetologia
Família de rèptils de l’ordre dels quelonis que es caracteritzen per la closca, desproveïda de plaques còrnies i constituïda per petites formacions òssies disposades com un mosaic independent de les vèrtebres i les costelles.
Les potes tenen forma d’aletes L’única espècie existent avui és la Dermochelys coriacea , que és el queloni vivent de més grans dimensions Viuen a les mars càlides dels oceans Pacífic, Atlàntic i Índic
crisomèlids
Entomologia
Família d’insectes coleòpters fitòfags, de cos globular i de colors vius i variats, sovint metàl·lics.
Els més típics són les crisomeles i l’escarabat de la patata Les larves dels crisomèlids viuen generalment sobre les plantes, bé que algunes són perforadores i moltes d’elles nocives per a l’agricultura
perítrics
Protistologia
Subclasse de protozous de la classe dels ciliats que inclou espècies que només tenen cilis al camp peristomàtic i amb el nucli en forma de ferradura.
Viuen lliures o sèssils sobre plantes i animals aquàtics, on poden també formar colònies alguns són paràsits La zona ciliar adoral forma una espiral dextrogira o levogira Els gèneres més coneguts són Vorticella i Trichodina
clavellina
Clavellina
Valeria Paoletti (CC BY-NC)
Zoologia
Equinoderm pelmatozou, de la classe dels crinoïdeus, mancat de peduncle en l’estat adult, però proveït de cirrus que li permeten de fixar-se a les roques o altres objectes submergits.
Presenta una sèrie de braços 100 o més que l’animal, en nedar lliurement, mou de manera alternativa Viuen agrupats sobre els fons rocallosos a poca profunditat Són micròfags i molt freqüents a la Mediterrània
anhinga
Ornitologia
Gènere d’ocells semblants al corb marí de la família dels anhíngids, amb el coll molt llarg, flexible i distensible.
Viuen vora els rius i neden i es cabussen molt bé S'alimenten de peixos, que cacen travessant-los amb el bec, recte i afilat N'existeixen diverses espècies, totes tropicals, però amb distribució pròpia
alcedínids
Blauet (Alcedo atthis)
Mousam Ray iNaturalist (cc-by-sa-4.0)
Ornitologia
Família de coraciformes, integrada per ocells bastant petits, amb les potes curtes i el bec comprimit lateralment.
Són cosmopolites, viuen solitaris o per parelles al llarg dels rius i fan el niu als marges S’alimenten de peixos i d’insectes aquàtics El representant més característic d’aquest grup és el blauet
talàssic | talàssica
bacterioplàncton
Biologia
Bacteris que viuen en suspensió en aigües continentals o marines, formant part del plàncton.
S'alimenten de matèria orgànica soluble alliberada pel metabolisme i la descomposició dels organismes de tota la columna d’aigua
craspedomonadals
Botànica
Ordre d’organismes unicel·lulars que viuen fixos per un peduncle o reunits en colònies.
Es caracteritzen per la presència d’un collar citoplasmàtic que envolta la base de llur flagel únic Quan neden, ho fan en general amb el flagel cap enrere, actuant com una cua de peix Les espècies més primitives Stylochromonas tenen dos plasts brunencs, però la majoria de les altres els han perduts i són fagotròfiques capturen sobretot bacteris Per llur organització i forma de vida recorden els coanòcits dels espongiaris Normalment són considerats protozous, i hom els estudia en zoologia amb el nom de coanoflagellats
biosfera subterrània
Biologia
Conjunt de microorganismes que viuen a molts centenars de metres sota la superfície terrestre.
Molts dels microorganismes que formen la biosfera subterrània, bàsicament bacteris, són anaeròbics, s’alimenten d’hidrogen i suporten grans pressions Aquesta biosfera subterrània no depèn de la fotosíntesi, com la resta d’ecosistemes de la Terra Malgrat que els més estudiats s’obtingueren de roques situades a 500 m sota la superfície terrestre, se n'han trobat fins a fondàries de 2 800 m, en una extensa formació basàltica situada als estats de Washington i Oregon, a l’W dels Estats Units, i en formacions granítiques de Suècia