Resultats de la cerca

Lluità al costat del baró d’Eroles durant el Trienni Constitucional Participà en la primera guerra Carlina amb el grau de general, i fou nomenat cap suprem de l’exèrcit carlí a Catalunya 1835 en substitució del general Guergué Per l’agost del 1835 entrà a la Vall d’Aran i ocupà Viella, però fou derrotat a la batalla del pont d’Aubert El mateix any fou substituït pel general Maroto

No identificat amb seguretat, passa per ser autor de nombroses composicions poètiques de caràcter popular, inèdites, i cinc edicions vuitcentistes i Joaquim M Bover li atribuïren l’ Entremès d’en Roegó Florit i na Faldó  1846 del glosador setcentista  Rafael Sastre del Puigderròs

Escriví obres inspirades en fets històrics del seu temps, la majoria inèdites, de clara intencionalitat política i de defensa aferrissada del republicanisme, fins al punt que en més d’una obra posa Déu clarament al seu costat, alhora que s’esplaia en un anticlericalisme primari Destaquen Viva el poble soberà , estrenada el 1868 al Liceu barceloní, La ronda d’en Tarrés 1871, L’hèroe de Martorell, o El Noi de les Barraquetes 1872, que té una segona part del mateix any, Qui trenca, paga 1872 i Canvi d’estat 1880 Hom li atribueix, també, la peça dramàtica Los hèroes de Puigcerdà 1873

Considerant el francès com a llengua literària europea, publicà a Palma dues revistes literàries i artístiques en aquesta llengua, L’Exotique  1843 i Le Franc Observateur  1849, com també una de les primeres guies turístiques de la ciutat, Le cicerone français à Palme de Majorque 1845 També escriví Memòria bibliogràfica 1851 Traduí teatre romàntic castellà al francès i deixà inèdita una novella i poemes en castellà també en castellà escriví el vodevil La momia 1852, el drama Honra y amor 1861 i el recull d’articles Estudios teatrales Apuntes sobre el actor 1861, com a instrument per a la…

Feu d’apuntador al Teatre Principal de palma i després, entre el 1860 i el 1864 escriví peces sovint de temes folflòrics curtes en vers per a ser representades al cafè Plaça, de Palma Els manuscrits d’aquestes peces es conserven a la Miscellània Pascual També és autor d’ El metge per força 1861, comèdia molieresca en dos actes, de diversos entremesos de tipus tradicional Los locos lo dissabte de Nadal, 1860 Dos marits de bona pasta, 1862 En Bernat gelós, El jai Bonís, Lo que poren ses dones i de dues peces dividides en parts El dimoni coix encantat primera part 1861 dues segones parts entre…

Era conegut amb el sobrenom de Caletrus Es destacà durant la segona guerra Carlina i arribà a ésser un dels principals capitosts Però, subornat pel govern isabelí, es passà al bàndol liberal, en canvi de conservar el seu grau de comandant 1849

Actor professional des del 1842, el 1864 dirigí el teatre casino La Paz de Palma, que era també escola de teatre, i tingué companyia pròpia Començà la seva producció amb l’obra en prosa El castillo de Caldora 1842, considerada la introductora del drama romàntic a Mallorca, i després feu el pas a una temàtica autòctona amb La toma de Sóller, o El capitán Angelats estr 1857 i publicada amb el títol Juan Angelats 1862 Romàntic progressista, feu una reivindicació de les Germanies i de la revolta popular a Venganza real, o Herencia de lágrimas 1865 i a Juan Odón Colón 1863 Deixà inèdits diversos…

Versificador hàbil, combaté amb altres glosadors i fou popular —conegut com Un pagès de la vila d’Alaró — per les nombroses composicions en vers que circularen manuscrites, moltes inèdites, i pel poema Poesies en mallorquí sobre la creació del món, el pecat d’Adam, les misèries d’aquesta vida, i el judici final 1821, reeditat els anys 1838, 1841, 1844, 1845 i 1857, on es presenta com a J aume Omar de na Rosa

Escriví poemes i narracions, que publicà en el seu Anuari Català  1894-1900 Com a poeta, fou autor també de Jardí de l’ànima s d, amb poemes escrits entre el 1897 i el 1898, i Catalònia s d, amb poemes del 1900 i el 1901 En prosa publicà unes Lletres cruels i cartes a un provincial