Resultats de la cerca
Es mostren 8471 resultats
Unió Bancària Europea
Economia
Conjunt de normes i regulacions unificades per a les entitats bancàries de la zona euro
Constitueix una de les bases de la Unió Econòmica i Monetària , i té com a autoritat i font de la presa de decisions el Banc Central Europeu Comprèn dos pilars el Mecanisme Únic de Supervisió Bancària i el Sistema Únic de Resolució La Unió Bancària té l’origen en la crisi financera del 2008 i la subsegüent crisi del deute sobirà, que afectà nombroses entitats bancàries de la zona euro i incidí molt greument en l’economia de determinats estats La Unió Bancària cohesiona la regulació bancària dels diversos estats, per tal de posar fi a les disparitats tant en la…
aurèola de contacte
Geologia
Zona de contacte, també anomenada aurèola metamòrfica
, entre una massa intrusiva i les roques que l’encaixen.
Quan una intrusió travessa una formació sedimentària, la zona de contacte, a alta temperatura i impregnada de vapors mineralitzants a pressió, sofreix un procés d’intens metamorfisme de contacte que origina una aurèola El gruix d’aquesta depèn de les dimensions de la massa intrusiva, de la composició del magma els magmes àcids, rics en elements volàtils, mineralitzants, originen aurèoles més amples que els magmes bàsics, de la composició de la roca encaixant i de la profunditat de la intrusió
Jaspert de Barberà
Història
Militar
Militar procedent de la zona de les Corberes, fronterera entre Catalunya i Occitània.
L’any 1223 lluità al servei del comte de Rosselló Nunó Sanç contra Guillem de Montcada, en defensa de Perpinyà, i el 1229 es destacà en la conquesta de Mallorca Adepte del catarisme, detingut per la inquisició i condemnat, només aconseguí d’escapar-se'n gràcies a l’ajut de poderosos amics rossellonesos Fins el 1246 no obtingué del bisbe d’Elna l’absolució, confirmada per Innocenci IV el 1247, a instància del rei Jaume I Tanmateix, no abandonà la seva ideologia Des del 1242 prengué a les seves mans el govern del vescomtat de Fenolleda, en nom de l’hereu Hug de Fenollet Els francesos procuraren…
parc nacional de Timanfaya

Cràter, al parc nacional de Timanfaya
© Arxiu Fototeca.cat
Espai natural
Zona volcànica de l’illa de Lanzarote, a la província de Las Palmas, Canàries, de 5 107 ha, que fou declarada parc nacional el 1974.
Comprèn els termes municipals de Yaiza i Tinajo, en indrets on hi foren habituals les erupcions volcàniques durant els s XVII i XVIII La zona inferior del parc, formada per lava solidificada, presenta una superfície majoritàriament plana El parc és travessat per la Ruta dels Volcans, camí de 14 km, que s’inicia a l’anomenat illot d’Hilario i culmina a una zona de cràters La vegetació, poc abundant, és constituïda fonamentalment per l’argelaga La fauna també hi és escassa amb domini dels rèptils i, sobretot, del llangardaix
la Canal de Navarrés

Comarca de la zona de llengua castellana del País Valencià, a la regió de Requena.
La geografia Cap de comarca, Énguera Limitada, al S, per la serra Plana, que la separa de la vall de Montesa Costera a l’E, pel Xúquer, encaixat i abans de penetrar a la Ribera Alta i els últims contraforts de la serra de Dosaigües al N, pel Xúquer, a la divisòria amb la Foia de Bunyol i a l’W, per la zona més elevada de la plataforma del Caroig La comarca és formada pel vessant oriental del massís del Caroig, pertanyent als últims contraforts del Sistema Ibèric El paisatge típic és constituït per moles entre valls profundes de morfologia càrstica formades pel Xúquer i els seus afluents el…
música de la Costa de Guinea
Música
Música desenvolupada a la Costa de Guinea, regió litoral a la part oest del continent africà estesa des de Guinea fins a la zona del Congo.
Dos grans rius, el Níger i el Volta, han creat al llarg de la costa del golf de Guinea un territori molt fèrtil format per llacunes, que ha fet possible la gran producció agrícola de la zona Els àrabs hi arribaren al segle VIII, i des de mitjan segle XV els portuguesos ocuparen i explotaren les terres de la costa de Guinea A partir del segle XVI i fins al XVIII el tràfic d’esclaus fou la font d’ingressos més important La demanda d’esclaus no era només per part d’Europa sinó també per part de l’imperi turc i dels regnes islàmics de la zona Aquest fet produí estralls en la població que vivia a…
Santa Catalina
Barri
Barri de Palma (Mallorca), situat vora la mar a ponent de l’antiga zona murada.
Format inicialment pes Jonquet, petit promontori sobre la badia, fou ocupat molt aviat per pescadors i moliners L’antic hospital dels orfes, del principi del s XIV, amb l’església de Sant Magí, donà pas el 1867 a l’actual parròquia de la Immaculada i l’hospital de pobres de Santa Catalina, fundat el 1343 per Bernat Salelles, donà nom a la barriada Aquest edifici, que al s XVI serví al gremi de corders i el 1607 passà a ésser convent de trinitaris, fou enderrocat cap al 1770 per motius estratègics Les servituds imposades per la murada afectaren també el creixement del barri, que no es…
Can Boada
Barri
Barri de la zona muntanyosa del NW de Terrassa, de la qual el separa la línia de ferrocarril de Barcelona a Lleida.
Fou un dels primers barris de barraques sorgit després del 1939 És una zona mixta d’habitatges la majoria d’una o dues plantes i d’indústria
cinyell de Van Allen

Els cinyells de Van Allen
© NASA
Astronomia
Zona de partícules d’alta energia que envolta la Terra a una gran altitud i forma un gran cinyell.
Fou descobert l’any 1958 per JA Van Allen i el seu equip, a partir de les dades proporcionades pels satèllits del tipus Explorer i Pioneer Les partícules que constitueixen el cinyell de Van Allen són electrons i protons de gran energia Té una forma gairebé toroidal i una extensió que comprèn aproximadament des dels 75°N fins als 75°S de latitud al costat illuminat de la Terra, i dels 70°N als 70°S de latitud al costat fosc D’acord amb l’espectre d’energia de les partícules, hom pot considerar que el cinyell de Van Allen és dividit en diferents cinyells parcials Els més importants són els…
front de convergència intertropical
Meteorologia
Front que s’estableix, a la zona de baixes pressions equatorials, on els alisis d’ambdós hemisferis entren en contacte.
Els alisis originats a la zona d’altes pressions de l’hemisferi nord i de l’hemisferi sud, respectivament, convergeixen cap a les baixes pressions equatorials aquesta convergència horitzontal dels alisis, accentuada per la convecció tèrmica, provoca una forta ascensió de l’aire, que produeix pluges de convecció dinàmica El contrast entre ambdós alisis no és gaire acusat això no obstant, poden presentar diferències en les temperatures i, sobretot, en la velocitat, la qual cosa origina, a part les pluges convectives, pluges ciclòniques d’origen frontal
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina