Resultats de la cerca

Es formà a la Llotja amb Josep Dunyach Dins la tònica noucentista, a la qual s’entroncà tardanament, la seva obra se centra al voltant de la figura femenina, bé amb característiques allegòriques, bé retrats Hi és perceptible una certa influència de Maillol Concorregué a diversos certàmens oficials 1932-35 i immediatament després de la guerra civil impulsà l’anomenada Agrupació d’Artistes Mediterranis Realitzà diverses escultures per al recinte de l’Exposició Internacional de Barcelona 1929 Feu també alguns notables exemplars d’imatgeria religiosa per a esglésies i convents, així com per a la…

Prop seu hi ha l’ermita del Remei, construïda al s XVIII, molt visitada pels devots de la comarca, on té lloc un aplec a l’octubre

Durant la dècada dels setanta experimentà un important creixement que culminà vers el 1977 amb l’absorció de diverses fàbriques RT orras Juvinyà, Papelera del Duero, Paperera del Llobregat, Papelera de Andalucía, etc, i l’expansió de la seva activitat vers el camp de la producció forestal a l’Estat espanyol i al Brasil El 1981 travessà una fase crítica que la portà a desenvolupar un pla de refinançament i el 1982 es veié implicada, a través d’alguns membres del Consell d’administració, en l’afer del Banc dels Pirineus El 1983 feu suspensió de pagaments El 1985 fou aixecada la suspensió i…

El fet que fins al segle XVIII la bogeria fos considerada simplement com un perill social determinà que els malalts mentals fossin tractats en un règim pràcticament penal i que hom els apliqués com a única teràpia la sagnia, els cops i les cadenes França i Anglaterra foren els primers estats que establiren una legislació conforme a les exigències derivades d’una nova comprensió de la bogeria com a malaltia Les modernes tècniques psiquiàtriques, d’altra banda, han aconseguit notables progressos en la guarició dels malalts mentals, mitjançant l’aplicació de diversos mètodes adequats als…

En el territori de les actuals comarques de Girona s’han identificat diverses necròpolis datades entre els segles IV i VIII, amb una variada arquitectura funerària La seva situació espacial permet diferenciar els cementiris situats a la vora d’un camí, els relacionats amb un edifici de culte o funerari i els que de manera residual s’estableixen en villes romanes Un nombre important de jaciments són difícilment identificables amb aquests tipus d’assentaments, o perquè es coneixen molt parcialment, o perquè són troballes esporàdiques o bé perquè malgrat ser nombroses no podem relacionar…