Resultats de la cerca

Començà els estudis musicals a Bordeus Posteriorment estudià al Conservatori de París, on es diplomà amb primers premis en clarinet i música de cambra Des del seu debut al Carnegie Hall de Nova York l’any 1980, ha fet una important carrera de solista amb gires de concerts a Europa, Amèrica i Àsia, al costat de grans intèrprets com Vladimir Spivakov, Josef Suk o Philippe Entremont Ha estat solista convidat amb el Quartet Talich i el Quartet Lindsay, i d’orquestres simfòniques, com la de Ràdio França o la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya Defensor entusiasta de la…

D’infant aprengué a tocar l’acordió i a disset anys s’inicià en l’harmònica cromàtica i, més tard, en la guitarra El 1950 feu una gira europea amb Benny Goodman i l’any següent emigrà als Estats Units Després de formar part del quintet de George Shearing 1953-59, desenvolupà una carrera en solitari El 1961 enregistrà Bluesette , la seva composició més famosa, tocant la guitarra i xiulant En altres ocasions feu enregistraments tocant l’harmònica El seu treball més conegut en aquest sentit és la intervenció en la banda sonora de la pellícula Midnight Cowboy J Schlesinger 1969 A…

Passà la infantesa a Menorca, on començà a estudiar guitarra amb el seu pare, guitarrista afeccionat A setze anys es traslladà a Londres per continuar els estudis a la Royal Academy of Music amb Hector Quine Guanyà dos anys seguits el premi Julian Bream, i també fou becat pel Ralph Vaughan Williams Trust Guardonat en diferents certàmens internacionals, entre els quals destaquen els concursos José Ramírez Alacant, Andrés Segovia Palma i Francesc Tàrrega Benicàssim, ha realitzat una carrera de solista internacional amb nombroses aparicions a Europa, l’Amèrica del Sud i els EUA…

Pertanyent a una família de gran tradició musical, primer fou deixeble de Jean Lafon i més tard es matriculà al Conservatori de Saint-Germain-en-Laye, on estudià amb José Sierra Completà els seus estudis als Estats Units, amb Charlie Byrd 1966-67, i a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma 1968-70, amb G Gelmetti Ha desenvolupat una carrera de solista internacional que l’ha dut a més de 200 països i ha actuat al costat d’orquestres simfòniques i bandes de jazz Debutà al Carnegie Hall de Nova York el 1972 i ha actuat a les sales de concert més importants del món Ha enregistrat tots…

Fill del baríton Mack Harrell 1909-1960, estudià amb Leonard Rose a la Juilliard School L’any 1960 debutà al Carnegie Hall amb la Filharmònica de Nova York Del 1965 al 1971 fou primer violoncellista de l’Orquestra de Cleveland, que dirigia Georg Szell Des del 1971 desenvolupà una important carrera com a solista La seva amplíssima discografia inclou les Suites per a violoncel sol de JS Bach, els trios per a piano, violí i violoncel de Beethoven i els concerts d’E Elgar, R Schumann, A Dvorák i C Saint-Saëns Debutà a la Gran Bretanya l’any 1975 en un concert amb la Simfònica de…

Fill de mare pianista, estudià al Royal College of Music de Londres i es perfeccionà amb Edouard Jacobs a Brusselles De nou a Londres, hi debutà oficialment el 1909 acompanyat per la seva mare Convidat a participar en concerts i recitals per tota la Gran Bretanya, ben aviat consolidà una prestigiosa carrera com a solista i com a intèrpret de música de cambra Fou el primer intèrpret de diverses obres d’Edward Elgar, entre les quals hi ha el Concert per a violoncel , estrenat l’any 1919 sota la direcció del mateix compositor El 1922 es traslladà als EUA i fixà la seva residència en…

Estudià al Conservatori de Moscou i fou solista de l’orquestra del Teatre Bol’šoj del 1929 al 1943 Rebé el primer premi en el Concurs de la Unió de Músics Soviètics celebrat a Moscou el 1933, fet que li permeté de començar una carrera de concertista L’any 1940 formà un trio amb el violinista David Ojstrakh i el pianista Lev Oborin, amb els quals enregistrà el Triple concert de L van Beethoven i diversos trios de F Schubert Ben aviat esdevingué un dels trios de cambra més famosos del món Realitzaren gires per Àustria, Alemanya i Puerto Rico, on foren convidats al festival…

El seu pare, de qui rebé les primeres lliçons musicals, era violoncellista a Wuppertal A vint-i-tres anys anà a perfeccionar els seus coneixements amb Enrico Mainardi, el qual despertà l’interès de Palm per l’obra de Max Reger Formà part també de les orquestres de la Ràdio d’Hamburg i de la Ràdio de Colònia Així mateix, fou professor i director de la Musikhochschule de Colònia i intendant de la Deusche Oper de Berlín 1976-81, i fou president de la Societat Internacional per a la Música Contemporània 1982-88 i de la Deutsch-Französischer Kulturrat 1988-2000 Totes aquestes activitats foren…

Estudià a la Juilliard School 1967-71 de Nova York i a l’Institut Curtis de Filadèlfia, centre on es diplomà el 1975 Les seves interpretacions li han valgut premis en alguns dels concursos més prestigiosos del món, com el Concurs Internacional Carl Flesch de Violí de la ciutat de Londres i el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Ben aviat inicià una carrera de concertista internacional que l’ha dut a actuar amb prestigioses orquestres, tot obtenint el reconeixement unànime de públic i crítica Feu la seva primera aparició als Concerts Promenade de Londres l’any 1987 amb la…

Inicià els estudis de violí amb el seu pare, que era violinista amateur , però la seva formació musical fou essencialment autodidàctica Tocava en un hotel londinenc quan el 1908 l’escoltà el director Thomas Beecham, que el contractà com a violí concertino de la seva orquestra, de la qual formà part durant cinc anys Fou membre també del Quartet de Londres 1907-16 Actuà com a solista amb les millors orquestres britàniques Fou el primer intèrpret del Concert per a violí de F Delius 1919, que el compositor li dedicà, i dugué a terme l’enregistrament del concert d’E Elgar 1929 sota la direcció de…