Resultats de la cerca
Es mostren 4691 resultats
Camil Nicasi Jover i Pierron
Història
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Residí a Madrid 1841-51, on treballà a El Heraldo i fundà El Prisma De nou a Alacant dirigí El Eco de Alicante , El Constitucional i La Tortuga Publicà una Reseña histórica de la ciudad de Alicante 1863, la fantasia allegòrica El iris de la libertad 1868, els volums de poemes Poesías 1841, El romancero del vate 1867 i Glorias de España 1848, prologat per Cánovas del Castillo, a més d’altres obres menors i el drama històric Dios y mi derecho 1851
cante jondo
Música
De l’adjectiu hondo.
Denominació corrent en el món del flamenc usada per a destacar el caràcter expressiu i tràgic d’alguns cantes i la dificultat més gran de la seva execució tonás, saetas, carceleras , martinetes , siguiriyas , etc La qualitat jonda del cante , relacionada principalment amb el mode frigi, té la seva explicació en l’antiguitat i el complex significat històric i multicultural andalús que se li agrega, o bé per la qualitat suposadament superior del cante gitano repecte a la resta d’estils
Daniel Fernández Mercadé

Daniel Fernández Mercadé (tercer per la dreta, al davant)
Club Joventut de Badalona
Basquetbol
Jugador i directiu de basquetbol.
Fou jugador del Círcol Catòlic de Badalona fins el 1958 El 1960 s’incorporà a l’estructura directiva del Club Joventut de Badalona, tasca que exercí durant disset anys, i de la qual destaca la seva labor en la construcció d’un nou pavelló que s’inaugurà el 1972 El 1977 passà a la secció de basquetbol del FC Barcelona El 1998 fou nomenat històric del bàsquet català i el 2009 el Joventut de Badalona li atorgà la màxima distinció del club
Francesc Fau Lacambra
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Davanter que s’inicià en l’històric Skating Club de Barcelona, que després de la Guerra Civil passà a dir-se Patín Club El 1940 fitxà per l’Agrupació Esportiva Gironina, que es convertí en el Girona HC, amb el qual guanyà dos Campionats de Catalunya 1941, 1942 La temporada 1942-43, jugà al FC Barcelona i la següent ingressà al RCD Espanyol, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya 1945 La temporada següent, acabà la seva carrera en el Club Unió
Rubicó
Riu
Riu de la Romanya, Itàlia, de curta extensió, que, al s I aC, marcava la frontera entre els territoris d’Itàlia i els de la Gàl·lia Cisalpina.
Cap exèrcit no podia travessar-lo sense l’autorització del senat Cèsar, però, desobeint l’ordre senatorial, el travessà 49 aC i inicià així la seva marxa contra Roma És problemàtica la identificació actual d’aquest riu històric oficialment és anomenat Rubicó el riu Fiumicino, el nom del qual, en l’ús comú del llenguatge, ha passat a significar, en l’expressió passar el Rubicó , el fet de prendre partit o de fer un gest decisiu que obliga a una línia de conducta determinada
ciutat genèrica
Urbanisme
Prototipus de la ciutat global postindustrial que resulta de l’urbanisme de lògica capitalista i que es caracteritza per l’absència d’identitat local i per la negació dels trets principals de la ciutat històrica.
El terme fou encunyat per l’arquitecte neerlandès Rem Koolhaas en el llibre “S, M, X, XL”, publicat el 1995 A partir de la concreta reflexió de Koolhaas sobre la ciutat postindustrial, el terme juntament amb altres com “ciutat global” s’ha emprat per anomenar el tipus de metròpolis caracteritzada per l’absència de límits, d’identitat local i de reconeixement històric Urbanísticament i arquitectònica, a la ciutat genèrica predominen les xarxes i els nusos de comunicacions, els no-espais aeroports, intercanviadors i els gratacels
L’Audiència Nacional absol l’etarra “Pello el Viejo”
L’Audiència Nacional absol el membre d’ETA José Luis Ansola Larrañaga, “Pello el Viejo”, acusat d’haver collaborat en la preparació d’un atemptat que va causar la mort a sis guàrdies civils, l’any 1980 Pello el Viejo, que va ser lliurat a la policia espanyola el passat mes de juny, és un històric membre d’ETA, i el passat 13 de juny va ser elegit regidor d’Elgoibar per Euskal Herritarrok Un cop notificada la sentència, Pello el Viejo surt en llibertat
centre d’interpretació
Museologia
Equipament que acull un conjunt de serveis destinats a la presentació i la comunicació d’un patrimoni, on conflueixen diversos mitjans interpretatius (serveis d’informació, exposicions, audiovisuals, sistemes de guiatge, etc).
Els centres d’interpretació es desenvolupen a partir de la dinamització in situ d’un espai natural, un jaciment arqueològic, un monument, un conjunt urbà, un lloc històric o altres testimonis culturals i naturals A diferència del museu, el centre d’interpretació no es basa en una collecció d’objectes, obres o documents originals que cal conservar Amb tot, a l’àmbit internacional s’observa una tendència a l’adaptació dels museus als mètodes de presentació i comunicació del patrimoni que desenvolupen els centres d’interpretació
Pere Llitrà
Literatura catalana
Història del dret
Escriptor.
Notari Síndic de la ciutat de Palma davant de Ferran II de Catalunya-Aragó quan aquest emprenia el setge de Màlaga 1487 Les seves cartes, en prosa catalana, als jurats de Mallorca informant dels esdeveniments, com també la descripció artística i geogràfica que els envià de Màlaga, on entrà amb les primeres forces cristianes, són un valuós document històric i literari, i foren publicades per Pi i Margall al volum sobre el Regne de Granada 1850 de la sèrie Recuerdos y bellezas de España
,
poema de Gilgameš
Literatura
Composició èpica mesopotàmica, continguda en dotze tauletes, i coneguda a través d’una recensió assíria (s VIII ac), que constitueix l’obra cabdal de la literatura mesopotàmica.
S'inicia amb una introducció de caire històric i es desenvolupa en quatre episodis, en el tercer dels quals l’heroi Gilgameš s XXVII aC, rei llegendari d’Uruk, esfereït per la mort del seu amic Enkidu, va a la recerca de la immortalitat, que finalment perdrà Hi és inserit el relat del diluvi tauleta onzena que presenta moltes semblances amb la narració bíblica La figura mítica de Gilgameš ha estat objecte d’abundants reproduccions iconogràfiques en gravats, en baixos relleus i, sobretot, en glíptica