Resultats de la cerca

Del cos d’arxius de l’estat, treballà a València 1901-04 i a Madrid 1904-11 Fou catedràtic d’història d’Espanya a la Universitat de València 1911, passà més tard a la Universitat de Barcelona 1918-39 i per motius de salut es traslladà a Madrid, on fou catedràtic d’història medieval La seva tesi doctoral se centrà en La Universidad de Alcalá 1910 estudià les institucions polítiques la diputació, 1919 i culturals la universitat, 1926 de València i de Barcelona la universitat, 1926, 1929 Des del 1913 s’anà dedicant, tanmateix, cada vegada més a l’època dels Reis Catòlics la sèrie documental…

El seu nebot, Josep Carrera Perpinyà 1680 — 1737, exercí la professió a Perpinyà, on fou diverses vegades rector de la universitat Dels seus fills, tots lligats a la medicina, Tomàs Carrera Perpinyà 1714 — 1764 fou rector de la universitat i degà del Collegi de Medicina de Perpinyà És autor, entre altres, de la primera obra sobre aigües medicinals del Rosselló 1756 Fill d’ell fou Josep Carrera Perpinyà 1740 — Barcelona 1802, doctorat a Montpeller, catedràtic a Perpinyà i inspector d’aigües del Rosselló Després d’una etapa parisenca, en què fou censor reial i membre de societats…

Després d’estudis inacabats de filosofia a la Universitat de Torí, es dedicà a tasques de promoció cultural en diversos àmbits fundà un cineclub i un grup teatral, treballà en biblioteques i també per a agències de premsa de l’ajuntament de Pisa, i, des del 2002, de Roma Collaborador del diari La Repubblica i de diverses revistes, la seva obra narrativa té un acusat component social Publicà les novelles Le scarpe appese al cuore 1995 Un uomo che forse si chiamava Schulz 1998, Premi Campiello, que el convertí en un dels autors italians actuals de més projecció Stramonio 2000  Il…

Màster en medicina per la Universitat de Stanford 1964, el 1965 s’incorporà a l’Scripps Clinic and Research Foundation de La Jolla Califòrnia, on, llevat del període 1968-70, que treballà al Wistar Institute de Pennsilvània, desenvolupà la seva activitat científica, i del qual fou director 1987-2012 Centrà la seva recerca en la confluència interdisciplinària de la immunologia, la bioquímica i la biologia molecular, que li permeteren obtenir les anomenades “biblioteques d’anticossos" mitjançant la tècnica anomenada  phage display , que donaren lloc a la generació artificial d’anticossos a…

Abans de començar la seva carrera com a actor de cinema, interpretà nombroses obres de teatre, algunes a Broadway, i també petits papers en sèries de televisió De físic idoni per representar personatges d’home del carrer, començà a brillar com a actor de repartiment als anys noranta, en pellícules com Private Parts 1997, My Best Friend’s Wedding 1997, Deconstructing Harry 1997, The Truman Show 1998, Saving Private Ryan 1998 o The Planet of the Apes 2001 Més endavant, alternant el cinema independent amb les grans produccions de Hollywood, ha protagonitzat, entre d’altres, American…

Fill dels humoristes Jerry Stiller i Anne Meara, debutà com a actor amb 10 anys, a la sèrie Kate McShane interpretada per la seva mare Des de mitjan dels anys vuitanta, assumí diverses feines com a actor de repartiment i guionista en cinema i televisió Si bé el 1994 debutà com a realitzador amb la pellícula Reality Bites , un drama que radiografiava l’anomenada Generació X, la seva trajectòria està vinculada al gènere de la comèdia Obtingué un gran èxit amb There's Something about Mary 1998 i després ha interpretat Your Friends & Neighbors 1998, Meet the Parents 2000, The…

Estudià comerç i treballà a la FECSA S’afilià a la Unió Socialista de Catalunya i, havent ingressat al Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC, fou nomenat conseller de proveïments juny del 1937 - febrer del 1939 de la Generalitat i, posteriorment, també d’obres públiques Enfrontat als agents de la Internacional Comunista perquè es resistí a les ordres de subordinar el PSUC al Partido Comunista de España , durant la retirada de Barcelona aconseguí eludir les ordres de Moscou d’arrasar Barcelona per deixar als franquistes una ciutat inservible Després de fugir a París, anà a…

Comte de Södermore Ocupà la cancelleria des del 1611 Assuaujà les diferències entre la corona i la noblesa dictant la Riksdagsordning 1617 i la Riddarhusordning 1626, que regulaven la dieta i la noblesa Secundà la política expansionista de Gustau AdolfII negociant les treves de Knared 1613 amb Dinamarca —que posà fi a la guerra de Kalmar—, d’Orga 1622 i d’Altmark 1629 amb Polònia, aquesta darrera molt avantatjosa Fou governador de les terres ocupades de Prússia 1626 Durant el període suec de la guerra dels Trenta Anys participà en operacions militars a Alemanya, i a la mort de…

Deixeble de John Ruskin i William Morris Fundà la Guil and School of Handicraft 1887 i la societat Arts and Crafts 1888 Fou un dels primers a fer notar que “la civilització moderna descansa en la màquina, i no pot ésser vàlid cap sistema per al manteniment, l’estímul o l’ensenyament de l’art, si no reconeix aquest fet” Participà en les exposicions de Brusselles 1894 i Torí 1902, on, enfront de l’exuberància del Modernisme, presentà obres que per llur lleugeresa i sobrietat funcional hom considera precursores del disseny industrial Com a teòric s’expressà en les obres A Few Chapters on…

La invasió de les ciutats jòniques de l’Àsia Menor per part dels perses obligà els seus a refugiar-se a Abdera, ciutat on visqué un temps Entre els anys 537 i 520 sojornà a la cort de Polícrates de Samos i, a la caiguda d’aquest, inicià una vida errant que es resolgué en establir-se, cap al 518, a la cort pisistràtida d’Atenes Hom no conserva notícies d’ell a partir de la caiguda d’Hiparc 514, però la tradició afirma que morí a 85 anys en algun lloc de l’Àtica Amb la seva poesia, de la qual resten 170 fragments molt breus i que es veié condicionada a l’acceptació del règim polític de les…