Resultats de la cerca
Es mostren 151054 resultats
Joan Givanel i Mas
Història
Erudit especialitzat en cervantisme i en premsa catalana.
Començà les carreres de ciències, de farmàcia i de filosofia, que deixà per l’escultura Deixeble de Sangenís i Nobas, guanyà una primera medalla a l’Exposició Universal del 1888 Tornà a la universitat, i fou un destacat alumne de l’erudit cervantí Clemente Cortejón, amb qui organitzà, l’any 1905, els actes del tercer centenari del Quixot, de la qual obra publicà 1907 una valuosa edició crítica Conservador, des del 1914, de la secció cervantina de la Biblioteca de Catalunya, en féu el catàleg 1916-25 1941-47 La Institució Patxot li publicà 1931-37 la seva monumental Bibliografia…
Étienne Geoffroy Saint-Hilaire
Paleontologia
Zoologia
Zoòleg i paleontòleg francès.
Fou professor al museu d’història natural de París i creà el museu zoològic del Jardin des Plantes Protegit per Napoleó, participà com a científic en les expedicions a Egipte 1798 i a Portugal 1808 Estudià els organismes monstruosos i arribà a formular una teoria completa sobre aquesta nova ciència que ell anomenà teratologia Fou distingit amb una càtedra a la Sorbona, i dedicà la resta de la seva vida a l’ensenyament, a les recerques paleontològiques investigà l’existència de cocodrils del Juràssic a Normandia, de mamífers terciaris a l’Alvèrnia, etc i a la publicació d’…
Manuel Fuxà i Leal
Escultura
Escultor.
Format a Barcelona Llotja, amb Rossend Nobas, a París i a Itàlia De nou a Barcelona, ingressà al professorat de Llotja 1896, de la qual fou director del 1911 al 1920 Fou un dels més prolífics autors de busts, mausoleus i monuments públics a Barcelona, així com d’escultura aplicada a l’arquitectura, tot dins l’estil convencional de l’època Entre les seves obres sobresurt l' Escolà 1870, Museu d’Art Modern de Barcelona, exponent de l’escultura museística de la seva primera etapa, els monuments barcelonins a Aribau, Clavé, Rius i Taulet , etc, estàtues i relleus a l’Arc del Triomf, al Palau de…
Leonardo Benevolo
Arquitectura
Urbanisme
Urbanista i historiador de l’arquitectura italià.
Graduat en arquitectura per la Universitat de Roma l’any 1946, fou professor universitari a Roma, Florència i Venècia Fou un dels capdavanters en l’estudi dels problemes urbans de les ciutats modernes Entre els seus escrits cal remarcar Storia dell’architettura moderna 1960, Le origini dell’urbanistica moderna 1963, Storia dell’architettura del Rinascimento 1968 i L’Arte e la città contemporanea 1975 Cal destacar també L’architettura del nuovo millennio 2006, l’entrevista publicada en llibre La fine della città 2011 i Il tracollo dell’urbanistica italiana 2012 A més de l’activitat docent i…
James Ensor
Les màscares escandalitzades (1883), de James Ensor
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor flamenc.
Rebé influències de l’impressionisme i de la pintura nabí Vers el 1879 començà un expressionisme propi, d’arrel profundament flamenca, que culminà en l' Entrada de Crist a Brusselles 1889, museu d’Anvers A partir d’aquesta obra derivà vers una pintura d’escenes tumultuoses i extravagants, en la qual es barregen formes acolorides i amuntegades i figuren retrats de personatges de la societat contemporània barrejats amb esquelets i màscares La vella de les màscares 1889, collecció particular, Crist apaivaga la tempesta 1891, museu Ensor, Oostende, etc Pintà també natures mortes i…
David G Cooper
Psiquiatria
Psiquiatre britànic.
Graduat en medicina a la Ciutat del Cap 1955, es traslladà a Londres on es diplomà en medicina psicològica Del 1962 al 1966 formà una comunitat terapèutica per a esquizofrènics —Pavelló 21— en un hospital del nord-oest de Londres, on no hi havia cap mena de restriccions ni d’imposicions Cooper, a qui hom deu la creació del terme antipsiquiatria , aporta a aquesta una dimensió política i fins i tot revolucionària que transcendeix dels problemes de la malaltia mental i fa una crítica radical de la societat burgesa El 1965, fundà amb RD Laing i A Esterson la Philadelphia Association…
Paul Claval
Geografia
Geògraf francès.
Exercí la docència i la recerca a la Université Paris-Sorbonne, d’on és professor emèrit S'ha destacat per la incorporació dels plantejaments de la geografia anglosaxona a la tradició francesa Inicià les investigacions en el camp de l’enocomia regional Géographie générale des marchés 1963, Régions, nations, grands espaces 1968 ha destacat en els estudis sobre la història de la geografia Essai sur l’évolution de la géographie humaine 1964, La pensée géographique 1972, La nouvelle géographie 1979, la reedició del Tableau de la géographie de la France de Paul Vidal de la Blache 1979…
Grazia Deledda
Literatura italiana
Novel·lista italiana.
Es donà a conèixer a disset anys amb uns quants contes que publicà en revistes i diaris Les seves primeres novelles, d’inspiració purament sarda, són importants per la descripció de paisatges i costums sards Anime oneste 1895, La giustizia 1899, Elias Portolu 1903 —considerada la millor—, Cenere 1904 i L’edera 1906 Més endavant s’alliberà progressivament del regionalisme i tractà preferentment històries d’amor que impliquen culpabilitat Colombi e sparvieri 1912, Canne al vento 1913, La madre 1919, Il segreto dell’uomo solitario 1921, Il Dio dei viventi 1922, Annalena Bilsini 1927, La vigna…
Roald Dahl
Roald Dahl
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Fou aviador a la RAF durant la Segona Guerra Mundial D’aquesta experiència en sortí el seu primer volum de narracions, Over to You 1946 En la seva producció literària posterior s’orientà vers un tipus de narració curta on predomina l’humor negre, tot assolint un gran èxit amb obres com Kiss Kiss 1953 o My Uncle Oswald 1979 En els darrers anys s’havia consolidat com un dels mestres i renovadors més importants de la narrativa per a infants The Gremlins 1943, James and the Giant Peach 1961, Charlie and the Chocolate Factory 1964, The Magic Finger 1966, Fantastic Mr Fox 1970,…
Jacques Duclos
Història
Política
Polític francès.
Lluità durant la Primera Guerra Mundial a Verdun, i fou fet presoner pels alemanys De retorn a França, fundà l’Association Républicaine des Anciens Combattants, de la qual fou vicepresident 1932 S'afilià al partit comunista 1921, del qual fou secretari del buró polític des del 1931 fins al 1964 Partidari del front popular, formà part del comitè executiu de la Komintern a partir del setè congrés agost del 1935 Fou vicepresident de la cambra de diputats 1936-40 Després d’haver dirigit l’organització de resistència 1941-44, fou vicepresident de l’Assemblea Nacional 1946-48 i president del grup…