Resultats de la cerca

Cursà la carrera de belles arts Debutà com a actriu a la televisió el 1958 Actriu de repartiment, des dels inicis en pellícules de Marco Ferreri El pisito , 1959  El cochecito , 1960 i Lluís Garcia Berlanga El verdugo , 1963, es convertí en una de les actrius secundàries més sollicitades del cinema espanyol Cal esmentar també Mi querida señorita 1972 i  El amor del capitán Brando 1974, de Jaime de Armiñán La guerra de papá 1977 i Espérame en el cielo 1988, d’Antonio Mercero  La escopeta nacional 1978, de Lluís Garcia Berlanga  Entre tinieblas 1983, La flor de mi secreto 1995 i Volver 2006,…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1955 A més d’estudis de teologia, cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià, i posteriorment es diplomà en humanitats clàssiques i en periodisme Ordenat sacerdot, es traslladà a Madrid, on dirigí la revista de la Companyia de Jesús  Mundo Social 1969-76, propera als postulats del Concili II del Vaticà i mal vista pel franquisme El 1976 abandonà l’orde i passà a ser director d’edicions d’ Oriflama , tasca que combinà amb la publicació d’assaigs filosòfics i sobre qüestions d’actualitat, especialment sobre catalanisme,…

Treballà en oficis diversos, com ara jornaler als camps de cotó, manobre i infermer en un hospital Els anys seixanta cantà en el conjunt amateur Esquires Combo El 17 de febrer de 1966 enregistrà amb aquest grup la cançó  When a Man Loves a Woman , que es convertí en un dels grans èxits de la música pop de tots els temps Durant la seva carrera aconseguí també altres èxits Warm and Tender Love , It Tears Me Up , Out of Left Field , Sunshine , Cover Me , Take Time to Know Her , My Special Prayer , I'll Be Your Everything , etc Entre d’altres, rebé el premi de la Rhythm & Blues Foundation…

Presidí el Centre d’Esports Sabadell en cinc etapes 1933-34, 1935-39, 1939-42, 1951-52, 1952-53 Alcalde de Sabadell 1940-60, s’interessà per l’aviació, i el 1948 fou un dels qui constituí l’Aeroclub de Sabadell El 1953 impulsà la fusió d’aquest club amb el seu homòleg de Barcelona, gràcies a la qual es fundà l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, del qual fou el primer president 1953-63 Promogué la Volta Aèria a Catalunya i el Festival Aeri Internacional de Barcelona Fou vicepresident del Reial Aeroclub d’Espanya i rebé la gran creu al Mèrit Aeronàutic 1962

Fou president honorari de l’Hispània Athletic Club de Barcelona des que es fundà, el 1900, fins que desaparegué, el 1903 Fou el promotor de la Copa Macaya de futbol, precedent del Campionat de Catalunya i primer torneig disputat a la península Ibèrica, que se celebrà entre el 1900 i el 1903 També presidí la Federació Catalana de Tennis 1906-09 i el Reial Club de Tennis Barcelona 1929-35 El 1927 fundà a Sitges, juntament amb Salvador Casacuberta, el Terramar Golf Club, del qual fou el primer president, fins el 1931

Conegut com Turuta , s’inicià en les competicions de la mà de FX Bultó Disputà curses en rallis, tot terreny i muntanya Guanyà la primera cursa de la postguerra disputada al Circuit de Montjuïc 1945 Quedà segon en el Campionat d’Espanya de motociclisme de 100 cc 1946 Fou tercer del Premi Pro-Hospitales i del I Gran Premi PMB 1948 Fou campió d’Espanya de velocitat en 125 cc 1949 i segon en el Campionat de Catalunya per a aficionats el mateix any El 1950 fou segon del XIII Ralli dels Alps en la modalitat de cotxes El 1952 participà en el Mundial de Motociclisme Formant equip amb JS Bultó,…

Fou president del Roda de Barà durant quatre anys i propietari de la UE Lleida 1996-97 També presidí l’Hispano Francès en 1980-84, període durant el qual també fou vocal de la Federació Espanyola de Voleibol Fundador del Fòrum Samitier 1990, una plataforma de debat esportiu i cultural al voltant del FC Barcelona, des de mitjan 1990 el presidí Ocupà la vicepresidència 2000-01 del FC Barcelona sota la presidència de Joan Gaspart Durant vuit anys fou tresorer i vocal de la Junta d’Antics Jugadors del FC Barcelona, i també patró de la fundació del club Impulsà la Plataforma Pro Seleccions…

Membre del Centre Excursionista Àliga, on s’encarregà del butlletí i reuní una important biblioteca, presidí la secció de cultura Collaborà en la creació de l’Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC, entitat que li publicà el llibre Pics de més de 2000 m 1964 Vinculat al Centre Excursionista de Catalunya, tingué cura de l’arxiu de l’ Estudi de la Masia , i dirigí la revista Muntanya 1970-76 Com a fotògraf, consolidà un important arxiu d’imatges relacionades amb la muntanya, que l'any 1996 foren donades a l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya El seu catalanisme el portà,…

Jugà de defensa en diversos clubs anglesos, entre els quals cal esmentar el Fulham, el Birmingham i el Blackpool En retirar-se, passà al futbol català per exercir d’àrbitre i d’entrenador Dirigí el CE Europa 1922-24, amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1923 i fou finalista de Copa davant de l’Athletic Club de Bilbao en la millor temporada de la història del club gracienc Entrenà el FC Barcelona, ja avançada la temporada 1924-25, en substitució de Pozsonyi i guanyà el Campionat de Catalunya d’aquella edició i també la Copa d’Espanya La temporada següent dirigí l’Athletic Club, després…

El 1946 començà a competir amb el Club Ciclista Provençalenc, i assolí el títol de campió de Catalunya, el Trofeu Uches i el subcampionat d’Espanya de principiants, entre d’altres Del 1951 al 1958 fou corredor professional dels equips Peña Nicky’s, Follis-Dunlop, Mobylette i Ignis Destaquen els seus triomfs al Gran Premi Catalunya 1952, al Trofeu Masferrer 1958 i al Gran Premi de Martorell 1959 El 1954 formà part de la selecció espanyola que participà en la Vuelta a Colòmbia L’any 1958 abandonà el ciclisme després d’una greu lesió que patí mentre disputava el Giro d’Itàlia Posteriorment, fou…