Resultats de la cerca
Es mostren 3369 resultats
les Irles
Poble
Poble del municipi de Riudecols (Baix Camp), situat a 343 m d’altitud, a l’oest de la vila.
L’església parroquial Sant Antoni depèn de la de Riudecols Formà municipi independent fins els anys 1939-40
el Mas d’en Bosc
Veïnat
Veïnat del municipi de Cambrils (Baix Camp), al límit amb el termes de Vila-seca de Socina i Salou.
Havia format una parròquia Santa Maria amb els llocs o termes de Vilagrassa, Mas del Bisbe, Barenys, Mas de l’Abat, Comes d’Ulldemolins i les Franqueses de Vilafortuny
serra de la Mussara
El poble de Maspujols presidit per l’església de Santa Maria, al peu de la serra de la Mussara
© Fototeca.cat
Serra
Alineació de la Serralada Prelitoral catalana, al Camp de Tarragona, formada per dos sectors: al N, la plataforma de la Mussara, primer graó de les muntanyes de Prades, entre el Baix Camp i l’Alt Camp, i, al SE, un branc que s’endinsa pel Baix Camp fins al puig d’en Cama (717 m alt.), esquistós, enllà del coll de la Batalla (468 m alt.).
La plataforma estricta, parallela als Motllats i al S d’aquests, és formada per quatre pisos estratigràfics aparents en el paisatge Els gresos del Triàsic inferior formen l’anomenat cingle Roig, damunt el qual descansa el cingle Blanc calcàries del Triàsic mitjà, que forma, amb l’anterior, els Altars de Prades El tercer pis és format per les margues i carnioles del Triàsic superior, coronats als sectors elevats pel Liàsic bàsicament calcari, que culmina a 1055 m alt, al pic de la Mussara La vegetació, relativament humida botjars, alzines i roures, és afavorida per les boires persistents “de…
la Plana
Conreus d’horta a la Plana, prop del delta ddel Millars
© Fototeca.cat
Nucli
Nucli de la regió de Castelló, que comprèn les comarques de la Plana Alta i la Plana Baixa, amb una superfície que supera els 1.500 km2.
Oberta a una façana marítima d’uns 70 km entre la serra d’Irta i la d’Almenara, arriba per l’interior a Talaies d’Alcalà, la rambla de la Viuda afluent del Millars per l’esquerra i la serra d’Espadà Les terres perifèriques apareixen fragmentades en contrades i rodalies, que fan de transició a les comarques circumdants Així, la serralada del Desert de les Palmes presenta alguns caràcters del Baix Maestrat el pla de l’Arc, de l’Alt Maestrat i l’Alcalatén la serra d’Espadà, que accidenta la rodalia d’Onda i la vall d’Artana, de l’Alt Millars i l’Alt Palància Només amb…
Àngel del Pas i Pincard
Filosofia
Cristianisme
Teòleg, orador i reformador franciscà, de nom Joan Carles fins a professar.
Estudià a Alcalá de Henares, passà de predicador a Figueres i ensenyà teologia als convents de Vic i filosofia al de Tortosa del qual fou guardià fou definidor i guardià del convent de Perpinyà Profundament influït per les idees ascètiques de la Contrareforma viatjava sempre descalç, procurà l’extensió de l’observança reformada dintre els franciscans catalans el 1580 establí un convent a Sant Miquel d’Escornalbou BaixCamp i el 1581 obtingué l’aprovació d’una custòdia amb els convents reformats del Principat de Catalunya i dels regnes de València i d’Aragó 1581, de…
Siemens AG
Societat industrial alemanya fundada el 1847 per W.Siemens per explotar el telègraf de disc mòbil descobert per ell.
La societat construí les primeres xarxes telegràfiques i el 1874 installà el primer cable transatlàntic El descobriment per Siemens del principi de la dinamo 1866 i la construcció de les primeres locomotores elèctriques 1879 potenciaren el creixement de l’empresa, que es convertí en la primera firma electrotècnica del món 180 000 treballadors l’any 1938 Durant la Segona Guerra Mundial la majoria de les seves installacions foren destruïdes La reorganització de l’empresa se centrà a fornir a la indústria alemanya els béns d’equip bàsics, i a partir del 1960 inicià la penetració a gran escala en…
cap de Terme
Cap
Cap de la costa meridional de Catalunya, al límit entre els municipis de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp) i l’Ametlla de Mar (Baix Ebre).
torre dels Penyals
Història
Antiga torre de defensa de la costa, al S del terme de Mont-roig del Camp (Baix Camp), a ponent de la punta dels Penyals, propera a les ruïnes de Miramar.
Casa forta de la Torre dels Moros (Riudecols)
Art romànic
Situació Restes d’aquest casal medieval situat al cim d’un turó al vessant oriental de la muntanya del Bres ECSA - J Bolòs Casa forta situada al cim d’un turó, al vessant oriental de la muntanya del Bres, davant del pla del Mas d’en Duran, solcat per la riera de Riudecols Mapa 33-18472 Situació 31TCF314582 A l’entrada de Riudecols, venint de Reus, a mà esquerra, surt una pista que segueix la llera del riu Uns centenars de metres més enllà abandonarem el riu, anirem cap a la dreta, passarem pel costat d’una granja i seguirem per entremig d’uns camps d’oliveres i d’avellaners fins…
Reus
El nucli antic de la ciutat de Reus presidit per l’església de Sant Pere
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Camp, en una plana de sedimentació quaternària lleugerament inclinada cap a mar, sense accidents, tret de les rieres de la Quadra i de l’Abeurada, a l’E, i dels barrancs de l’Escorial i de Pedret, a l’W.
Situació i presentació El terme té una altitud que oscilla entre els 114 i els 180 m El seu terreny és generalment pla i només al sector N s’alcen uns petits turons, que són els darrers contraforts de les Muntanyes de Prades El terme és situat gairebé al centre de la plana del Camp, limitat per les Muntanyes de Prades i la mar Confronta al N amb els termes de l’Aleixar, Castellvell del Camp, Almoster i la Selva del Camp, a l’W amb Riudoms i, ja del Tarragonès, amb Constantí E, Tarragona SE i Vila-seca S Cap riu no travessa el terme però en canvi hi ha nombrosos barrancs i rieres, entre els…